Núria García és educadora social i màster en intervenció interdisciplinària amb les víctimes de violència de gènere. Té una dilatada experiència en l’atenció a víctimes de violències sexuals i masclistes, i exerceix com a tècnica de la Unitat de Gènere i Feminismes de la Cooperativa Doble Via. Ha treballat molt activament en l’elaboració d’aquest document marc de protocol. Els objectius d’aquesta tasca són generar coneixement i sensibilitzar la comunitat educativa sobre les violències sexuals; dotar-los d’eines per a la prevenció, detecció i intervenció; identificar les pautes i els agents claus per a l’elaboració de protocols i accions preventives a les escoles; i promoure una cultura de les cures perquè les escoles siguin espais segurs i responsables.
La problemàtica de les violències sexuals és molt greu. Està més estesa del que ens creiem?
Està tan estesa que ni tan sols sabem quin és l’abast real, perquè no tenim xifres reals sinó només les basades en denúncies. I hi ha una gran quantitat de casos que no es denuncien. La macroenquesta sobre violència contra la dona del 2019 estima que només es denuncien el 8% de les violacions que es cometen fora de la parella. Imagina’t la dada real. Entre gener i setembre del 2023 es van denunciar a Espanya 3.693 violacions, i si tenim al cap aquest percentatge de denúncia, ja podem intuir la magnitud. I aquí només parlem de violacions, no s’hi inclou la resta de delictes contra la llibertat sexual.
Hi ha dades específiques sobre la comunitat educativa?
No es compatibilitzen tant com a casos en el nivell educatiu sinó com a casos generals de violència sexual. El que sí sabem és que en els últims anys hi ha hagut un gran increment d’agressors que són menors d’edats i d’agressions grupals. Això és molt preocupant. Tenim sospites que un dels motius és l’accés precoç a la pornografia, que aquí es produeix al voltant dels 8 anys. Els nens i adolescents estan consumint un tipus de contingut inadequat, amb violència contra les dones, amb misogínia i molta duresa. Això té un impacte claríssim, a més d’altres raons, com la hipersexualització de la societat, per exemple.
Què es pot fer des de l’àmbit educatiu per evitar-ho o detectar-ho?
El més important és treballar la prevenció, incloent-hi la formació del personal docent en aquest tema i la sensibilització de tota la comunitat educativa. El fet de tenir protocols adaptats a les diferents realitats i necessitats concretes també és bàsic, perquè més enllà de la prevenció, és important saber detectar i tenir circuits establerts, saber què s’ha de fer. Per últim, posaria de relleu la importància de les institucions educatives per a generar canvis tant a nivell personal com social.
L’educació té la capacitat de generar canvis, a nivell personal i social
Des de la Xarxa d’Escoles Municipals de Persones Adultes (XEMPA) s’està elaborant un document marc de Protocol per a la detecció, prevenció i actuació davant les violències sexuals per a les escoles municipals de persones adultes.
És importat tenir protocols específics que estiguin aterrats a la realitat concreta dels centres educatius. Aquests protocols ja existeixen a les escoles d’ensenyaments obligatoris, i també a altres centres, com per exemple les escoles municipals de música i art. Però no existia encara en l’àmbit de les escoles de persones adultes, i la seva realitat no té res a veure amb l’escola ordinària. Cal un protocol que s’adapti a les seves necessitats. Aquest projecte està impulsat des de Gerència d’Educació de la Diputació de Barcelona, per crear un document marc contra les violències sexuals, concretament en l’entorn de les escoles municipals de persones adultes.
Aquest document s’està acabant de construir per tal que sigui una eina útil perquè després cada escola d’adults pugui crear el seu protocol específic, perquè cada centre també té moltes diferències.
Quines especificitats ha de tenir el seu protocol?
Les escoles d’adults són molt diferents entre sí. Tenen dimensions i estructures diverses, estan inserides en comunitats diferents, i tots aquests factors s’han de tenir en compte a l’hora de crear i aplicar un protocol. Per això cada cas serà específic per a cada centre, tot i que la base de document marc serà el mateix.
El document marc comença amb el marc conceptual i legal, després hi ha una part molt important dedicada a la prevenció i a la dimensió pedagògica, perquè en els centres educatius la pedagogia és la pedra angular, i finalment la detecció, comunicació i intervenció. Després, cada centre elabora el seu protocol final, que és important que es doni a conèixer a tota la comunitat educativa: qui haurà d’intervenir serà l’equip docent, però tota la comunitat educativa ha de saber què ha de fer, quines són les persones de referència, els circuits, és a dir, ha de conèixer el protocol.
Al llarg de l’any s’han fet diverses reunions de treball, i la més recent ha estat una sessió de treball amb les escoles per posar a prova els circuits d’intervenció i les pautes per l’acompanyament.
Quines són les principals dificultats que es troben en el marc de les EMPA per tractar la problemàtica de les violències sexuals?
La seva realitat no té res a veure amb la resta de centres formals, i per això necessiten un protocol que s’adapti molt bé a les seves necessitats. Hi ha una gran diversitat d’alumnes. Són col·lectius molt diferents de persones, amb edats, situacions socials i necessitats molt diferents, i que s’han d’atendre de manera diferent. Per tant, és molt important tenir sempre present la perspectiva interseccional.
Les escoles d’adults són potser un àmbit on pot quedar més invisibilitzada la violència sexual, en ser els alumnes majors d’edat?
A les escoles, on hi ha menors d’edat que fan tot el seu recorregut fins a l’edat adulta, posem molt més el focus, parem més atenció perquè és un sector que gaudeix de molta més protecció de la societat. En el moment que són persones adultes, això canvia radicalment, com també canvia la intervenció. Però això no vol dir que no passi. De fet, les dones patim la violència sexual durant tota la vida. I entre els agressors, la immensa majoria són homes majors d’edat i que provenen d’un entorn de confiança. I en el 80% són persones conegudes de les víctimes, a les escoles, la feina, les llars, els espais on vivim la quotidianitat i es fan relacions de confiança i de coneixement mutu.
El personal docent té prou formació en prevenció de violències de gènere i en coeducació?
La formació bàsica en violències dels docents és crucial. Cada cop en tenen més, però sovint no la suficient. Si no tens formació de com funcionen les violències masclistes i les violències sexuals, com operen, és molt difícil arribar a entendre tot l’entramat. Per tant, és molt fàcil que caiguem en mites, per exemple, creure que les teves persones de confiança no poden ser agressores. Aquests mites es trenquen amb coneixement.
La formació bàsica en violències dels docents és crucial
Cada vegada hi ha més formació, però encara hi ha molt desconeixement i, a més, són tantes coses que ha de saber un docent que no se li pot demanar que faci una funció d’intervenció social, perquè no és la seva feina. Però sí que han de tenir coneixements mínims de quina és l’arrel d’aquest problema i, sobretot, de quins protocols tenim, quins circuits hi ha, saber on puc derivar, quines són les passes a seguir. La intervenció no es pot deixar a la improvisació, per més bona intenció que es tingui. Han de tenir uns consells d’intervenció per no fer mal, per saber què no s’ha de fer i intervenir adequadament.
Què no s’ha de fer? Què no ha de fer un docent si té una sospita d’algun cas de violència sexual?
Per començar, posar en dubte el relat. No s’ha de jutjar la persona que t’explica un cas. Fa molt de mal, quan a vegades el cas toca una persona a qui li tenim simpatia, perquè inconscientment preguntem a la persona afectada si està segura, si les coses realment han anat així, si està confonent les coses.
Un altre tema és la confidencialitat. Per això són importants els protocols; jo he de saber, si algú m’explica una cosa, a qui li he de dir i a qui no li he de dir. Les pautes d’intervenció immediates, l’actitud que he de tenir amb aquella persona, ho he de conèixer. Després ja vindran els professionals especialitzats que ens ajudin. El problema ve quan no coneixem el protocol a seguir, o quan no tenim els circuits adequats.
La protecció de la privacitat en l’àmbit tecnològic s’hauria d’incloure també en el currículum de les escoles, com a eina per prevenir violències?
De fet, la llei ja reconeix el tema de les violències masclistes i sexuals en l’àmbit digital. És un tema molt important, i la majoria de les persones ho tenim pendent, també els professionals del tema. Ens cal formació en ciberseguretat i en tecnologia, que és vital a tot arreu i a les aules també, sobre com protegir-nos o defensar-nos en cas d’una agressió per aquestes vies.
Entrevista publicada originalment a El Diari de l’Educació
