Aquests dies Espanya està cremant pels quatre costats, malauradament amb pèrdues de vides humanes; també d’espais de gran valor natural i tota mena de propietats. A mitjans de juliol ja és l’any que més hectàrees han cremat en tot el segle XXI i fins i tot es parla d’incendis de “nova generació”, molt més difícils d’apagar. Els incendis forestals semblen, doncs, una mena de plaga bíblica i val la pena reflexionar sobre el seu significat.
En primer lloc, s’ha de tenir molt clar que el foc és un mecanisme natural de regular un excés de biomassa acumulada en els boscos i una manera de regenerar la vegetació. De fet, es disposa de registres fòssils que demostren clarament l’existència de catàstrofes relacionades amb els incendis molt abans de l’aparició impactant de l’home sobre la Terra.
Aquests incendis eren provocats fonamentalment per descàrregues elèctriques però també per erupcions volcàniques i fins i tot la caiguda de meteorits. Cremaven sense aturador grans extensions de terreny que, en un temps insignificant en l’escala geològica, recuperaven de nou la seva coberta vegetal. I així successivament al llarg de milions d’anys. En termes de l’evolució, els incendis forestals han estat un element més de canvis biòtics sobtats.
L’anomenada civilització també ha alterat aquesta dinàmica. Primer, avui en dia a Catalunya, la biomassa forestal (el combustible) és més abundant que mai (un 60% del territori català és forestal) degut fonamentalment a dues causes: l’abandonament de terres agrícoles i la manca d’aprofitament de la biomassa forestal (abans se’n fabricava carbó, s’emprava àmpliament en la construcció i grans ramats d’ovins mantenien net el sotabosc). I noves causes de generació d’incendis s’afegeixen a les naturals com són els accidents, les relacionades amb imprudències i també els que provoquen criminals malaltissos que gaudeixen amb l’espectacle del foc.
I encara una quarta: els escenaris més pessimistes del canvi climàtic sembla que s’estan complint. Les onades de calor són cada cop més freqüents, més llargues i més intenses; el règim pluviomètric també s’ha modificat i aquest any les pluges són molt escasses. Per acabar d’adobar-ho, els vents semblen alterats, més intensos i canviants. Finalment, fenòmens extrems cada cop més freqüents, com la borrasca Glòria que va tombar gran quantitat d’arbres en els boscos i que en el temps s’han convertit en un combustible addicional a tot plegat. Per tant, el canvi climàtic provocat per una civilització basada en els combustibles fòssils, s’ha convertit en un factor (potser el més important) de generació d’incendis forestals i que explica en part el que està passant aquest estiu.
Interpretar els incendis forestals en relació amb el canvi climàtic té una derivada molt interessant. No només el canvi climàtic afavoreix als incendis forestals sinó que a la vegada aquests contribueixen significativament al canvi climàtic. I ho fan per dues raons principals: quan un bosc crema, es deixa anar de sobte tot el carboni que estava fixat a la fusta, que estaria immobilitzat durant molts anys i a la vegada, donat que els boscos són embornals de CO₂, és a dir que redueixen les concentracions del CO₂ a l’atmosfera, la seva pèrdua suposa l’increment de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Estem, doncs, en enfront d’un procés de retroalimentació: el canvi climàtic fa cremar els boscos i com més boscos cremin, més es potencia el canvi climàtic.
Davant aquest cercle infernal, ens hem de resignar a patir cada cop més incendis forestals o es pot fer alguna cosa? Evidentment que sí. Cal gestionar la superfície forestal (avui en dia a Catalunya només es gestiona el 20%) i fer-ho en criteris respectuosos amb la biodiversitat. Aquesta no és una qüestió senzilla, donat que la gran part de la propietat forestal és particular; un bon pas seria trobar aprofitaments forestals sostenibles, que fessin rendible econòmicament la gestió; ben segur que el tema de la biomassa com a combustible té força recorregut.
I finalment està la feina que hauria de fer la Generalitat de Catalunya: cal disposar d’elements suficients per a la prevenció i la lluita contra els incendis un cop produïts, superar una programació purament funcionarial del calendari de desplegament dels recursos per adaptar-los a la realitat de la situació i que el pressupost dedicat a tot plegat (gestió i prevenció) superi àmpliament les ridícules xifres del de 2022. Ja se sap: els incendis forestals s’han d’apagar a l’hivern.
Estem davant d’una alteració accelerada dels mecanismes naturals d’incendis forestals, que el canvi climàtic ha agreujat fatalment, canvi que a la vegada es veu potenciat per la crema dels boscos. Calen noves polítiques davant d’una situació no imaginada fa uns pocs anys. Tota mirada política a curt termini està condemnada al fracàs, a un fracàs col·lectiu en el qual tota la societat perd, fins i tot aquells que quasi mai s’apropen a un bosc.
