Reportatge

La música com a eina terapèutica

En els processos terapèutics, tota via de comunicació amb els pacients, tot allò que pugui ajudar a desbloquejar i fer aflorar informació, sensacions, emocions ocultes que alliberin en benefici d’una millora emocional, física i mental cal validar-los científicament. Evidenciar amb valors objectivables la seva efectivitat i compartir-la amb la comunitat terapèutica és el que ja fa temps que es treballa des de la musicoteràpia.

Segons la Federació Mundial de Musicoteràpia (la World Federation of Music Therapy), aquesta es defineix com “l’ús de la música i/o els seus elements musicals (so, ritme, melodia i harmonia) per a processos terapèutics, per facilitar i promoure la comunicació, les relacions, l’aprenentatge, el moviment, l’expressió emocional i la satisfacció”. Per tant, i tal com expressen des del Grup de Treball de Musicoteràpia del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), “el o la musicoterapeuta és un o una professional de la salut que utilitza la música com a eina terapèutica per a millorar el benestar emocional, físic i mental dels seus pacients”.

Emma Plana, musicoterapeuta i coordinadora d’aquest grup de treball col·legial, ens ajuda a precisar la distinció dels professionals de la música i dels de la musicoteràpia. “La música, per a unes persones pot ser una font de consol, per a altres, d’expressió, de connexió, de festivitat, d’agrupament… el significat de la música es crea a mida de qui l’escolta. Tant si som músics o músiques professionals, com si simplement som aficionats o aficionades a escoltar-la, la música té un poder intrínsec que influeix en les nostres emocions, i en els nostres pensaments i comportaments”. La diferència, en el cas de la musicoteràpia rau en “la capacitat, del o de la musicoterapeuta per a gestionar l’emoció que es desprèn de la música per tal que aquesta sigui en benefici, repercuteixi positivament en la salut de la persona”.

Des del COPC difonen també un senzill i útil decàleg per a presentar la musicoteràpia.

La música com a companya de vida

Així doncs, la música pot reconfortar-nos en qualsevol moment de la nostra vida i és una gran companya de viatge. Una bona experiència, sobre això, és seure còmodament a casa, posar una música relaxant, tancar els ulls i deixar-nos portar pel so. També ho és sempre assistir a concerts de música en directe, així com entrar en espais especials on la música és protagonista i ens embolcalla. És el cas de la botiga de música Casa Beethoven, al número 97 de les Rambles, al costat del Palau de la Virreina. Sempre hi sona música, generalment clàssica, una simfonia, un adagi, una òpera… I en els primers prestatges, en entrar, hi trobarem llibres que ens expliquen els beneficis de la música, com el treball de la intèrpret i investigadora de la cançó artística llatinoamericana i ibèrica Patricia Caicedo, Somos lo que escuchamos, que ens parla de l’impacte de la música en la salut individual i social. Llibres de música i neurociència es toquen a Casa Beethoven, la gran i emblemàtica llar de partitures de compositors de tot arreu.

Però la veritable gestió de les emocions que es deriven de sentir o fer sonar la música en les persones, tot allò que la música ajuda a explicar al nostre cos, són els musicoterapeutes qui estan preparats per a fer-la. Els musicoterapeutes poden treballar en una àmplia gamma de contextos, des de l’hospitalari i els centres de salut mental, a centres educatius i de rehabilitació.

Treball amb neonats

La Sònia Sánchez López ha treballat la musicoteràpia amb neonats, concretament amb nadons prematurs, a l’Hospital de Sant Joan d’Alacant. Ha vist com la música potencia el vincle dels pares amb les criatures, i beneficia l’alimentació i el son dels nadons. Sánchez és pedagoga i professora de piano al conservatori  d’Alacant i treballa a la unitat pedagògica hospitalària. La música sempre ha estat amb ella, des de nena. Va fer el Magisteri Musical i va adonar-se de la força de la música com a ajuda amb la memòria als alumnes i va voler aplicar-la a infants amb necessitats especials, com TEA, síndrome de Down. I com que veia que funcionava, que la desinhibició conductual que no funcionava d’altra manera, amb la música sí que es podia controlar molt, es va abocar a la musicoteràpia. Sobretot enfocada a l’educació, va descobrir els llibres de Jordi Jauset, estudiós de la música i la neurociència. “Va ser la meva llum”, diu, que va fer un màster de musicoteràpia a la UNIR.

L’important de la música és que pot canviar l’estat de la persona. Però és des de la musicoteràpia, des d’on es pot optimitzar, a través de la música, el benestar i la salut de la persona”, expressa l’Emma Plana. La musicoteràpia, a més –afegeix Plana– “és una eina més per avaluar i detectar. Perquè hi ha estats anímics que de vegades no es capten, i amb la música es poden descartar o destapar”.

Com a teràpia, la musicoteràpia treballa amb base científica. Existeixen màsters oficials validats pel Ministeri d’Educació. Segons expliquen els qui s’hi han format, la musicoteràpia utilitza una varietat de tècniques musicals adaptades a les necessitats i habilitats dels seus pacients, incloent-hi la improvisació, la composició, l’audició dirigida i el moviment rítmic junt amb l’expressió corporal. A través d’aquests processos, els musicoterapeutes ajuden les persones a explorar i expressar les seves emocions, a millorar les seves habilitats socials i comunicatives, i a promoure la seva recuperació i benestar general. És a dir, acompanyen el procés de canvi d’estat de la persona, a partir de les emocions generades per la música, tant sigui aquesta en viu o en indirecte, a través de l’escolta o del joc musical, amb la participació activa de la persona. A més, acompanyen el procés del canvi en el seu benefici, en el pas que genera el canvi d’estat, tant físic com cognitiu, mental i anímic de la persona, afectant positivament en la salut d’aquesta.

Des del Grup de Treball de Musicoteràpia del COPC tenen l’objectiu de difondre la importància de la musicoteràpia entre tots els col·legiats en l’àmbit estatal. Tracten de compartir experiències i continuar aprenent, créixer en aquesta teràpia d’especialització a  través de la música, cadascú des del seu perfil com a musicoteràpia, tot i ser psicòlegs tots. El del COPC és un grup obert a que tota persona professional de la psicologia, col·legiada a Catalunya o a una altra comunitat indistintament, formada en musicoteràpia, que vulgui compartir, aprendre i impulsar aquesta disciplina en equip hi està convidada i serà ben rebuda per formar part d’aquest Grup de Treball. Participar-hi és ben fàcil, ja que les sessions de treball són en línia.

Igualment, des del COPC, aquest Grup de Treball està obert a col·laborar, cooperar i crear sinergies sòlides amb altres entitats afins o que requereixin la nostra aportació professional al seu desenvolupament i projectes.

L’octubre passat van iniciar un cicle de conferències sota el títol de La musicoteràpia al llarg de la vida de la persona.

Música, terapeuta i pacient

Està clar que la música evoca emocions, però necessites posar-hi paraules. A través de la conversa i el diàleg, interpretar allò que sents i veus i, així, amb l’ajuda del musicoterapeuta, es pot generar els canvis.

A banda de l’estat emocional  –afegeix la Sònia Sánchez– “també es fan canvis físics. El to, el timbre, el volum, el tipus d’instruments generen en la persona canvis, com la freqüència cardíaca. Depenent del ritme d’una cançó el nostre cor es pot accelerar i arriba un moment en el qual el ritme se sincronitza, com quan sentim una música que ens fa ballar, ho acabem fent al mateix ritme”. El musicoterapeuta sap quin element musical necessita per moderar un estat i generar el canvi. I sap detectar què cal modificar.

Música al quiròfan

A l’Hospital Universitari d’Igualada, l’any 2018 es va dur a terme un projecte presentat amb la següent premissa o hipòtesi que li va donar nom: Pot ser la música una alternativa a la sedació en aquells pacients operats de pròtesis de genoll amb anestèsia regional? La infermera supervisora de la Unitat Hospitalització Quirúrgica i de la Unitat de Cirurgia Major Ambulatòria de l’hospital igualadí, Sílvia Roca Martí en va ser impulsora. Amb ella varen col·laborar l’anestesiòleg Dr. Murga i els qui aleshores eren cap de servei Anestesiologia, Dr. Bausili, cap servei de traumatologia, Dr. Perlfort i molts altres professionals assistencials de l’hospital. També la infermera de quiròfan Montserrat Raïch. Del resultat positiu d’aquella experiència, encara es continua posant els cascs amb música a alguns dels pacients que ho volen. A banda, explica Sílvia Roca, l’hospital ha iniciat el projecte El CSA Sona, una iniciativa per dur la música en viu a diferents espais de l’hospital”.

Tal com aquesta infermera explica, “hi ha molts estudis científics que evidencien que la música redueix l’estrès, l’ansietat i el dolor en els pacients”. A ella també la música l’ha acompanyat al llarg de tota la vida. Explica que: “un cop vaig ser infermera de quiròfan, amb uns quiròfans integrals, intel·ligents amb altaveus integrats, mentre s’operava, es posava música ambiental que entre l’equip quirúrgic escollíem. I va ser en aquest punt, un dia al quiròfan de traumatologia, que tot parlant amb el Dr. Murga vàrem tenir la idea d’investigar si la música podia ser una alternativa a la sedació”. Així va ser com, juntament amb diferents professionals de l’hospital, varen iniciar el projecte amb aquells pacients operats de pròtesis de genoll amb anestèsia regional. I varen veure que, escoltant música, requerien menys sedant, perquè tenien menys dolor i menys ansietat que aquells que no l’escoltaven”.