La Fundació Els Tres Turons va néixer l’any 1985 al barri del Carmel de Barcelona amb el propòsit de proveir suport i serveis a persones amb problemes de salut mental des d’una perspectiva comunitària, per tal de vincular-les el màxim possible al seu entorn més proper. “Fa 35 anys no hi havia dispositius per atendre aquestes persones. Es van fer tallers artesanals i comunitaris perquè no estiguessin aïllades al domicili ni al carrer, i es va fer amb altres entitats del barri”, explica la Marta Garcia, tècnica d’Acció Comunitària de l’entitat.
La majoria de les persones a les quals atenen i gran part dels serveis que ofereixen estan enxarxats al districte d’Horta-Guinardó. Per exemple, hi ha una escola de jardineria en què els professors són persones que han après l’ofici als Tres Turons i donen classes a alumnes de l’escola Font d’en Fargues a l’hort de la masia de Can Soler. Aquesta iniciativa s’emmarca dins del Servei de Rehabilitació Comunitària d’Adults de l’associació.
Un dels projectes d’aquesta entitat del Carmel és que les persones a qui atenen puguin fer el màxim de vida independent a casa seva. “És complicat per un tema econòmic. A la ciutat de Barcelona, s’estan demanant 600 euros una habitació, i hi ha persones que reben un ajut o una pensió o un sou que no és molt elevat. A vegades, necessiten un acompanyament intens i, a vegades, puntual, per tal de desenvolupar aspectes amb què no s’havia trobat anteriorment, com poden ser el pagament de rebuts, tenir una avaria a la llar, administrar el pressupost o fer la compra”, destaca la Marta Garcia.
Els serveis que ofereix els Tres Turons són molt variats, tant per a població jove com adulta, des de perruqueria, alfabetització, audiovisuals, informàtica, cuina, rehabilitació cognitiva o activitats expressives, fins a itineraris d’inserció laboral per tal de formar-los i ajudar-los a trobar feina. També hi ha activitats més lúdiques, com ara club de futbol i companyia de teatre, sempre sota la premissa de conèixer el territori i altres entitats.
El 80% ha patit discriminació
L’any 2010, diferents agents socials vinculats al sector de la salut mental de Catalunya van crear l’entitat Obertament per tal de lluitar contra l’estigma i la discriminació que pateixen les persones que tenen algun tipus de malaltia mental. Segons les seves dades, un 80% d’elles han patit discriminació.
En l’àmbit laboral, la taxa d’atur és del 62% i la meitat de les persones amaguen la malaltia al centre de treball, igual que fan a l’escola la majoria d’alumnes, que tampoc no ho expliquen ni al professorat ni a les companyes. Al món sanitari, un 40% han estat discriminades en algun servei de la xarxa de salut mental i, en les relacions familiars i d’amistats, la meitat afirma que ha tingut un tracte injust i el 23% diu que ha estat pressionada perquè no tingui fills.
La presidenta d’Obertament, Àngels Bardají, remarca que “l’estigma és una idea impregnada a la societat, que ho veu com un problema, una taca, una marca negativa. Per lluitar contra això, s’ha de tenir molta paciència i s’ha de fer molt de màrqueting social, perquè l’estigma no serveix per res, al contrari”. “Estem fent campanyes i cursos a sanitaris, empresaris, periodistes, escoles, joves, i estem preparant un de nou per a cossos policials”, afegeix.
Una de les activitats que ha tingut més èxit és la relacionada amb els centres educatius, ja que han vist com, després de tractar el tema a classe, els infants i adolescents s’animen a parlar-ne amb més naturalitat. “La solució”, considera Bardají, “és anar conscienciant molt la societat, i també ajuda que surti gent coneguda als mitjans, siguin del món del futbol, la política, el cinema, etc., que diguin ‘pateixo esquizofrènia’ o ‘vaig tenir una depressió i ara m’he recuperat’, i part de la societat veuria que no és per tant”.
Escolta activa per preveure conductes suïcides
També el 2010, un grup de professionals i voluntaris que havien viscut la conducta suïcida en primera persona van decidir crear l’Associació Catalana per la Prevenció del Suïcidi (ACPS), amb la finalitat de reduir la mortalitat per aquesta causa a través de la conscienciació social i de l’acompanyament de l’entorn. Entre els projectes, disposen d’un espai d’escolta activa per a persones en risc de temptativa o ideació suïcida en què ofereixen recursos per a elles i el seu entorn.
També hi ha espais per a familiars i amics que conviuen amb aquestes persones, i fan xerrades diverses al món educatiu per saber detectar senyals d’alerta entre la població adolescent, així com col·loquis de persones que han viscut una situació de risc en primera persona i han aconseguit superar-ho.
La presidenta de l’ACPS, Clara Rubio, destaca que la família i l’entorn tenen un paper clau per identificar una conducta suïcida: “L’escolta activa ens permet identificar possibles senyals verbals que ens poden donar molta informació. Poden ser expressions que ens traslladen desesperança, esgotament o una situació en què veiem un dolor emocional i en què podem identificar que la persona realment no troba una alternativa a aquest patiment”.
“Una altra manera d’identificar-ho pot ser a través de canvis de conducta en el nostre familiar que ens porti a interpretar que hi ha una possible situació de risc, una planificació o un gest suïcida, sigui un canvi de conducta sobtat o un inclús que ens indiqui que ens està traslladant un comiat o una calma no esperada, en cas que la decisió estigui presa. La família té un paper preventiu important perquè coneixem millor el nostre entorn, però hem d’entendre millor la conducta suïcida per poder acompanyar millor la persona”, resumeix.
Discriminació de les dones
Des del 1993, la Fundació Surt treballa a favor dels drets de les dones i en contra de les discriminacions de gènere. L’empoderament de la dona ve des de processos personals de pressa de consciència de subordinació per transformar les relacions amb l’entorn, fins a treballar per la independència econòmica i millorar el perfil laboral.
Aquesta organització feminista vol generar pensament col·lectiu i crític amb l’entorn sociopolític, per tal de formular propostes de canvi en defensa dels drets de les dones i altres grups socials en situació de discriminació.
La desigualtat de gènere comporta també problemes de salut mental en les dones, tal com explica la directora general de la Fundació Surt, Sira Vilardell: “Venim d’una atribució de rols que el nostre sistema patriarcal ens imposa, que fa que el rol de les dones sigui molt invisibilitzat, en tots els àmbits. Tenim el rol atribuït que hem de cuidar els altres, però la cura cap a nosaltres no l’establim”.
“Aquestes discriminacions les anem acumulant al llarg de les nostres vides, amb aquesta tensió i aquesta cura que se’ns sobreposa, i tenim una càrrega que és molt més evident. Ho hem vist clarament amb la pandèmia. I vas afegint, amb les diferents situacions de violències que vivim, siguin institucionals, de parella, comunitàries… Tot això té un impacte claríssim en la nostra salut mental, i hi ha una tendència a hiperdiagnosticar i medicalitzar, en comptes d’anar a l’arrel. En lloc d’abordar les causes i anar al focus d’aquest malestar, es dona solució a les conseqüències”.
