La contaminació de l’aire a la ciutat és un greu problema de salut pública. És la conclusió de l’anàlisi de l’aire de 2019 que l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha publicat recentment, i en què avalua els valors contaminants i estima l’exposició de la població als seus efectes. El resultat és contundent: “La contaminació de l’aire és el principal risc ambiental per a la salut”, diu l’ASPB.
No en va, l’organisme sanitari xifra en 2.100 les morts anuals que causa la contaminació de l’aire a Barcelona, el que suposa un 13% del total de decessos. Arriben a aquesta xifra després calcular els nivells de diòxid de nitrogen, de micropartícules PM2,5 i de ponderar els casos en què els dos agents poden influir en la mort. La informació es compara amb els nivells de contaminació trobats a l’indret poblat d’Europa amb menys contaminació registrada.
Altrament, si el municipi de Barcelona tingués l’aire del Parc Natural del Montseny, es registrarien 1.500 morts menys a causa de l’aire contaminat. En un escenari menys favorable però més factible, si la capital catalana complís amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) referent als màxims dels dos agents contaminadors, hi moririen un miler menys d’habitants l’any. El descens seria del 7% en el total de morts naturals registrades a Barcelona.
Seguint el mateix patró, un aire el més net possible comportaria 210 menys casos de càncer de pulmó l’any (-22%) i 950 menys infants diagnosticats d’asma (-61%). La reducció seria de 150 càncers (-16%) i 725 asmàtics (-46%) si els nivells contaminants de l’aire registrat al Montseny s’apliquessin a la capital catalana. Per últim, amb els criteris màxims que aconsella l’OMS, 110 persones no patirien el càncer de pulmó (-11%) i 525 infants no serien diagnosticats d’asma (-33%).
L’estudi revela que els efectes nocius de la contaminació són més greus com més llarga és l’exposició. “Les dades indiquen que l’impacte en salut de l’exposició puntual a nivells elevats de contaminació atmosfèrica és molt menor que l’impacte de l’exposició continuada als nivells habituals a la ciutat”, redacten després de comparar els efectes dels episodis temporals amb més contaminació. “El principal impacte es produeix per l’exposició crònica i es tradueix en un augment a llarg termini de malalties cardiovasculars, respiratòries, càncer de pulmó i la mortalitat”, afegeixen.
En aquest sentit, les dades dels punts de mesurament revelen que a Barcelona se superen de forma recurrent els nivells màxims d’alguns elements contaminants. Per exemple, el total de la ciutadania barcelonina està exposada a nivells de micropartícules PM2,5 per sobre del valor que recomana l’OMS. Quant al diòxid de nitrogen (NO2), superen el límit legal de la UE el 26% de les escoles i un 35% de la ciutadania hi viu exposada.
Igualment, a la capital catalana se superen els valors de mitjana anual i de màxim diari de micropartícules PM10 que recomana l’OMS i el màxim diari legal de la Unió Europea alguns dies l’any. Barcelona també excedeix, en menor mesura, les recomanacions de l’OMS quant a l’ozó, el benzè i el benzo(a)pirè.
Desigualtat per districtes
L’exposició ciutadana als elements contaminants no és gens homogènia a la capital catalana. Amb les dades de les estacions fixes i amb estudis mòbils, l’ASPB disposa d’un mapa que xifra els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) i de micropartícules PM2,5. Després, les dades es ponderen amb la població que habita a cada districte.
Pel que fa al NO2, cada ciutadà barceloní està, de mitjana, està exposat a 39µg/m³, just una unitat per sota del límit legal fixat per la Unió Europea i recomanat per l’OMS. La meitat de la població, de fet, es troba exposada a una forquilla d’entre 33 i 42 µg/m³. Ara bé, es registren mínims a algunes llars de només 17 µg/m³ i un màxim al voltant de 85 µg/m³.
Si Barcelona complís amb les recomanacions de l’OMS, hi moririen un miler menys d’habitants l’any
L’enorme diferència es deu a la gran desigualtat de valors registrats entre els districtes. Mentre el 35% de la població barcelonina viu exposada per sobre del límit recomanat i legal, és el 94% d’habitants de l’Eixample els que pateixen aquest fet.
El mapa d’emissions mostra com els barris de l’Antiga Esquerra de l’Eixample i la Dreta són els més afectats i exerceixen com a centre irradiador que s’escampa pels barris i districtes que l’envolten. Horta-Guinardó i Nou Barris, especialment els barris més propers a Collserola, són els que menys valors registren de diòxid de nitrogen. Els autors de l’estudi xifren en 5% “la mortalitat natural que es pot atribuir a la contaminació de NO2” a l’Eixample, mentre que el percentatge baixa al 2% als dos districtes menys afectats.
L’explicació és clara: “El diòxid de nitrogen és un contaminant molt relacionat amb les emissions del trànsit a la ciutat”, diuen els tècnics que redacten l’informe. Asseguren que “el 60% de la concentració d’aquest contaminant a l’aire de la ciutat” en prové. Ho demostra el fet que les estacions de mesurament més properes al trànist acumulen, de mitjana, un 48% més de NO2 que les que es troben al fons urbà. També que hi hagi un clar creixement durant les hores pic del dia, quan més gent agafa el cotxe, i un notable descens els dies del cap de setmana.
La diferència és encara més gran en el cas de les micropartícules PM2,5, on entre el domicili que en registra més i el que menys hi ha un 258% de diferència. La meitat de la ciutadania barcelonina està exposada a uns nivells d’entre 14 i 18 µg/m³, per sobre dels 10 recomanats per l’OMS però encara lluny dels 25 que té com a objectiu màxim la Unió Europea.
Les partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (PM2,5), a més de tenir relació amb els vehicles motoritzats “de distribució urbana de mercaderies, dièsel i antics”, provenen “d’activitats que generen pols com obres o explotacions ramaderes”. En aquest cas, tot el municipi està per sobre dels nivells de l’OMS i per sota dels de la UE, tot i que on més se’n registren és a l’Eixample, a Sant Martí i a la zona més oriental de Sant Andreu i Nou Barris.
Els científics que han elaborat l’estudi van valorar la possible relació entre nivells d’exposició a la contaminació i altres aspectes socioeconòmics. Conclouen que hi ha una “certa relació positiva, del 0,36, entre el nivell de renda dels barris i el nivell de diòxid de nitrogen”. El 39% de població amb estudis universitaris està exposada a més de 40 µg/m³, mentre que el percentatge dels que tenen estudis primaris o menys es redueix lleugerament al 29%.
Tanmateix, la correlació és molt minsa i gairebé inexistent en els casos de les micropartícules PM2,5 i PM10. “No hi ha un patró comú de desigualtats en l’exposició a la contaminació de l’aire a les ciutats europees”, afegeixen.
Escoles exposades
La mala situació de l’aire a la capital catalana afecta, inevitablement, els centres educatius de la ciutat. Segons els càlculs de l’ASPB, “les escoles de Barcelona van estar exposades a un nivell mitjà de 37 µg/m³ de NO2 durant el 2019, dos punts per sota la mitjana als domicilis”.
La situació és greu al global del municipi, amb la meitat dels centres exposats a una forquilla d’entre 32 i 41 µg/m³ de NO2 quan el límit de l’OMS i el legal de la UE és de 40. Amb tot, és a l’Eixample on la situació és més crítica amb uns nivells mitjans a les aules de 49 µg/m³.
Amb els criteris de l’OMS, 110 persones no patirien càncer de pulmó i 525 infants no serien diagnosticats d’asma
En total, el 26% dels centres barcelonins es troben en carrers on la contaminació supera el límit legal. A més, n’hi ha 25 (7%) on se superen els 50 micrograms per metre cúbic. “Es troben gairebé tots al districte de l’Eixample”, diuen els experts que signen l’estudi.
L’ASPB insisteix en la diferència de nivells entre les escoles de diferents districtes i en l’impacte sobre la salut que comporta superar els límits de diòxid de nitrogen: “Cada augment d’exposició de 10 µg/m³ de NO2 suposa augmentar un 5% el risc de desenvolupar asma infantil”, diu.
Reduir el trànsit motoritzat, la millor solució
“Els resultats indiquen que cal actuar amb mesures permanents i transversals, prioritzant les zones més afectades, per tal de protegir la salut de les persones” diu l’ASPB. Insten, en primer lloc, a una reducció del trànsit motoritzat perquè “és, amb diferència, la mesura més eficient per disminuir l’exposició i els efectes en salut de la contaminació de l’aire“. En aquest sentit, demanen que es fomenti el transport actiu i una millora del transport públic alhora que es restringeix el vehicle motoritzat privat. També demanen una actuació sobre altres fonts de partícules, com ara les obres, i un augment de les zones verdes i la vegetació urbana.
D’acord amb els resultats de l’estudi, recomanen una intervenció prioritària al districte de l’Eixample, així com actuacions a les escoles per protegir la infància de l’exposició a la contaminació. Proposen allunyar els nous equipaments del trànsit i augmentar la vegetació, assegurar la ventilació i la neteja de les aules ja construïdes.
