En el comunicat final, fet públic davant de l’Estació de França, una portaveu de les convocants va desgranar el sentit de la protesta d’infermeres i llevadores: “Diem prou al menyspreu reiterat cap a la nostra professió; demanem condicions dignes, perquè oferim cures de primera a preu de segona; estem en una situació límit, i no volem deixar la professió, ni marxar a l’exili”.
El fantasma de l’exili va estar molt present al llarg de la manifestació. En acabar, una trentena d’infermeres van simbolitzar aquest risc entrant amb maletes a l’Estació de França, algunes acompanyades de les seves filles i fills. D’aquesta manera volien denunciar que moltes professionals es veuen obligades a marxar a treballar a altres països, on són molt més valorades.
L’Estació de França es trobava blindada pels Mossos d’Esquadra, que van accedir al fet que només entressin aquest petit grup de manifestants. La resta havien corejat durant una bona estona les seves reivindicacions en un clima de festa, entre un fons de batucades y bengales. La manifestació va començar a les 11.30 a Diagonal amb Passeig de Gràcia, i va acabar dues hores i mitja més tard a l’avinguda Marquès de l’Argentera.
Les reivindicacions corejades van anar des dels aspectes més professionals –com el reconeixement de la categoria acadèmica i professional– fins a la necessitat de millorar el sistema sanitari. “Amb el nostre sacrifici ens toca salvar un sistema en fallida, i ho fem sense el reconeixement que ens toca: prou d’explotar-nos!”. I per això durant la manifestació proclamaven que “la vocació no ho pot justificar tot”.
Al llarg de tot el recorregut, van ser evidents les mostres d’agraïment i solidaritat per part dels ciutadans que es creuaven amb les manifestants. En la memòria de tothom estava molt present la pandèmia. Algunes pancartes es dirigien als governants: “és trist que ens doneu l’esquena quan vam donar la cara durant la pandèmia”, o “els polítics es van quedar els nostres aplaudiments”. O, concretament dirigit al conseller: “Mira, mira, Balcells, ja no som minoria!”. El conflicte continuava obert un mes després d’iniciar-se.
