El plor és la primera eina de comunicació d’un nadó amb els seus pares i cuidadors. Amb ell, els nounats expressen la necessitat de menjar o dormir, o el neguit per algun dolor o incomoditat provocats per gasos o còlics, per exemple. Però, com diferenciar bé l’expressió d’una mancança o malestar només a través del so del plor? Per ajudar a desxifrar-ho, investigadors del Servei de Neonatologia de l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS, amb la col·laboració dels professionals de l’empresa emergent de tecnologia sanitària Zoundream AG, han realitzat un estudi pioner que ha permès classificar cada tipus de plor. A cadascun d’ells li han atribuït unes característiques determinades segons l’acústica, els senyals d’electroencefalografia (EEG), de saturació regional cerebral d’oxigen (NIRS), les expressions facials i els moviments corporals, entre altres.
D’aquesta manera s’ha pogut determinar per exemple que el plor per gana és constant, rítmic, de curta durada, intens i sorollós, però no agut, i pot provocar una varietat d’expressions facials i moviments corporals destinats a cridar l’atenció del cuidador. En canvi, el plor d’angoixa té poques pauses, és erràtic i més agut. Mentre que el plor per gasos és semblant a aquest últim, però més ronc, a causa de la tensió que s’exerceix sobre les cordes vocals.
L’estudi també ha determinat que el plor per son és de llarga durada, amb crits prolongats i monòtons que presenten una clara melodia decadent, mentre que el plor per demanda d’atenció és molt semblant, tot i que sembli més un lament que un plor real i la seva interpretació depèn molt del context en què es presenti.
L’objectiu principal és garantir l’adequada cura i desenvolupament neurològic del nadó facilitant la comprensió d’aquesta primera comunicació que és el plor, amb els pares i cuidadors. Perquè no comprendre les necessitats del nadó podria comprometre la seva cura i el seu futur neurodesenvolupament.
Les conclusions d’aquest estudi serviran per aprofundir en la interpretació del plor, i sobretot per a ressaltar el potencial clínic de l’anàlisi del plor com una eina objectiva i accessible per a millorar la relació entre pares i fills i per a garantir el benestar de la família i el futur neurodesenvolupament del nounat.
En el treball, que ha estat publicat a la revista Computers and Biology in Medicine d’Elsevier, hi han participat Oscar Garcia-Algar, cap del Servei de Neonatologia i investigador del grup Medicina Fetal Perinatal de l’IDIBAPS, i Anna Lucia Paltrinieri, pediatra del mateix Servei. La motivació dels autors d’aquesta investigació també té a veure amb les sensacions d’ansietat, depressió, impotència, ira i frustració quan senten el plor i no saben desxifrar a què és degut. I això tenint en compte que els nadons ploren una mitjana d’entre una hora i mitja i tres hores al dia. La no comprensió del plor, per tant, afecta de forma negativa el vincle afectiu dels pares i cuidadors amb el nadó.
Trenta-vuit nadons
La recerca amb la qual s’ha arribat a aquesta identificació de diferents tipus de plor s’ha realitzat fent l’observació, escolta i seguiment de trenta-vuit nounats sans sense anomalies congènites ni malalties destacables, seleccionats a la Maternitat del Clínic Barcelona. Ara, els investigadors pretenen aplicar les seves troballes en nadons prematurs i amb patologies per actuar de forma preventiva i millorar els resultats dels tractaments. Segons ha explicat la pediatra del Servei de Neonatologia del Clínic Anna Lucia Paltrinieri, “l’objectiu final de l’estudi és veure si podem utilitzar el plor com un biomarcador vocal que ens pugui ajudar a preveure des de les primeres setmanes de vida si el nen té un risc neurològic més alt”.
L’estudi ressalta el potencial clínic de l’anàlisi del plor com una eina objectiva i accessible per a millorar la relació entre pares i fills i per a garantir el benestar de la família i el desenvolupament del nounat.
Gràcies a la identificació i un encert del 92% del motiu del plor, s’ha pogut crear un software (AMSI àudio, algoritme de Saber Profund) que pot integrar-se a un aparell de seguiment a distància de l’estat del nadó i identificar de manera automàtica per què plora.
