Qui no pot pagar les factures dels subministraments energètics, o qui en redueix el consum que necessitaria per qüestions econòmiques, pateix una pitjor salut física i mental que la població que no es troba en situació de pobresa energètica.
Ho ha confirmat un estudi elaborat per experts de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), de l’Autònoma de Madrid (UAM) o de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).
La mostra compara l’estat de benestar dels gairebé 2.500 participants d’un programa d’atenció a la vulnerabilitat energètica de la capital catalana amb una mostra similar de població barcelonina amb els subministraments assegurats.
Més asma i bronquitis
L’estudi compara la prevalença de tres malalties, així com la sensació de salut percebuda per la persona. En tots quatre valors, les persones que patien pobresa energètica abans de començar el programa d’atenció pública reportaven pitjors indicadors que el grup que sí que pot pagar les factures de llum, aigua o gas.
Donat que els resultats estan disgregats per gènere, se sap que les dones que es troben en situació de pobresa energètica tenen una prevalença superior als homes a patir les patologies analitzades. Ara bé, en tres dels quatre valors, l’empremta de la pobresa energètica marca més els homes, en comparació amb el grup de control.
En concret, l’estudi troba que menys del 5% de la població general barcelonina pateix asma. En canvi, és el cas del 15,6% de les dones i de l’11,8% dels homes en situació de pobresa energètica. Això suposa una incidència 3,22 vegades superior en el cas del gènere femení i del 2,23 en el masculí.
Deixant de banda l’asma, en els altres aspectes estudiats són els homes sense recursos per a l’energia els que reporten un pitjor benestar, en comparació amb el grup que té garantit els subministraments.
El cas més greu és el de la bronquitis crònica, amb una incidència 5,43 vegades més alta en els homes en situació de pobresa energètica. És a dir, del 17,1% enfront del 3,1% del global de la població masculina de Barcelona. Pel que fa a les dones la incidència de la bronquitis és 4,94 vegades superior entre les quals es troben en aquesta condició respecte de les que no ho estan.
Impacte en salut mental i percebuda
L’impacte de la pobresa energètica també deixa una marca en la salut mental de qui la pateix. L’estudi analitza els símptomes de depressió i d’ansietat de manera conjunta i troba una incidència del 17,9% entre el global de dones barcelonines i de l’11,5% dels homes.
En canvi, focalitzant entre qui participa del programa per a afectats per pobresa energètica, els valors incrementen al 57,5% i el 46,7%, entre dones i homes respectivament. Així, la incidència es multiplica per 3,23 i per 4 per a cada gènere.
Per últim, els investigadors comparen un valor més abstracte i ampli, com és la sensació percebuda de salut dolenta. El 58,6% de les dones i el 56,7% d’homes en situació de pobresa energètica així ho senten. Entre el grup general només és el cas del 24% i el 17,5% dels enquestats.
Més pobresa, pitjor salut
Les dades exemplifiquen clarament la relació entre pobresa energètica i una pitjor salut. Encara més, els científics han fragmentat els resultats segons la capacitat econòmica de les persones que formen part del programa d’atenció a la pobresa energètica entre els qui pateixen una de tipus baixa, mitjana o alta.
Els resultats tornen a apuntar en la mateixa línia: “Com més alta és la intensitat de la pobresa energètica, major és la prevalença en gairebé tots els problemes de salut estudiats”, diu el grup d’investigadors a l’informe.
Per exemple, un home en situació greu de pobresa energètica té el doble de prevalença d’asma que un en situació d’emergència baixa. La situació es repeteix, en el cas de les dones, amb una multiplicació d’1,88 en la possibilitat de patir bronquitis crònica.
La pobresa energètica afecta desproporcionadament dones, immigrants, persones amb baixos nivells d’estudis, aturats i llogaters
Els investigadors troben diferents explicacions a l’alta incidència de malalties mentals i físiques entre la població en situació d’emergència energètica. Mentre relacionen els problemes respiratoris amb “males condicions d’habitatge”, troben que la problemàtica mental i emocional es deu a “la preocupació pel deute i l’assequibilitat, el malestar tèrmic i la preocupació per les seves conseqüències per a la salut”.
Quant a l’anàlisi sociodemogràfica de qui més pateix la pobresa energètica i les seves conseqüències sobre la salut, l’equip investigador conclou que afecta “desproporcionadament dones, immigrants, persones amb baixos nivells d’estudis, aturats i llogaters”, en la línia de “conclusions d’estudis previs”.
Per tot plegat, el col·lectiu científic considera que a “les regions del sud d’Europa es necessiten urgentment programes adaptats per reduir la pobresa energètica”. Creuen que és el primer aspecte on cal actuar, ja que és més fàcil eliminar a curt termini la pobresa energètica que la pobresa en ingressos.
“Les polítiques i programes específics haurien de coexistir amb polítiques estructurals més àmplies destinades a millorar les condicions de vida, treball i habitatge”, apunten. En cas de combinar els programes, asseguren, “es reduirien els efectes sobre la salut i les desigualtats en la salut en les poblacions afectades per múltiples privacions socials”.
