La Marta Cinta va ser una ballarina de ballet clàssic que es va fer molt popular a les xarxes fa uns mesos perquè es transformava escoltant El Llac dels Cignes.
Vivia asseguda en una cadira de rodes perquè l’Alzheimer que patia li impedia moure’s, però quan sentia l’obra de Tchaikovsky, centenars de records la travessaven i la feien tornar als seus anys al damunt dels escenaris. Va trepitjar els més importants del món: Cuba, Nova York, Madrid… Però l’Alzheimer li va fer passar els últims anys de la seva vida a una residència. Allà, els seus vetlladors la van gravar entregada a la música i movent el cos com si encara es trobés en els seus dies de glòria.
La reacció de la Marta és un exemple dels efectes de la música en qualsevol persona. Com que arriba directament a les emocions, la musicoteràpia l’aprofita per millorar els símptomes de qui pateix Alzheimer. Tot i això, a Espanya la musicoteràpia és una tècnica en avaluació, de manera que, si bé existeixen publicacions relatives a aquesta pràctica, actualment no té el suport del coneixement científic i el Ministeri de Sanitat no n’avala la seva eficàcia.
Davant d’aquesta realitat, els musicoterapeutes reivindiquen el seu paper i defensen que no es tracta d’escoltar música ni de plaer o evasió, sinó d’un procés pautat per un professional que millora els símptomes de la malaltia. “Els musicoterapeutes fem servir la música en directe amb finalitats concretes i, aplicada correctament, arribem de manera directa a les necessitats dels pacients”, assegura Manu Sequera, musicoterapeuta i cofundador de Huella Sonora Musicoterapia.
Com afecta la música a la capacitat cognitiva i la motora?
La musicoteràpia és un tractament cada vegada més consolidat en el camp de la neurogeriatria. La ciència ha comprovat que ajuda a gestionar certs comportaments perquè activa moltes àrees de cervell alhora. Segons Sequera, “la música, com a estímul, activa el cerebel, l’escorça promotora, la motora, la visual, l’auditiva… No hi ha cap art que estimuli el cervell de manera tan global com la música”.
Percebre la música significa emoció, i aquesta depèn d’estructures neuronals. En els últims anys, s’ha demostrat que escoltar i produir música potencia la integració dels sentits. Un fet tan anecdòtic com la pell de gallina activa les escorces orbito frontal i cinglada, que són les responsables de la resposta emocional. Quan s’activen, s’inhibeix el circuit de la por i s’allunyen també la culpa, la vergonya o la ràbia.
L’hipocamp es fa més petit amb l’Alzheimer, de manera que, amb la malaltia, tot el que depèn d’ell, s’atrofia
José Enrique de la Rubia, doctor en Farmàcia i investigador principal de la Universitat Catòlica de València, explica que l’origen de la deterioració està en l’hipocamp, on s’ubiquen la memòria i les emocions: “L’hipocamp es fa més petit amb l’Alzheimer, de manera que tot el que depèn d’ell, s’atrofia. L’Alzheimer també augmenta el cortisol, que quan està molt alt perjudica l’hipocamp”, explica de la Rubia. I afegeix: “Si l’hipocamp està malmès, no pot ordenar a l’hipotàlem i a la hipòfisi que deixin de produir les hormones que augmentaran el cortisol”, concreta, en el que sembla un peix que es mossega la cua.
Com s’organitza una sessió de musicoteràpia?
Mónica de Castro, musicoterapeuta i fundadora de Singular Música i Alzheimer, fa servir l’audició, el cant, els instruments, els jocs o la improvisació durant les seves sessions. “Amb les persones que, a més de tenir una demència, tenen una artrosi, per exemple, treballem amb els instruments. Superen el mal que senten i s’animen a tocar els instruments, i s’activa així un circuit de recompensa als seus cervells”, apunta.
De la mateixa manera que Sequera, de Castro també assegura que per promoure canvis físics, cognitius o socials, les sessions han d’estar dirigides per un professional. Poden durar entre 45 i 55 minuts amb pacients en fase lleu i uns 15 minuts amb pacients en fase avançada. Però el més important és que se sentin còmodes. “Hi ha qui somriu i hi ha qui segueix dormint o qui segueix cantant. El més gratificant arriba quan, en acabar, s’acosten a mi i em diuen que han gaudit molt”, comenta.
Banda Sonora Vital: la tecnologia als peus de la teràpia
Quan s’inicia un tractament de musicoteràpia en un pacient d’Alzheimer, és essencial conèixer la biografia del pacient i la seva història musical. El psiquiatre Rolando Benenzon, un dels pares de la musicoteràpia, la va definir com Identitat Sonora. Aquesta depèn, segons Benenzon, del desenvolupament cultural i fins i tot dels nou mesos que les criatures són dins de l’úter matern.
Per facilitar la feina dels musicoterapeutes, un grup d’enginyers de tecnologia musical de la UPF, a Barcelona, ha creat Banda Sonora Vital, una eina que permet crear una llista de reproducció música preferida, que vindria a ser com un Spotify, però dels pacients amb Alzheimer i a disposició del treball dels musicoterapeutes. Felipe Luis, un dels seus membres, assegura que la seva intenció era aportar a aquest món i facilitar una eina útil i gratuïta.
Pels beneficis físics, psicològics, emocionals i cognitius que ha demostrat aquesta tècnica, experts i musicoterapeutes treballen perquè la musicoteràpia esdevingui un grau universitari (actualment és un màster). Els motius els tenen clars: els pacients d’Alzheimer poden oblidar moltes coses de les seves vides, però la música els acompanyarà fins a pràcticament el final. I mentrestant, no tot està a curar, sinó també en tenir cura.
