Un 70% dels facultatius i facultatives de Catalunya presenta algun dels símptomes compatibles amb la síndrome de burnout. Concretament, un 70% manifesten cansament emocional, el 62% pateixen un sentiment de despersonalització davant el treball i el 44% una manca de realització personal. Aquests són els principals resultats d’un estudi del sindicat Metges de Catalunya, que ha enquestat a un total de 2.716 metges i metgesses del sistema sanitari català amb relació al burnout o síndrome d’estar cremat a la feina. L’àmbit de treball que més presenta aquest burnout mèdic és l’atenció primària de l’ICS, que concentra el 80% dels CAP del territori i pateix la saturació de les consultes i la sobrecàrrega de les agendes mèdiques.
El burnout és una resposta a l’estrès laboral crònic que es dona especialment entre els professionals assistencials que treballen en contacte directe amb el pacient. Els símptomes més comuns són el cansament emocional, relacionat amb l’ansietat a causa de l’estrès agut o persistent; la despersonalització, és a dir, la sensació de pèrdua d’identitat i el distanciament emocional cap als pacients i la feina per poder suportar la càrrega assistencial diària; i la falta de realització personal, lligada als sentiments de fracàs en l’exercici del rol professional.
L’estrès crònic té un gran impacte en la salut dels treballadors, provocant insomni, fatiga, dolor muscular, complicacions cardiovasculars, problemes digestius i altres afectacions en la salut. A més, en l’exercici professional, propicia les errades, l’absentisme, la fuga de professionals, els accidents de treball i una disminució de la productivitat. Això, alhora, impacta en el conjunt de la societat, provocant la pèrdua de qualitat assistencial i desigualtat en l’atenció mèdica.
Segons alerta el sindicat, els resultats de l’estudi evidencien «el desgast emocional i la desmotivació dels facultatius, forjada per les retallades sanitàries i la manca de solucions als problemes estructurals del sistema públic de salut». La causa de l’esgotament, a parer del sindicat mèdic, es troba en la «sobrecàrrega laboral inabastable i sostinguda dels professionals», que se senten abocats a prolongar la seva jornada de treball de manera sistemàtica. Una circumstància que fa molt difícil el descans i la desconnexió, i posa traves a la conciliació.
«El dèficit estructural de facultatius i les nefastes condicions laborals i retributives estan també a l’arrel d’un problema que la pandèmia ha accentuat, però que s’arrossega des de l’inici de les retallades sanitàries», assenyalen des del sindicat. En aquest sentit, l’organització recorda que en la base de les mobilitzacions mèdiques dels darrers deu anys «sempre apareixen la precarietat i el desgast provocat per l’infrafinançament de la sanitat pública».
Davant l’elevada incidència del burnout entre els sanitaris -especialment significativa entre les metgesses d’atenció primària-, Metges de Catalunya engegarà una campanya de sensibilització perquè els facultatius “prenguin consciència de la seva fragilitat i vetllin per la protecció del seu benestar”. Així, el sindicat demanarà als professionals que actuïn de manera decidida, establint límits als escreixos de jornada, no realitzant més hores de guàrdia un cop superades aquelles que són obligatòries, o controlant el nombre màxim de visites diàries a les agendes assistencials, entre altres mesures. L’objectiu de l’organització amb aquestes accions, a més de protegir la salut del col·lectiu, és visibilitzar la necessitat d’incrementar la dotació de professionals mèdics, ja que, amb l’actual, no és possible atendre adequadament la demanda assistencial de la població.
«No estem proposant que abandonin l’assistència, sinó que els professionals posin límits. Aquesta situació de semiesclavatge s’ha d’acabar, perquè només fa emmalaltir als facultatius i provocar un deteriorament progressiu de la qualitat assistencial. Ja que ningú més ens cuida, ens hem de cuidar nosaltres», ha remarcat el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart.
