El passat 14 de març, quan es va decretar l’estat d’alarma, el paleontòleg Adam Pérez García havia d’estar a Jerusalem buscant fòssils de cocodrils. Uns dies abans, però, Israel va tancar les seves fronteres per als viatgers procedents de diversos països, inclòs Espanya. Adam es va quedar a casa.
“L’estudi de rèptils fòssils d’Israel haurà d’esperar fins que les condicions siguin propícies per reprendre-ho”, explica a SINC l’investigador del Grup de Biologia Evolutiva de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). L’única alternativa va ser reorganitzar la seva agenda pel tancament dels centres d’investigació.
A més del seu viatge, hauran d’esperar la preparació de les restes fòssils i el seu estudi en laboratori, així com les campanyes en els jaciments. “Però això no impedeix continuar, ni molt menys. Els treballs de camp i de laboratori són imprescindibles per a l’execució de diverses etapes de la nostra investigació, però no suposen la major inversió en temps de la nostra feina”, explica el paleontòleg.
Ciència sense laboratori
No obstant això, sí que ho són per altres científics, com Marta Barluenga, vicerectora d’investigació i científica titular del CSIC en el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN).
La investigadora treballa amb peixos d’aigua dolça en un projecte del Pla Nacional espanyol per estudiar com es formen les espècies des de la base genètica de l’aparició de novetats evolutives en els animals. El seu treball se centra en una regió tropical a Nicaragua, en uns llacs “on aquestes espècies són especialment abundants”, detalla a SINC.
La crisi de la COVID-19 l’ha sorprès analitzant en laboratori les mostres de camp recollides el novembre de 2019, l’època de reproducció. “Hem hagut de paralitzar tot el treball de laboratori, primer perquè hem donat tot el material bàsic a hospitals i hem deixat d’anar al centre de treball. Això ens suposa haver interromput la presa de dades”, comenta.
Tots els científics i científiques que treballen amb organismes vius han detingut gran part de la seva activitat per les mesures d’aïllament, però han de seguir preocupant-se pels animals que tenien a càrrec seu.
“Els laboratoris que treballen amb organismes vius estan encarregant d’anar amb certa freqüència per alimentar els animals i netejar les seves instal·lacions. En general, s’han cancel·lat els experiments, excepte en algun cas concret”, concreta Santiago Merino Rodríguez, director del MNCN.
A l’institut, Barluenga té peixos que ha mantingut amb vida, però “en altres institucions de manera obligada o voluntària s’han sacrificat els animals d’experimentació”, subratlla la investigadora.
El mateix ha passat al Laboratori de Genòmica Evolutiva i Funcional de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) del CSIC-UPF, on treballa Josefa González Pérez amb mosques de la fruita (Drosophila melanogaster). “Hem hagut d’interrompre tots els experiments. Només accedim a laboratori per mantenir els organismes d’experimentació, però no podem fer cap experiment”, declara a SINC.
Entre les anàlisis posposades està el seu projecte de l’European Research Council (ERC) que, per entendre com els organismes s’adapten a l’ambient, estudia diversos mutants a través de tècniques de seqüenciació massiva i d’edició genètica com CRISPR / CAS9. També han hagut d’interrompre el procés de creació de nous mutants.
Els experiments també han patit aturades en un dels centres més punters en nanociència. Per primera des de la seva inauguració, el centre d’investigació CIC Nanogune ha hagut de tancar les seves portes “només des del 30 de març fins al 9 d’abril, excepte per a serveis mínims de manteniment”, declara SINC José María Pitarke, director de centre.
Tot i que en general els treballs s’han mantingut en la distància -fins i tot el microscopi electrònic ha operat en remot els dies del tancament-, alguns dels deu grups d’investigació, com el de Félix Casanova a nanodispositius, no poden realitzar nous experiments sense accedir als laboratoris.
Si és el cas, els projectes estan relacionats amb l’espintrònica, que fa servir l’espín de l’electró per codificar i transportar informació. Un d’ells és en col·laboració amb la multinacional americana Intel, líder mundial en microprocessadors. L’espintrònica permetrà millorar l’eficiència energètica dels futurs ordinadors.
“Tot el treball de laboratori està aturat i és la nostra matèria primera. Anirem aprofitant el que ja tenim fet per analitzar i publicar els resultats, però estem limitats”, explica a SINC Casanova, que, com a investigador principal, té aquestes setmanes més feina de l’habitual per revisar treballs.
Com reprendre els experiments aturats
Alguns projectes de recerca s’han de prorrogar per no poder acabar-se a temps. “En el nostre camp -comenta Casanova- una aturada de dos mesos no és crític, ja que podem seguir just on estàvem en tornar a laboratori”. Però sí que ho és en els grups de biologia on els temps de la mateixa naturalesa marquen el ritme.
Com si un ordinador s’hagués apagat abans de desar el document de treball, molts dels experiments que han patit una aturada no podran reprendre allà on es van quedar. “La paraula ‘irrecuperable’ la farem servir en alguns casos com els estudis amb embrions o sistema de gens. Sense continuació, l’estudi és irrepetible”, lamenta a SINC José I. Capilla Roma, vicerector de recerca, innovació i transferència de la Universitat Politècnica de València (UPV).
En la seva universitat, davant el Reial decret llei que plantejava cessar totes les activitats no essencials, s’han estat autoritzant, de manera excepcional, entrades a centre amb rigorosos protocols de seguretat sanitària en el cas dels experiments de llarga durada. “Mantenim les coses perquè no caiguin, en realitat”, indica Capilla Roma.
Deixar de ser “essencial”
El tancament de milers de laboratoris en tot el món, inclosos els que estaven centrats en la investigació d’altres malalties com el càncer, ha revelat una realitat encara més dura amb la crisi de la COVID-19: la seva investigació de cop i volta ja no és “essencial”.
En un preprint publicat aquesta setmana, científics de l’MD Anderson Cancer Center de la Universitat de Texas (EUA) expliquen que els centres han parat els assajos clínics, algunes institucions han mantingut els experiments més irreemplaçables i altres els han detingut per complet, fins i tot eutanasiat a colònies senceres de ratolins.
“Tancar un laboratori experimental o una plataforma d’assajos clínics comporta enormes conseqüències per al futur de la ciència del càncer. Els reactius experimentals preciosos, com els xenoempelts derivats de pacients o els ratolins transgènics, poden portar anys en generar-se”, apunten a la feina. Si és el cas, van trigar cinc anys a arribar a l’estat actual de la investigació.
Quan puguin tornar als seus laboratoris no començaran de zero, però trigaran dos anys a reprendre els estudis on els van deixar. Com ells mateixos diuen, la seva història no és única. És la realitat d’investigadors i investigadores de tot el planeta.
Josefa González necessitarà diverses setmanes per reprendre el seu treball de recerca en l’IBE. “Els terminis de lliurament es veuran afectats. Tots els organismes de finançament haurien de tenir això en compte i allargar els contractes amb el personal i els terminis de lliurament de resultats, o modificar les seves expectatives pel que fa als objectius a complir”, assenyala a SINC.
Pròrrogues i flexibilitat
Des del Ministeri de Ciència i Innovació, arran de Reial decret llei 11/2020 del 31 de març es va anunciar, en aquest sentit, “la possibilitat de prorrogar els contractes de treball de durada determinada i finançats amb càrrec a convocatòries públiques de recursos humans en l’àmbit de la investigació, efectuades pels agents de finançament del Sistema Estatal de Ciència, Tecnologia i Innovació, entre les quals es troben les convocatòries de recursos humans de l’Agència Estatal d’investigació”.
En el cas europeu no està tan clar. “Hi ha una preocupació molt gran ara mateix, sobretot en el cas dels projectes europeus. S’estan prenent algunes mesures, però s’estan demanant pròrrogues cas a cas a la Comissió”, subratlla Capella, vicerector d’investigació de la UPV.
Per a la sol·licitud de nous projectes europeus els terminis s’han ampliat. Científics com Adam Pérez García, paleontòleg de la UNED, s’han presentat a aquestes convocatòries. “Aquesta crisi sanitària podria, per desgràcia, acabar afectant també a la convocatòria i finançament de nous projectes, el que podria implicar haver d’ajustar algunes línies de treball”, assenyala.
En el cas de l’ERC, l’organisme ofereix flexibilitat en el termini de lliurament dels anomenats “entregables” (resultat tangible del projecte) i “fites” (mesurament del progrés del projecte) i dels informes. “El meu centre d’investigació, el CSIC, depèn del govern espanyol que ha obert la possibilitat d’estendre algun dels contractes que finalitzen aquest any”, explica Josefa González. La contractació de personal investigador o de suport a la investigació és una altra de les principals preocupacions dels equips.
Retards a la vista
Als líders d’equip, com Marta Barluega del MNCN, també els preocupa el que passarà amb les oposicions convocades per a juny-juliol del 2020. Aquesta mateixa inquietud la viuen els que es presentaran.
De manera general, la comunitat científica està aprofitant el teletreball per analitzar les dades preses abans de la quarantena o per redactar tant tesi doctorals com els estudis. “Les tesis doctorals s’estan posposant majoritàriament tot i que les universitats estan tractant de facilitar la defensa telemàtica”, recalca Barluenga.
Per ara, les editorials, tot i la situació, no estan retardant les sol·licituds ni els lliuraments dels articles revisats.
Félix Casanova, del CIC Nanogune, tenia justament un pendent en què es presenten els primers resultats de la col·laboració amb Intel. “No ens han informat de cap retard per la COVID-19, però com els temps de publicació poden ser molt diferents entre les revistes, és difícil dir si hi ha afectacions”, recalca. S’ha publicat a la revista Nature Electronics.
Ho confirma la investigadora de l’MNCN, també editora de tres revistes: “Tot el treball editorial s’està mantenint sense massa canvis. Els articles que tinc sota revisió estan sent processats, els que he de revisar me’ls reclamen, i els que maneig com a editora els enviaments a revisors i els estan revisant”, detalla.
No obstant això, a llarg termini i si la situació s’allarga, “veurem una bretxa en els nivells de producció científica deguda a la necessitat de posposar algunes investigacions en el temps”, destaca Santiago Merino Rodríguez, director del MNCN, que espera que aquesta producció es recuperi amb rapidesa.
“Haurem de trobar fórmules per poder recuperar el temps perdut, garantint els protocols de prevenció i seguretat en el centre i en els laboratoris”, manifesta José M. Pitarke, director del Nanogune.
Que la ciència segueixi després de la COVID-19
La crisi del coronavirus marcarà un abans i un després en molts àmbits, i la ciència possiblement no serà una excepció. Amb la crisi econòmica de l’any 2008 encara en ment, els científics temen les retallades en el finançament de l’R+D bàsica.
“Veig amb preocupació l’adveniment d’una recessió econòmica, sobretot pel que això implica a curt termini en la nostra societat, però també perquè volent resoldre el curt termini, es puguin veure afectats els recursos que es dediquen a la investigació”, exposa a SINC Pitarke. “Sabem que en investigació el que es perd en poc temps costa molts anys a recuperar”, afegeix.
Durant la quarantena, projectes d’universitats que tenien contractes amb empreses de l’àmbit privat s’han suspès. “Aquesta crisi replanteja els escenaris, i les empreses que tenien determinats projectes en marxa s’adonen que després d’això del que s’hauran de preocupar és de sobreviure cruament”, explica José I. Capella, que ha detectat diversos casos a la UPV.
“Hi haurà un replantejament de prioritats per sortir a flotació i va fer que determinades investigacions o projectes caiguin. Això és inevitable, encara que crec que sempre és un error no apostar per l’R+D”, continua el vicerector d’investigació.
La pandèmia de COVID-19 està demostrant, però, que són necessàries infraestructures científiques, personal i un mínim teixit empresarial per fer front als reptes d’ara i del futur pròxim “sense dependre completament d’altres països”, comenta Josefa González de l’IBE. La crisi sanitària ha posat de manifest la importància de comptar amb una bona massa d’investigadors i d’equipament, que respondran també davant altres emergències com l’energètica i la climàtica.
“La nostra capacitat per afrontar les crisis del present depèn en gran manera de l’activitat investigadora del passat. La capacitat que tindrem per afrontar les crisis del futur dependrà en gran manera de l’activitat investigadora del present”, raona Pitarke, director de centre CIC Nanogune.
Amb aquesta crisi, la comunitat científica espera que la ciència bàsica, la qual pretén conèixer els mecanismes que manegen el món, no quedi desprotegida. “És imprescindible per generar coneixement i aplicar-lo a millorar la nostra qualitat de vida”, diu Marta Barluenga.
