La pandèmia de la Covid-19 ha donat al planeta Terra el respir més gran. Durant la primera meitat del 2020 hi ha hagut un “abrupte descens del 8,8%” de les emissions de diòxid de carboni (CO₂), d’acord amb un estudi que n’estima les xifres diàries a diferents països i sectors econòmics.
“La pandèmia està impactant en les activitats humanes, i al mateix temps sobre l’ús d’energia i les emissions de diòxid de carboni”, resumeix el grup de científics, liderats per Zhu Liu, que ha publicat recentment l’article a la revista Nature Communications.
Aquesta no és la primera vegada que la societat pateix un canvi en el model de vida per un factor relativament aliè i sobtat. Amb tot, i segons les dades de l’informe, la Covid-19 ha provocat l’impacte més gran sobre les emissions de CO₂ en la història. El descens reportat durant la primera meitat de l’any, de 1.551 tones mètriques i d’un 8,8% respecte del mateix període de l’any anterior, no és comparable amb cap altra baixada des que hi ha dades.
“La magnitud d’aquest decreixement és major al de les recessions econòmiques anteriors o al de la Segona Guerra Mundial”, insisteixen els investigadors. Com s’aprecia al següent gràfic, el descens en la primera part del 2020 és d’1,6 gigatones de diòxid de carboni. Aquesta baixada no té competidor en la història.
Des que es tenen dades, l’any 1900, només en 23 dels 120 anys s’ha registrat un descens d’emissions respecte de l’anterior. Amb tot, cap de les baixades és similar a la provocada per pandèmia de la Covid-19. Les 1,6 gigatones menys de CO₂ només s’apropen al descens de 0,8 que va haver-hi durant la II Guerra Mundial. En aquell cas es van emetre 790 tones mètriques menys, mentre que la baixada actual, de 1551, és de gairebé el doble.
Pel que fa a la disminució d’emissions per la crisi financera i econòmica de finals de la dècada del 2000, no suposa ni una cinquena part del descens de CO₂ expulsat entre el gener i el juny del 2020.
Els experts, això sí, matisen que “els primers mesos de 2020 van ser excepcionalment càlids a l’hemisferi nord”. Creuen que això pot explicar una part de la disminució d’emissions de CO₂ respecte del mateix període de l’any 2019 independentment de les mesures imposades per la pandèmia. Després de deslligar la variació de temperatures, una “anàlisi preliminar” els porta a pensar que l’hivern més càlid del normal suposa només un 15% de la baixada de les emissions. Així doncs, el 85% restant del descens sí que s’atribueix als efectes derivats de la Covid-19.
El treball de Liu i els seus col·legues es basa en nombroses fonts estadístiques. Entre d’altres, les emissions es van calcular a partir de dades de producció d’energia elèctrica, del trànsit diari de vehicles a les grans ciutats, dels vols o de la producció del sector industrial.
El transport terrestre, el respir més gran
Referent als diferents àmbits d’emissió analitzats, l’aviació internacional és la que ha tingut una baixada més destacada entre la primera meitat d’aquest any i la de l’anterior. El transport aeri, enfonsat per les restriccions de mobilitat entre Estats, ha reduït les seves emissions en un 52,4%. El segon lloc a la classificació és per a l’aviació nacional, que ha contaminat un 35,8% de CO₂ menys que el 2019.
Ara bé, el descens més notable en termes de tones de CO₂ es reporta en el transport terrestre, responsable del 18% de les emissions de diòxid de carboni cada any, segons l’estudi. “Les contribucions més importants a la disminució global de les emissions el 2020 provenen del transport terrestre”, amb 613,3 tones mètriques menys. Altrament dit, la reducció del transport terrestre suposa un 40% de la reducció de les emissions de CO₂ provocada per la Covid-19.
La magnitud d’aquest decreixement és major al de les recessions econòmiques anteriors o al de la Segona Guerra Mundial
La relació amb el confinament és total. En el cas concret de la Xina, les emissions de CO₂ del transport terrestre van decréixer el febrer un 53,8%, mentre que es van recuperar de mica en mica així com les restriccions es relaxaven, des del 25% negatiu del març al -4’2% del juliol.
Completen el podi de contribucions al descens d’emissions el sector elèctric (-341,4 tones mètriques que suposen el 22% del total de la reducció), el sector industrial (-263,5 Tm i 17%) i l’aviació nacional i internacional (-200,8 Tm i 13%).
Barcelona: menys trànsit, menys partícules
L’estudi estrenat a Nature és el més complet fins al moment. Els investigadors asseguren que abans de la seva publicació només existien suposicions sobre el descens d’emissions a causa de la Covid-19. Citen, per exemple, les projeccions de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA) que estimava un descens del 5% entre el gener i l’abril del 2020 respecte dels mateixos mesos del 2019.
Un altre estudi el va aportar l’Agència de Salut Pública de Barcelona a finals del mes de juny. L’ASPB va mesurar les emissions en un seguit de partícules contaminants que afecten l’aire i la respiració dels humans. Des de l’estat d’alarma i fins al 18 de maig, poc més de dos mesos, van reportar una baixada del diòxid de nitrogen (NO2) del 55%, del 63% quant a carboni negre i del 39% de les micropartícules PM10.
Aquests resultats van molt lligats a la disminució del trànsit rodat que va patir la capital catalana durant el primer pic de la pandèmia i el confinament estricte. Segons les dades de l’organisme municipal, el trànsit es va reduir de mitjana en un 75% als accessos i a l’interior del municipi i en un 70% a les Rondes.
L’ASPB estima que amb aquesta reducció, durant els dos mesos estudiats, es van evitar 15 morts per contaminació. Segons l’informe, cada any s’evitarien 800 morts a la ciutat de Barcelona si la contaminació es mantingués en els nivells del període estudiat.
Fins quan durarà la baixada?
La gran pregunta a respondre, de cara al futur més proper, és si la disminució d’emissions es mantindrà constant durant el que resta d’any. Si bé podria ser una bona notícia pel planeta en el camí a evitar l’augment d’1,5ºC de temperatura, les dades més recents no semblen indicar que es tracti d’una tendència.
Res més lluny de la realitat, “els efectes de la pandèmia sobre les emissions van disminuir a mesura que es van relaxar els confinaments i es van reiniciar algunes activitats econòmiques, especialment a la Xina i a diversos països europeus”, expliquen Liu i companyia. De fet, les dades reporten que la baixada més pronunciada, amb un -16.9% respecte del 2019, va ser el mes d’abril, quan la Xina i Europa vivien la primera onada de ple.
Per posar un exemple concret, les emissions del sector energètic només van ser un 1,1% inferiors el juny del 2020 respecte del 2019, mentre que a l’abril la diferència negativa era de 9,7%. A la Xina, fins i tot, hi ha hagut un repunt d’emissions al mes de maig, superant la dada de l’any anterior. Només als països on encara hi havia un alt nombre de casos al juny, EUA, Brasil i l’Índia, els descensos es mantenien notables.
Però no tot és negatiu. Hi ha altres aspectes on la disminució sembla persistir. És el cas de la mobilitat, on el transport terrestre va suposar un 13% menys d’emissions el juliol d’aquest any respecte de l’anterior. Això sí, la retallada és inferior als mesos d’abril i maig, on van ser de 38,6% i 32,6% respectivament.
“Els efectes a llarg termini de la pandèmia sobre les emissions són encara incerts i depenen de factors com l’eficàcia i el rigor de les polítiques de salut pública, la recuperació de les economies i els canvis persistents en el comportament humà”, escriuen els científics que han fet el càlcul i l’estudi.
En aquest sentit, els experts recorden que si bé els canvis que hem dut a terme per aconseguir la reducció del 8,8% han semblat molt considerables, el canvi de paradigma necessari per assolir els objectius d’emissions baixes implicaran gestos encara més destacables. “S’han de basar en canvis estructurals i transformadors en els sistemes de producció d’energia, descarbonització del transport i millora de l’eficiència en l’ús energètic dels edificis”, escriuen. Amb aquestes mesures, asseguren, no hi hauria menys activitat humana, sinó un millor aprofitament dels recursos.
La transició energètica postpandèmia que molts líders polítics han anunciat, coneguda com la ‘Recuperació Verda’ o el ‘Pla Verd’, perilla si hi ha un “rebrot de carboni”, diuen els experts. “Les emissions podrien rebrotar i superar els nivells previs a la pandèmia si la recuperació i l’estímul depenen de la disponibilitat d’energia amb alt contingut de carboni”, sentencien.
