Recentment hem pogut escoltar les paraules del President del Govern Español en el Congreso de los Diputados. Va reconèixer la gravetat de la situació i també va reconèixer els errors comesos en la gestió de la crisi provocada pel coronavirus. Ens va parlar de solidaritat, de valors, de la necessitat de seguir les indicacions i ordres de les autoritats, etc.
D’altra banda, el Rei Felip VI, en el seu discurs d’ahir, dia 18 de març, va dir (cito textualment) que: “Hay momentos en la historia en los que la realidad nos pone a prueba de una manera difícil, dolorosa y a veces extrema, en los que se ponen a prueba los valores de la sociedad y la capacidad del Estado. Todos vamos a dar ejemplo, una vez más, de responsabilidad, de sentido del deber, de civismo, de humanidad, de entrega, de esfuerzo y, sobre todo, de solidaridad”.
Molt bé, estem d’acord que la situació actual ens posa a prova a tots, a uns més que a d’altres. Em refereixo als professionals de la sanitat, als proveïdors i distribuïdors d’articles de primera necessitat, als professionals dels diferents serveis socials, als cossos de seguretat, als dels mitjans de comunicació, per citar-ne alguns però sense ànim de ser exhaustiu.
Sí, la situació és molt greu i també n’és que s’hagi actuat tard, menyspreant el que estava passant a la Xina. Es deia que era un problema que ens quedava molt lluny i que no hi havia motiu per alarmar-nos. Però, vet aquí que al cap d’uns dies ens informen que Itàlia, un país molt proper, es troba en una situació gravíssima però aquí, a Espanya, no es prenen les mesures adients per evitar l’entrada del virus.
Les fronteres varen seguir obertes, també els aeroports i els ports – aquests encara segueixen oberts- i ha estat així com el virus ha arribat al nostre territori. A Catalunya, més exactament al Vallès Occidental, una professional del món de la salut va contagiar-se en un viatge a Itàlia i va infectar companys de l’Hospital de Sabadell. La pregunta és: Quan va arribar a l’aeroport del Prat algú li va fer les proves pertinents per descartar que no s’hagués contagiat? I la resposta és “No”. Com tampoc es varen realitzar els tests a cap viatger que arribava a l’esmentat aeroport de Barcelona. Sembla clar que el virus procedent de la Xina o d’altres països d’Àsia o d’Europa no ha arribat a Espanya seguint la ruta de Marco Polo sinó més aviat per avió i d’altres mitjans de transport. Quines mesures es varen adoptar per prevenir l’entrada del coronavirus? Cap, fins que ja va ser evident que el nombre de persones contagiades era elevat i calia prendre mesures dràstiques. Va ser llavors quan es va decretar per part del govern espanyol l’estat d’Alerta. Massa tard, repeteixo: Massa tard!
Però, ara vull referir-me al problema de les mesures preventives que hem de seguir tots els ciutadans, especialment, aquells professionals que han d’atendre les persones afectades pel coronavirus. I aquí paraules com “solidaridad”, “esfuerzo”, “entrega” sonen a presa de pèl. Sí, per què com tothom sap: els professionals sanitaris no disposen de les mascaretes i d’altres materials de protecció per poder realitzar la seva feina sense córrer riscs. Per tant, parlar de “responsabilitat” i d'”entrega” sona a cinisme, ja que el que s’exigeix a molts col·lectius, especialment als sanitaris, és que es juguin la vida i no es tracta d’això, companys, no es tracta d’això. Atendre i cuidar sí, però no cal córrer riscs que es poden evitar si es disposa dels materials necessaris. Per tant, una segona pregunta: Sabent el que estava passant i la probabilitat – elevada – de què aquí també hauríem d’enfrontar-nos a un problema similar al de la Xina, el Japò o Itàlia com és que no es va fer una provisió de les necessàries mascaretes?
Una vegada més, els polítics, uns més que altres, no han estat a l’altura; han mirat cap a un altre cantó, han fet ús de la negació com mecanisme de defensa però la realitat, dura, s’acaba imposant i aquí estem: confinats, contagiats, malalts.
