Per pròpia naturalesa, l’epidemiologia s’ha d’entendre com una ciència propera als problemes reals de la gent real. Tanmateix, és una gran desconeguda per al públic en general que, això sí, des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, ha escoltat multitud d’anàlisis epidemiològiques amb relació a l’evolució de la crisi sanitària. Per això, el catedràtic de Medicina i Salut Pública Miquel Porta acaba de publicar Epidemiología cercana. La salud pública, la carne y el oxidado cuchillo del miedo, un llibre que vol donar al lector les claus de l’epidemiologia i la salut pública.
L’enfocament de l’autor, però, va més enllà, ja que no es limita a explicar de manera amena i constructiva qüestions d’epidemiologia i salut pública de tota actualitat. El que fa Miquel Porta és, a partir d’aquests temes, analitzar altres qüestions de caràcter cultural, ètic i polític, que són crucials en el món actual. Per fer-ho, parteix d’una premissa central: l’epidemiologia, encara que sovint utilitza i produeix informació mèdica i biològica, és molt més que una branca de la medicina, i també és força diferent de les ciències que estudien qüestions biològiques i físiques als laboratoris, ja que l’epidemiologia estudia i actua sobre poblacions i grups de persones que viuen en condicions reals. Té, doncs, un doble component: l’estrictament mèdic i biològic i el component de caràcter sociològic, antropològic i cultural.
A través de 27 capítols, l’autor ens proposa conversar sobre una àmplia diversitat de temes, des de les possibles causes i solucions del càncer o l’obesitat, la carn processada, el cafè i els plaguicides i altres contaminants, al paper de la genètica i el medi ambient en el risc d’emmalaltir. Lliga, per tant, aspectes relacionats amb la globalització, el medi ambient i la salut global, però també aborda altres dimensions com la música, el futbol i altres plaers terrenals i humans, i els somnis, valors i contradiccions de la nostra vida real avui. I així, a través del llibre, entre idees, fets, anàlisis, cites i bromes, es senten diversos vents força tempestuosos: la immisericòrdia del Poder, la immensa força de la Cultura, les ocultes “possibilitats de la Política” (la política real que treballa pel bé comú), i la dignitat de les persones quan s’informen, pensen, organitzen i actuen.
L’obra es publica també en un moment conjuntural en què el públic en general ha descobert o redescobert la ciència de l’epidemiologia de formes ben insòlites, intuïtives i, sovint, problemàtiques, com les que hem viscut els darrers dos anys. Atès aquest context, també s’analitza en el llibre la gestió de la pandèmia de la Covid-19 a Espanya i a la resta del món. En el context espanyol, s’analitza la cooperació entre les comunitats autònomes i entre aquestes i el govern estatal, amb els seus èxits i fracassos.
Miquel Porta és doctor en medicina, investigador a l’Institut Hospital del Mar d’Investigació Mèdica (IMIM) de Barcelona, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic adjunt de les universitats de Carolina del Nord i de Nova York. Com a investigador, ha publicat centenars de treballs d’investigació en diverses revistes científiques d’influència internacional, com The Lancet, Nature o Journal of Clinical Oncology.
