Anàlisi

Augmenta l’escassetat de medicaments a les farmàcies espanyoles

El Consell General de Col·legis Farmacèutics (CGCOF), a partir del balanç obtingut del seu sistema d’informació CisMED, detecta un increment d’incidències en la distribució de fàrmacs, concretament en 403 —el que representa un 150% més que l’any passat—. Així es com, després d’uns anys convulsos amb el coronavirus i posterior estabilització, els medicaments tornen a estar en una situació complicada.

La regulació governamental espanyola sobre la distribució de medicaments està a les mans de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). Davant l’escassetat d’alguns fàrmacs, l’ens regulador ha dictaminat algunes mesures per tal de pal·liar els efectes que aquesta problemàtica pot comportar. El prioritari: identificar els medicaments essencials per al tractament de malalties greus i garantir la seva distribució. La AEMPS aposta per assegurar la producció de tots aquells fàrmacs que siguin bàsics per a la supervivència d’algunes persones, en la mateixa línia, s’ha sol·licitat la importació de medicaments per complementar i arribar a la disponibilitat requerida pel mercat espanyol. La CGCOF data que el número més gran d’incidències (un 20%) han estat pels medicaments del sistema nerviós, seguit dels cardiovasculars (19%) i els digestius (14%) i respiratoris (13%). Pel que fa a les causes que originarien aquesta escassetat, respondria a factors diversos: des de la interrupció en la cadena de subministrament que va haver-hi durant la pandèmia de COVID-19, a l’escassetat de matèries primeres i productes químics utilitzats en la fabricació de medicaments, fins a la falta de capacitat de producció en alguns casos.

Altres estats europeus també estan tenint problemes per abastir les seves farmàcies. Entre 2000 i 2018, l’escassetat a la UE va augmentar 20 vegades i, segons una nota de la Comissió, està incrementant per a productes essencials àmpliament utilitzats. El Grup Farmacèutic de la Unió Europea (PGUE) notifica que la situació en 2022 ha empitjorat i que tots els països i totes les classes de medicaments continuen veient-se afectats. Respecte a l’origen de la problemàtica, el PGUE apunta a causes diverses, com podria ser la naturalesa cada cop més globalitzada de la fabricació farmacèutica, les estratègies de preus i altres dinàmiques del mercat, així com l’actual crisi de les matèries primeres, que també afecta els materials d’embalatge, com l’alumini per a blísters o el cartó, que són essencials per a la distribució.

Per contribuir a fer que l’impacte de l’escassetat sigui més lleuger, farmàcies catalanes ja s’han adherit al projecte FarmaHelp. Es una plataforma pensada per a donar suport a les farmàcies quan un pacient demana un medicament que presenta problemes de subministrament i no està a l’establiment on se sol·licita. La idea es tenir a les farmàcies connectades entre elles per poder localitzar les medicines. Així si el pacient té una emergència i no pot esperar a obtenir el seu tractament o son medicines necessàries per al benestar de l’usuari, les pugui obtenir al moment mitjançant un altre establiment que ho tingui disponible.

Un problema amb greus conseqüències per a la salut

Un estudi de la farmacòloga experta en toxicologia Yalitza Aular apunta que l’escassetat de medicaments molt necessaris com podrien ser oncològics, antiretrovirals i antibiòtics, poden portar greus problemes per a la salut. Si bé, com s’ha esmentat, l’AEMPS està treballant per garantir el subministrament dels fàrmacs d’aquest tipus, el risc de saltar-se la pauta mèdica al peu de la lletra pot comportar complicacions de primer nivell. I es que per a compensar les falles produïdes per l’escassetat —cal recordar que hi ha països on l’escassetat es la norma i no l’excepció— els pacients redueixen les dosis de medicaments amb la finalitat de tenir tractament per a més dies, produint nivells no òptims d’antibiòtics i antiretrovirals en l’organisme, amb la qual cosa podria sorgir, molt fàcilment, la resistència. També pot passar que els malalts suspenguin els tractaments de manera abrupta, ocasionat reaccions adverses severes, com per exemple la hipertensió de rebot per supressió brusca de beta bloquejant —medicaments que redueixen la pressió arterial—.