Segons l’Informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de 2022, el canvi climàtic és inequívocament una amenaça pel benestar humà i la salut del planeta. Si els poders públics apliquen les polítiques actuals, el món anirà a un escalfament d’entre 2,3 i 2,7 °C el 2100. És per això que és més necessari que mai actuar amb mesures immediates i ambicioses per evitar que aquesta generació condemni a la següent.
La sentència 969/2022 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·la l’Ordenança de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona ha tingut molta repercussió mediàtica. I no és d’estranyar, perquè gran part de la societat no pot entendre com una mesura avalada per la Unió Europea, replicada a les ciutats europees més grans del món i que ara s’aplicarà als municipis de més de 20.000 habitants de Catalunya, a Barcelona quedi qüestionada per un Tribunal. En aquest article us intentaré explicar algunes claus d’aquesta sentència.
Primerament, el Tribunal entén que la capacitat econòmica, és a dir, la renda de la persona és un obstacle per poder aconseguir una etiqueta ambiental que circuli per la ZBE -sent aquestes ECO, C i B-. No entén, o millor dit, no li interessa pronunciar-se, sobre si la renda ja és un obstacle econòmic pels ciutadans que vulguin comprar-se un vehicle, contaminant o no.
A la ciutat de Barcelona, els barris que més s’han vist afectats per la prohibició de circulació només dels cotxes de gasolina amb més de 20 anys han sigut Sant Gervasi – Galvany (2.056 turismes), la Nova Esquerra de l’Eixample (1.508) i la Dreta de l’Eixample (1.502). En canvi, a barris de renda baixa com Ciutat Meridiana (229), Vallbona (50), el Bon Pastor (238) o la Marina del Prat Vermell (162) l’afectació ha sigut més baixa. Com podem veure en aquestes dades, l’afectació de la ZBE és desigual entre barris. Però no és cert que l’afectació repercutí més a aquelles zones on hi ha menys renda, sinó el contrari. Aquelles persones amb rendes més baixes ni tan sols tenen cotxe perquè no s’ho poden permetre econòmicament i per aquest motiu no es poden veure afectats per aquesta mesura.
L’altra gran qüestió que el Tribunal afirma és que la documentació aportada per l’Ajuntament de Barcelona no justifica el fet d’haver limitat “el dret a la mobilitat en general” a la zona afectada per la ZBE. Paraules majors. No sabíem que el dret a moure’s pel territori només inclou la circulació amb un vehicle motoritzat amb una etiqueta ambiental A.
Però parlem de la documentació que suposadament no justifica la ZBE. Segons l’Avaluació de la Qualitat de l’Aire de 2020 publicada per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’any 2019 es va superar el límit legal europeu de 40 µg/m3 de NO2, un contaminant estretament relacionat a les emissions del trànsit. El Tribunal entén que l’informe presentat per l’Ajuntament era el de 2017 i no el del 2018, el qual presentava dades d’aquest contaminant menys nocives que l’any passat -però igualment majors que el nivell establert per la normativa europea-.
Per altra banda, la sentència també critica l’abast territorial que la ZBE té. Aquesta comprèn cinc municipis, a més de Barcelona: L’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Sant Adrià del Besòs. La titlla de “desproporcionada”, a la vegada que normalitza les altres dades -encara- il·legals de contaminació diària que provoquen els vehicles que hi circulen.
Com a conclusió, aquesta sentència de 56 pàgines, a banda de no esmentar ni un sol cop el dret a la protecció de la salut, ve a demostrar com és d’ambiciosa una mesura com la ZBE. Malgrat les seves mancances, s’ha demostrat efectiva i ha permès reduir 4,3 μg/m3 de NO2 arribant a una reducció de 8,6 a l’Eixample. I no només això, també s’ha reduït un 40% la circulació dels vehicles més contaminants respecte al 2017. Concretament 26.000 desplaçaments menys des de 2017. Aquests canvis han impactat directament en les nostres vides, evitant 125 morts a l’any vinculades a la pol·lució, és a dir, un 0,8% de la mortalitat anual. I també s’han evitat 110 casos nous a l’any d’asma infantil i un 1% de nous casos de càncer de pulmó.
L’esmentat “dret a la mobilitat en general” estarà en col·lisió permanentment amb el “dret a la protecció de la salut” i el “dret al medi ambient”, els quals són principis rectors reconeguts en la nostra Constitució, com també ho és la “llibertat econòmica” que han argumentat els magistrats.
Només el 58% del jovent nascut a partir de l’any 1995 té carnet de conduir a l’Estat espanyol. Una xifra que contrasta clarament amb el 81% de conductors que hi havia a la generació dels seus pares i mares. I la davallada s’accentua quan comparem les dades de nombre de conductors el 2017, 18,9 milions de conductors, i el 2020 amb poc més de 16,3 conductors.
Els i les joves no veiem com una prioritat tenir un vehicle privat, en primer lloc, perquè les despeses que té la seva adquisició i manutenció són inassumibles per un col·lectiu que té un atur juvenil del 29%. En segon lloc, perquè cada vegada estem més conscienciats amb l’emergència climàtica i, per això, no volem contribuir a la contaminació del nostre planeta. I, per últim i a diferència dels magistrats, nosaltres si creiem que el transport públic és una alternativa a l’ús del vehicle privat contaminant.
És tasca del poder judicial interpretar la normativa de manera adient en l’actualitat. I això comporta prioritzar sempre el dret a la salut abans que el dret a moure’s en un vehicle contaminant. I entendre, per part dels magistrats, que la mobilitat sostenible -bicicleta, busos, metro, tramvia, VMP’s, anar a peu- són una alternativa viable socioeconòmica i ambientalment.
Dit això, no podem fiar-ho tot a una altra possible pandèmia per reduir la contaminació als carrers del nostre país. Hem d’actuar. De manera coordinada per part de totes les administracions implicades -Ens Locals, AMB, Generalitat, Estat i UE- i decididament. Aquesta mesura és necessària però no suficient. Cal anar més enllà i ara s’ha obert la possibilitat de millorar-la.
El jovent no ens mereixem que se’ns negui l’esperança de tenir un futur més net, més sostenible i més saludable.
