Alguna cosa deuen tenir els suplements dietètics perquè el 52% dels adults nord-americans reconeguin haver-ne pres algun en els últims 30 dies, i el 31% haver pres algun complex multivitamínic en aquest període. Sens dubte, els prenen perquè confien que siguin beneficiosos per a la seva salut i solucionin alguna carència, a part que alguna cosa deuen fer els gairebé 900 milions d’euros de màrqueting d’un negoci de gairebé 48.000 milions d’euros als EUA el 2021 i que segueix en auge. Però el cert és que, per ara, no hi ha proves científiques que el consum d’aquests suplements sigui beneficiós per a la salut, mentre que sí que n’hi ha sobre els efectes perjudicials del consum de suplements de betacarotè i vitamina E.
La suplementomania que es viu als EUA, sense comparació segurament a cap altre país, ve de lluny i sembla haver fet orelles sordes a la informació i les recomanacions de panells independents i autoritats sanitàries sobre la manca d’evidències. El reclam d’aquests suplements és clar i contundent, i es basa, aparentment, en una bona lògica. Els efectes antioxidants d’algunes vitamines (A, C, E) o els seus precursors (betacarotè, de la vitamina A) han de reduir, en teoria, el risc de malalties cardiovasculars i càncer, responsables del 30% i el 20% de la mortalitat, respectivament. Les fruites i verdures són riques en antioxidants i el seu consum s’associa amb un risc menor d’aquestes malalties, però la gran diferència és que aquests aliments són molt més que contenidors d’antioxidants. I, a més, quan s’estudien els efectes del consum de suplements de vitamines i minerals no s’observen aquests beneficis, sinó que s’aprecien danys en alguns casos.
El 21 de juny, el Grup de Treball de Serveis Preventius dels Estats Units (U.S. Preventive Services Task Force o USPSTF), un panell independent que emet periòdicament recomanacions sobre prevenció, va publicar a JAMA una actualització de l’evidència i les seves recomanacions sobre aquests suplements que havia fet el 2014, quan alhora havia actualitzat les del 2003. I el que ha constatat aquest panell amb els nous estudis disponibles (84 estudis, 52 més que el 2014) és que l’evidència disponible és encara insuficient per conèixer els efectes beneficiosos i perjudicials dels suplements dietètics. Per tant, no és possible recomanar ni recomanar en contra del consum en població sana de la majoria d’aquests suplements.
Tot i això, sí que hi ha proves que la vitamina E probablement no aporta beneficis per a la salut i que el betacarotè, a més de no aportar beneficis, pot augmentar el risc de mortalitat i de càncer de pulmó. Per això, en aquests dos casos, l’USPSTF fa una recomanació explícita contra el consum d’aquests dos suplements per part de la població general sana. En el cas dels complexos multivitamínics conclou que hi ha un potencial efecte beneficiós molt petit, però assenyala que aquesta evidència té importants limitacions i molt incerta.
La general manca d’evidència sobre els beneficis de la majoria dels suplements i vitamines, presos de forma individual o aparellats, juntament amb l’evidència que qualsevol efecte potencial beneficiós dels multivitamínics serà probablement petit, sembla que bufa a favor d’un consum i una indústria en expansió. A això hi ajuda tot l’heterogeni argumentari de les explicacions fisiopatològiques sobre els antioxidants. Però una cosa són les explicacions fisiopatològiques i una altra el repte majúscul de comprovar els efectes beneficiosos i perjudicials sobre desenllaços importants que permeti fer recomanacions fermes. Mentrestant, el consum desbocat en adults sans es continua recolzant en la inconsistència científica.
