El seu usuari a Twitter el defineix a la perfecció. ‘Roaring nurse’, l’infermer que rugeix, és el sobrenom escollit per Joan Pons, facultatiu català que treballa a l’hospital anglès de Sheffield. “Em vaig fer activista sanitari per ressaltar l’impacte negatiu de les retallades i la manca d’inversió en salut”, explica. A través de les xarxes socials també dóna veu a una part del sistema sanitari “que sembla que tingui afonia”. “Som el grup sanitari més gran de qualsevol sistema de salut, però poques vegades tenim la nostra veu representada, diu sobre la infermeria.
Pons va traslladar el seu activisme al terreny més arriscat quan, a principis de juny, va injectar-se el projecte de vacuna contra el coronavirus que prepara la Universitat d’Oxford. Ja en fase 3, la darrera prèvia a la distribució un cop rebi el vistiplau de l’OMS, és una vacuna ètica, a qui tothom podrà tenir-hi accés perquè es distribuirà a preu de cost i que podria estar disponible abans que acabi l’any, segons l’infermer català.
Com va saber que la Universitat d’Oxford buscava voluntaris fer la tercera i darrera fase de proves?
Sóc infermer i actualment treballo a l’UCI de l’Hospital de Sheffield. Fa unes sis setmanes vaig rebre un email del meu hospital en què demanaven voluntaris per la fase 3. Específicament, volien gent que estigués en contacte directe amb el virus, en primera línia.
Per quina raó?
Per poder accelerar les dates. Normalment, la fase 3, que és l’última, dura entre dos o tres anys. Ara no tenim aquest temps i la manera d’accelerar el procés és que els voluntaris estiguessin exposats al virus. Per això buscaven personal sanitari.
Va ser una decisió ràpida o molt meditada?
M’ho vaig llegir tot, un document que ens van enviar que tenia tota la informació sobre la vacuna, el que passaria, les proves que m’havia de fer… Recordo l’última frase del consentiment que vaig signar: “En casos molt excepcionals, la vacuna pot produir xoc anafilàctic i produir la mort”. M’ho vaig pensar, però vaig decidir que sí, que n’estic molt fart del virus, de l’amenaça que torni cada hivern… No vull això, vull tornar a la vida normal.
Què és el que més va pesar en aquesta decisió?
Ho vaig posar a la balança i el que guanyava era el sentiment d’odi cap al virus i d’amor cap a la vida i la humanitat, per sobre del que em pogués passar.
Ha estat una de les etapes més dures de la meva vida com a infermer. Al pic de la pandèmia la vida dels malalts se m’escapava de les mans, la seva soledat… m’havia de convertir en el seu marit, fill… en l’única persona amb què tenien una mica d’humanitat en els últims moments de vida.
És una vacuna experimental i té un risc, però tot a la vida en té. Com a infermer, vaig decidir que valia la pena un risc tan petit perquè els beneficis poden ser moltíssims. Imagini que el 2021 ja podem sortir al carrer sense angoixa, sense mirar qui ve i qui no ve a quina distància, poder abraçar els amics i els familiars…
Vull que el 2021 sigui l’any de les abraçades. Vull tornar a Barcelona i abraçar els meus pares. Vull poder gaudir de la vida perquè només n’hi ha una i el coronavirus ens l’està amargant. Jo vull controlar la meva vida, decidir el que vull fer i el que no, i no pas que el virus decideixi per mi.
Vostè es va apuntar com a voluntari. Això vol dir que no rep absolutament cap benefici econòmic, oi?
A la fase 3 els voluntaris no reben cap aportació econòmica. A la primera i segona fase alguns voluntaris sí que són pagats, però la tercera és totalment voluntària.
La Universitat d’Oxford també està fent proves al Brasil i Sud-àfrica. Aquí hi ha hagut protestes entenent que suposa posar en risc part de la població. A més, el doctor Jean-Paul Mira va afirmar a la televisió francesa que calia fer les proves a Àfrica perquè és una zona sense recursos i va comparar la seva població amb “les prostitutes que no es protegeixen de la SIDA”. Què n’opina, com a voluntari des d’Anglaterra?
Estic en contra d’explotar països de tercer món en utilitzar-los com a conillets d’índies, però això no ha passat. S’ha buscat països on el coronavirus anava a l’alça i tenia un gran impacte, i no població sense recursos, sinó al personal sanitari exposat al virus. Èticament, estic tranquil que la Universitat d’Oxford ho ha fet bé. No sé si es pot dir d’altres vacunes, però jo estic content.
Vostè sap si té el projecte de vacuna o un placebo?
No ho sé, és anònim i m’ho diran d’aquí a un any. El 50% dels voluntaris porten la vacuna i l’altre 50% no. Igualment, estic esperançat perquè tinc companys que també han estat voluntaris i ningú hem tingut cap problema. Matemàticament, seria estrany que tothom tinguéssim el placebo.
Quin procés va seguir abans de rebre la vacuna?
Quan vaig respondre al correu com a voluntari, em van donar dia i hora per fer una revisió mèdica. Havia de complir alguns criteris com estar sa, no prendre pastilles o no tenir cap malaltia. Era apte en aquest sentit, també en l’examen físic. Em van fer un test d’anticossos per saber si havia superat la malaltia sense saber-ho, però vaig donar negatiu. Per tant, complia tots els requisits i em van posar la vacuna el 5 de juny.
I després, quin ha estat el protocol?
Durant un mes he fet un diari electrònic on havia de respondre, amb ‘sí’ o ‘no’ si tenia mal de cap, muscular, febre, pèrdua de l’olfacte… una llista molt llarga que omplia diàriament. També havia d’informar-los de la temperatura: si superava el 37’8 havia de trucar a un telèfon d’emergències, perquè podria dir que el virus m’estava atacant. En el primer mes no he tingut cap problema.
Setmanalment em fan una prova PCR per si donava positiu o negatiu. De moment, totes han estat negatives. I a més, en complir els trenta dies, em van fer un reconeixement i em van treure sang, suposo que per buscar anticossos i saber com està el meu cos metabòlicament.
Ara, com que ja fa un mes des que vaig provar la vacuna, no cal que faci el qüestionari diari ni la presa de temperatura. Continuen fent-me una PCR setmanalment i al setembre tinc previst un nou seguiment amb anàlisi de sang.
Té confiança plena que la vacuna serà segura malgrat els temps rècord?
És veritat que si surt en menys d’un any serà un rècord mundial. El normal en són cinc o sis, però és que la medicina ha avançat moltíssim i la tecnologia i la metodologia ha canviat. Normalment, les tres fases de prova d’una vacuna es feien de forma separada, però ara, amb protocols estrictes, s’ha permès fer-les en paral·lel.
Tinc confiança que ho estan fent bé. Sembla que s’està anant molt de pressa, i quan vas ràpidament a vegades t’entrebanques. Però no. Penso que la universitat d’Oxford no arriscaria el seu prestigi per dir que és la primera a trobar la vacuna. Tinc tota la confiança.
No sé si són tan rigorosos amb les vacunes a altres països on la transparència no és el seu fort. No sé si m’hauria fet voluntari a la Xina o a Rússia, però tinc total confiança amb la vacuna d’Oxford perquè la transparència ha estat total.
Vostè que l’ha provat en fase de prova, què li diria a la gent que no vol posar-se la vacuna o que en té por?
L’última paraula la té l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Si tot va bé, Oxford tindrà dades suficients per presentar a l’OMS a finals d’agost i ja podria produir-ne al setembre-octubre. Abans, però, l’OMS s’ha de mirar totes les dades i els protocols, i no donaria el vistiplau si hi veu problemes.
Com es garantirà una distribució de la vacuna a preus justos?
L’OMS ha donat suport a la vacuna i ha garantit que es vendrà a preu de cost, no costarà més de 2€. Em fa alegria perquè estarà a l’abast de qualsevol govern. Serà per a tothom, no per a la gent que pugui pagar-la.
A més, s’estan fent acords entre països i la farmacèutica que la produeix [AstraZeneca] perquè es pugui produir més ràpidament la vacuna des de diferents països. El Brasil i Itàlia ja han signat convenis.
També és optimista en termes de temps, oi?
La d’Oxford està molt avançada i, si tot va bé, sortirà a l’octubre. Podria estar a les cases per Nadal: començar el 2021 amb la vacuna seria el millor dels regals per a la humanitat.
Si el projecte va malament i no funciona, tinc l’esperança que algun altre ho farà. La cursa avança ràpidament. Si no és per Nadal, al gener o febrer tindrem alguna altra vacuna. Això és l’important: que la tinguem i puguem oblidar-nos de la Covid-19 com ho hem fet amb el xarampió o la varicel·la, que el segle passat mataven gent i amb una vacuna ara ningú en parla. Vull que el coronavirus sigui del passat i ningú no en parli a partir de l’any vinent.
