Les col·laboracions o concessions públic-privades (CPPs), aplicades principalment a la sanitat o l’educació, s’han disparat en els darrers anys a Espanya. Sota el mantra que allò privat és “més eficaç”, apunta l’últim informe de l’Auditoria Ciutadana del Deute en Sanitat (Audita Sanidad), “cal convidar i facilitar al sector privat a la seva participació en els sectors que tradicionalment han estat de domini públic perquè vagin funcionant millor”.
En aquest estudi, que porta per títol Les Col·laboracions Públic Privades en el procés de privatització de la sanitat pública, recorden que aquest sistema va néixer el 1992 al Regne Unit “com una estratègia comptable per esquivar les restriccions del Govern sobre l’endeutament públic, punt que continua essent la principal atracció per als governs i les institucions internacionals”.
24 hospitals a Espanya són fruit de la col·laboració públic-privada
Des d’Audita Sanidad diferencien els dos casos més habituals d’aquesta col·laboració que es donen a la sanitat. D’una banda, el conegut com a model PFI (de l’anglès Private Finance Initiative). Consisteix que empreses privades, la majoria empreses constructores, executen i financen la construcció dels hospitals segons un contracte de concessió d’obra pública a canvi de rebre un cànon anual per l’arrendament de l’edifici i, el què és més nou, per la provisió dels serveis no sanitaris durant 30 anys”, detallen.
L’altra variant és el PPP (Public Private Partnership), que, segons l’informe, es diferencia de l’anterior en el fet que “la gestió dels serveis sanitaris i els mal anomenats no sanitaris correspon a una empresa privada”.
Amb aquestes concessions a llarg termini, “el finançament es fa mitjançant una remuneració per càpita de l’Administració en funció de l’àrea sanitària coberta i un pagament addicional pels pacients que, sense estar a la seva àrea de cobertura, volen tractar-se als seus centres a través del sistema de lliure elecció d’hospital”, assenyalen.
Actualment, amb la informació recollida per Audita Sanidad hi ha a Espanya 15 hospitals adjudicats que s’han dut a terme amb el model PFI i vuit amb el PPP.
Destaquen els 11 que hi ha a la Comunitat de Madrid i els quatre de la Comunitat Valenciana, que, segons els autors de l’estudi, “han estat l’avantguarda i el laboratori en l’aplicació de les polítiques neoliberals”.
“La col·laboració públic-privada és el mètode més car de finançament”
Prenent com a fonts diferents estudis elaborats, entre d’altres, per l’Observatori del Deute a la Globalització, el Tribunal de Comptes Europeu o Eurodad, a Audita Sanidad assenyalen que les CPPs són, “en la majoria dels casos, el mètode més car de finançament”, cosa que es deu “al tipus d’interès més alt per a les operacions de finançament privat en comparació dels préstecs al Govern, al fet que les empreses del sector privat esperen obtenir un benefici de la seva inversió, que s’afegeix al cost global de la inversió; o a l’augment del cost final d’un projecte a causa dels costos de renegociació”.
Asseguren que la concessió al sector privat de serveis públics porta implícites “retallades financeres, fragmentació d’activitats, contractes i subcontractes, reducció de personal i precarització, degradació de les infraestructures dels serveis públics, i, sobretot, la introducció com a llei suprema de la rendibilitat econòmica, degradant el caràcter de servei públic i promovent la inviabilitat de l‟estat social”. Per tot això, afegeixen, “desmuntar els sistemes sanitaris públics és un mitjà per restringir drets, traslladar la despesa d’algunes prestacions sanitàries a la població i apropiar-se les multinacionals, entre d’altres, de l’assistència sanitària, de les assegurances mèdiques i dels fons públics destinats a la sanitat”.
Aquest article ha estat publicat originalment a La Marea
