Quan vaig aterrar a la Plataforma Pel Dret a la Salut , precedent immediat de la Marea Blanca de Catalunya jo no era més que un jove (tenia poc més de 40 anys) inexpert (només el bagatge de poc més d’un any de lluita en una petita plataforma de poble contra les retallades de Boi Ruiz allunyat geogràficament del que era el 15M ).
Encara no sé per quina afortunada combinació del destí em van acollir tres Joseps : el Pep Cabayol , el Josep Vallhonesta I el Pep Marti. I em vaig convertir en un aprenent de tots ells. D’un vaig intentar aprendre tot allò que feia referència al món de la comunicació, del segon , l’aspecte organitzatiu. La praxis en aquest tema va ser amb la bona gent de SAP Muntanya, amb el Carlos i la Trini). I amb el Pep Martí, els conceptes bàsics sobre sistema sanitari I salut. Si …vaig fer un màster accelerat amb uns veritables mestres.
El Pep Martí tenia una presencia imponent , alt com un Sant Pau, ideal per a presidir les primeres trobades de la Marea Blanca de Catalunya. Impecable en les formes, quan es va incorporar a l’equip d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona el primer que va fer va ser un pas endarrere dins de Marea Blanca de Catalunya . No era només un teòric, algú que donava contingut ideològic a la Marea Blanca de Catalunya sinó que també havia estat responsable de gestió a l’Hospital Vall Hebron. Una combinació molt poc habitual.
La gent de la SAP Muntanya l’adorava. I ell a l’inrevès també. Era un convençut del paper de la ciutadania en la defensa del dret a la salut i el sistema sanitari públic així com de la imprescindible i necessària participació de la gent ciutadana en la gestió del nostre sistema sanitari.
Però cal destacar un aspecte també interessant com els anteriors: la seva participació en diferents moviments mediambientals. A l’igual que el Pep Cabayol entenia que no es podia parlar de salut sinó es parlava també de medi ambient. Quan no eren temes relatius a l’aigua, eren les incineradores, la qualitat de l’aire…. I evidentment el paper de l’emergència climática sobre la nostre salut.
Li havia d’haver respost un email la setmana passada però jo anava molt atrafegat. Torno a tenir la mateixa sensació que amb el Pep Cabayol: encara ens restaven moltes converses pendents perquè aquest jove aprenent pogués seguir en el llarg i inacabable camí de la saviesa.
3 comentaris
Jo l’estimava. Un referent.
Lamentamos profundamente la perdida de Pep Martí, co-fundador de Marea Blanca de Catalunya y compañero incansable en la lucha por la defensa de la Sanidad Pública durante muchos años, ya fuera desde su carrera profesional como médico o posteriormente a través del activismo social.
Nuestro más sincero agradecimiento.
Un fort récord per en Pep Martí.
El vaig coneixer quant jo era gerent del CIS Cotxeres, juntament amb la Trini Cuesta.
Tots dos grans persones. Varem iniciar una molt Bona relació que malauradament no va tenir continuïtat.
Descansa en Pau
Joan Farré