Escric això en uns moments de situacions crítiques pel que fa a la presa de decisions, sovint vitals. Em preocupa molt el que això representarà, tant per al col·lectiu de professionals com per al conjunt de la societat.
Els professionals som persones, amb sentiments i vivències pròpies. No som immunes al patiment de la gent. El fet d’haver de decidir en aquestes situacions marcarà la vida de molts de nosaltres, per sempre.
Però encara ens marcarà molt més el fet que la societat en general, o determinades persones en particular, ens assenyalin amb el dit pel fet d’haver-les pres. Decisions en circumstàncies molt excepcionals que cap de nosaltres voldria prendre. He pogut observar ja (abans que es doni cap cas concret) determinats comentaris qüestionant, fins i tot a nivell legal, decisions que caldrà prendre segons criteris clínics o clínico-ètics.
Em fa molta por que, una situació de manca de mitjans materials i humans donada per les contínues retallades practicades per responsables polítics de tots els colors i ideologies, s’acabi convertint en un retret culpabilitzador de la societat vers els professionals sanitaris que ens trobem amb la necessitat de gestionar la situació amb l’escassetat de recursos i efectius a què ens han abocat els responsables polítics en la darrera dècada.
I encara em fa molta més por la situació que haurem de gestionar, tots plegats, quan acabi aquesta situació excepcional. La societat se’n recordarà dels aplaudiments que fa cada dia? Demanarà responsabilitats als polítics i farà costat als sanitaris quan reivindiquin millors condicions per poder atendre els pacients i millors condicions laborals i retributives? O la major part de la societat actuarà com si no hagués passat res?
En qualsevol de les circumstàncies, crec que aquesta crisi marcarà un abans i un després, en la societat en general i en els professionals en particular. Tant de bo tots plegats sapiguem assumir els reptes que vindran i els hi donem sortida de la millor manera possible.
Molts ànims a tothom. #quedatacasa
Xavier Lleonart és metge d’Urgències de l’Hospital de Terrassa.
Aquest és un article publicat originalment al blog “Covid-19, des de la trinxera”, de Metges de Catalunya.
