Vivim en una accelerada degradació del medi ambient que, dia a dia, es concreta en una ingent pèrdua de diversitat -deguda a l’extinció massiva d’espècies- i un augment d’emissions de gasos d’hivernacle, inclosos el diòxid de carboni i el metà, que ens ha portat a una situació d’emergència climàtica. Paral·lelament, la pandèmia de la Covid-19 i la guerra entre Ucraïna i Rússia han colpit l’economia mundial, dirigint-nos de forma aparentment inexorable a una recessió profunda, caracteritzada per una major incidència de la desigualtat global i un augment dels preus. Segons la mirada experta, la Renda Bàsica s’ha consolidat com una possible via per abordar la crisi de la desigualtat, especialment en un context en què s’espera un augment de l’atur a causa dels nous processos d’automatització i digitalització. Però com es relaciona una mesura radical de redistribució de rendes amb l’objectiu d’assolir urgentment la sostenibilitat mediambiental?
Ara per ara, després de dècades de recerca, existeix una abundant i sòlida bibliografia d’estudis sobre la Renda Bàsica. No obstant això, el nostre coneixement sobre les conseqüències mediambientals d’una Renda Bàsica universal és més aviat escadusser. La Xarxa Renda Bàsica defineix aquesta mesura com a un ingrés pagat per l’estat a cada membre de ple dret -o resident- de la societat, fins i tot si no vol treballar de manera remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d’una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui.
Certes veus escèptiques argumenten que la Renda Bàsica podria tenir impactes mediambientals negatius. En general, sabem que els increments d’ingressos solen traduir-se en creixement de consum. Aquest efecte ha estat observat a escala nacional, però també a nivell de llar o individual. Fins i tot en l’hipotètic cas que la introducció d’una Renda Bàsica no signifiqués un augment de l’ingrés per càpita d’un país, i només es produís una redistribució des dels decils més rics als més pobres, el consum podria créixer. Com és sabut, els sectors econòmicament vulnerables tenen una propensió marginal al consum major que els més privilegiats. És a dir, de cada euro extra ingressat, les llars més pobres solen dedicar-ne una proporció major al consum. Seguint aquesta lògica, una alça de consum empès per l’aplicació d’una Renda Bàsica podria traduir-se en més emissions, contribuint així al desmillorament de l’ecosistema.
Ben mirat, existeixen igualment bones raons per a pensar que la Renda Bàsica podria esdevenir una eina profitosa per combatre l’actual crisi climàtica. Amb una Renda Bàsica, les persones amb menors ingressos podrien accedir a productes de major qualitat i durabilitat. Així mateix, diversos estudis fan palès que la Renda Bàsica genera canvis en els usos del temps que poden anar en benefici del medi ambient. L’experiència mostra que una Renda Bàsica universal, fins i tot quan s’assigna de manera temporal i en petites quantitats de diners, incrementa el benestar de les persones, la seva confiança i les fa més proclius a la recerca de noves maneres d’emprar el temps. Així, una Renda Bàsica podria fomentar el treball voluntari, projectes artístics o productius enfocats a cura del nostre planeta i, en definitiva, obre espais d’oportunitat per a l’emergència de noves formes d’innovació social orientades a la sostenibilitat.
La principal dificultat que tenim per a avaluar els possibles impactes mediambientals d’una RB és que no disposem de dades que ens permetin mesurar la seva relació amb el consum de productes sostenibles, amb l’adopció de tecnologies energètiques baixes en carboni o amb l’augment del reciclatge, entre altres comportaments. Donat el caràcter limitat dels projectes pilot de Renda Bàsica que s’han anat desenvolupant, només podem atansar-nos teòricament a aquest problema. Per això, és crític aconseguir incorporar innovacions metodològiques -ja sigui en el pla pilot de Catalunya, ja sigui en altres iniciatives futures- que permetin calibrar els vincles entre la RB i les actituds proambientals, d’una manera verificable i reproduïble.
Els patrons de consum d’una societat neixen d’agregats de comportaments individuals que, al seu torn, depenen de tot un seguit de factors que no poden ser abordats directament per la Renda Bàsica. Les ciències socials han evidenciat que les normes socials, l’accés a la informació, la influència de familiars i amics o variables actitudinals com ara l’autoeficàcia percebuda o el nivell de consciència expliquen per què unes persones orienten el seu consum cap a productes ecològics i tecnologies baixes en carboni i altres no. Per tant, l’èxit de la RB com a element catalitzador d’un sistema de producció i un consum que es mantingui dins dels límits planetaris, dependrà de la seva oportuna combinació amb un conjunt de mesures estructurals, normatives internacionals, estratègies de comunicació de risc i implicació ciutadana que posin fre, de manera efectiva, a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i la pèrdua de biodiversitat.
Així com la renda bàsica, per si mateixa, no pot (ni pretén) acabar amb el capitalisme o el patriarcat, tampoc és just demanar-li que sigui la solució a la crisi ecològica que ha generat la nostra espècie. No obstant això, hi ha un element que sembla poc qüestionable. Si la Renda Bàsica millora la capacitat de les persones per a prendre decisions de manera lliure i autònoma, també les habilita per orientar-se cap a formes de vida mediambientalment responsables. I això inclou el poder que la Renda Bàsica ens confereix per a resistir enfront de pràctiques empresarials mediambientalment insostenibles, ja sigui negant-nos a ser els seus bracers, ja sigui defugint els seus productes.
