Des que va arribar a les nostres vides fa poc més de dos anys, la Covid-19 s’ha manifestat amb una àmplia simptomatologia a les persones afectades. Entre els signes neurològics, reportats fins en el 36,4% de pacients, s’inclouen cefalea, marejos, alteració de la consciència i convulsions. Fins i tot, hi ha hagut casos associats d’encefalitis, accidents cerebrovasculars i síndrome de Guillain-Barré.
Nombroses investigacions han intentat resoldre les múltiples incògnites sobre aquest tipus de manifestacions i les seves conseqüències a llarg termini. Ara, dos nous estudis publicats a Frontiers in Aging Neuroscience subratllen que set de cada deu pacients pateixen problemes de concentració i memòria fins a 18 mesos després de l’inici de la seva malaltia, i molts obtenen pitjors resultats a les proves cognitives.
Els treballs, liderats per un equip de psicòlegs i psiquiatres de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), recullen així mateix com la meitat dels pacients van indicar que tenien dificultats perquè els professionals mèdics valoressin aquests senyals, potser perquè els símptomes cognitius no reben la mateixa atenció que els problemes pulmonars o la fatiga.
El 78% dels participants que van patir Covid persistent va declarar tenir dificultats per concentrar-se, el 69% boira cerebral, el 68% oblits i el 60% problemes per trobar la paraula correcta en parlar.
“Els dèficits cognitius són un dels símptomes més comuns a la Covid persistent”, explica SINC Lucy G. Cheke, autora principal dels dos articles. “No obstant, hi ha múltiples causes i manifestacions. Nosaltres vam descobrir que les persones amb long covid tenien un rendiment significativament pitjor a les mesures objectives de la capacitat de memòria”.
Així, el 78% dels participants que van patir Covid persistent va declarar tenir dificultats per concentrar-se, el 69% boira cerebral, el 68% oblits i el 60% problemes per trobar la paraula correcta en parlar. Aquests símptomes es van reflectir en una capacitat significativament menor per recordar paraules i imatges a les proves cognitives.
“Aquestes troballes són importants perquè demostren una vegada més que la Covid no només és una malaltia que afecta els pulmons, sinó que de vegades pot tenir impactes duradors en múltiples àrees del cos, inclòs el cervell, i per tant influir en la cognició” , afegeix Cheke.
La importància de valorar aquests símptomes
Lyn Curtis, pacient de long Covid i membre de l’equip de recerca de Cambridge, explica com el reconeixement d’aquesta patologia de llarga durada i una comprensió més gran dels símptomes associats per part dels professionals mèdics són essencials “tant per identificar els tractaments com per el maneig dels símptomes existents”.
“Encara no sabem quant de temps duren aquests problemes, i si milloren o empitjoren amb el temps, però aquesta creixent evidència sobre això s’ha de tenir en compte”, puntualitza Cheke. “Aquestes repercussions a llarg termini s’haurien d’incloure a les avaluacions de risc a l’hora de prendre decisions polítiques, com invertir en mesures de salut pública i mitigació”.
La gent creu que la Covid persistent és ‘només’ fatiga o tos, però els problemes cognitius són el segon símptoma més comú. Cada cop hi ha més proves que la malaltia afecta el cervell, i els nostres resultats ho reflecteixen. – Lucy G. Cheke, autora principal
Cheke assenyala que “la gent creu que la Covid persistent és ‘només’ fatiga o tos, però els problemes cognitius són el segon símptoma més comú. Les nostres dades suggereixen que això és perquè hi ha un impacte significatiu en la capacitat de recordar. Cada cop hi ha més proves que la malaltia afecta el cervell, i els nostres resultats ho reflecteixen”, subratlla.
Per part seva, Muzaffer Kaser, coautor del treball, comenta que “quan les persones diuen tenir dificultats cognitives després del coronavirus, aquestes no són necessàriament el resultat de l’ansietat o la depressió. L’investigador afegeix que “els efectes són mesurables: està passant una cosa preocupant, els problemes de memòria poden afectar de manera significativa la vida diària de les persones”.
Lucy G Cheke espera que, en demostrar que els dèficits cognitius autodeclarats van realment acompanyats de reduccions mesurables de la capacitat de memòria, això “augmenti la conscienciació sobre aquest problema entre els professionals mèdics, els treballadors i la societat en general, i faci que els pacients afectats siguin més capaços de defensar-se a si mateixos”.
La causa dels problemes cognitius
Per entendre la causa dels problemes cognitius, els investigadors van analitzar altres símptomes que podrien estar relacionats. Així, van descobrir que les persones que experimentaven fatiga i símptomes neurològics, com marejos i mal de cap, durant la seva malaltia inicial eren més propenses a tenir símptomes cognitius més endavant.
“La infecció per SARS-CoV-2 pot conduir a la inflamació al cos, i aquesta pot afectar el comportament i rendiment cognitiu en formes que encara no entenem completament, encara que creiem que estan relacionades amb una resposta immunitària excessiva primerenca”, diu Kaser.
Aquestes dues investigacions corroboren altres troballes que suggereixen que la societat s’enfrontarà a una ‘llarga llista’ de malalties laborals degudes a la Covid persistent.
Segons els autors, els resultats són especialment preocupants si es té en compte la prevalença de la Covid persistent a la població activa: l’Oficina Nacional d’Estadística del Regne Unit ha estimat que entre el 10 i el 25% dels malalts passa a tenir-ne algun grau de cronicitat.
Així, aquestes dues investigacions corroboren altres troballes que suggereixen que la societat s’enfrontarà a una ‘llarga llista’ de malalties laborals degudes a la Covid persistent. “Aquesta condició ha rebut molt poca atenció política i mèdica i és urgent que es prengui més seriosament. L’impacte a la població treballadora podria ser enorme”, subratlla Cheke.
Necessaris més estudis
Els 421 participants a l’estudi es van incorporar entre octubre del 2020 i març del 2021, quan la variant alfa i la forma original del SARS-CoV-2 circulaven entre la població, i continuaran sent monitorats per veure quant de temps persisteixen els seus símptomes.
Actualment, els experts estan reclutant una nova cohort per comprovar la influència de la Covid persistent associada a les variants delta o òmicron: “Cal seguir investigant per comprendre els complexos efectes d’aquesta malaltia al cervell, la cognició i la salut mental”.
Els participants es van incorporar entre octubre del 2020 i març del 2021, quan circulaven la variant alfa i la forma original del SARS-CoV-2. Actualment, els experts estan reclutant una nova cohort per comprovar la influència associada a les variants delta o òmicron.
Sobre les limitacions de l’estudi, Cheke deixa clar que els seus estudis no són de prevalença: “Hem de considerar els nostres resultats juntament amb anàlisis epidemiològiques més àmplies. Dit això, les taxes de símptomes cognitius comunicades pel nostre equip reflecteixen estretament les dels estudis més amplis, cosa que reafirma que la nostra mostra pot ser representativa en aquest àmbit”.
“És important que les persones busquin ajuda si estan preocupades per qualsevol símptoma persistent després de la infecció. La Covid-19 pot afectar múltiples sistemes i es pot fer una avaluació addicional després d’una derivació del metge de capçalera”, conclou Kaser.
Referències:
Guo, P. et al: “COVCOG 1: Factors predicting Physical, Neurological and Cognitive Symptoms in Long COVID: A First Publication from the COVID and Cognition Study.” Frontiers in Aging Neuroscience, March 2022.
Guo, P. et al: COVCOG 2: Cognitive and Memory Deficits in Long COVID: A Second Publication from the COVID and Cognition Study. Frontiers in Aging Neuroscience, March 2022.
Aquest és un article traduït de l’Agència SINC. Llegeix l’original aquí
