S’imaginaven la jubilació gaudint del temps lliure i d’algun viatge de plaer a l’estranger, després de més de 40 anys treballant com a infermeres en diferents unitats, cada vegada amb més càrrecs de responsabilitat, però quan va arribar l’hora de retirar-se estaven en plena pandèmia i, poques setmanes després, van tornar al peu del canó. La Cuca Esperanza i la Marisa Garreta acudeixen cada setmana a l’Hospital del Mar per vacunar contra la Covid-19. Asseguren que és una obligació moral i que continuaran exercint fins que sigui necessari

L’Iris Garcia estava acabant les pràctiques finals de Grau Infermeria a Mèxic quan el coronavirus estava causant estralls a mitja Europa. Les notícies que li arribaven del confinament i el toc de queda li semblaven difícils de creure, però quan va aterrar a Barajas li van ploure les ofertes de feina sense estar titulada oficialment i, des de llavors, no ha deixat de treballar, primer a les Urgències de l’Hospital de Viladecans i després a les de Bellvitge

Quan la Inés Ibáñez, infermera de l’Hospital del Mar, va saber que una parella que havia ingressat per Covid estava a punt de fer els 50 anys de casats, va activar tot l’equip per organitzar les noces d’or. I tota la planta s’hi va bolcar. El missatge de la filla dient que creia que seria l’últim aniversari en què els seus pares podrien estar junts i el delicat estat de salut de la mare, en un moment en què no estaven permeses les visites, van fer que la Carmen i el Tomás tinguessin un record i una celebració inoblidables

Fernando Domínguez va ser el primer pacient Covid que va sortir amb vida de l’UCI de l’Hospital de Bellvitge. Ja a casa i en procés de recuperació, va decidir escriure una carta d’agraïment en la qual va plasmar l’angoixa per estar intubat i el tracte humanitari que va rebre. De les seves línies va sorgir un documental i, amb el temps, va conèixer les persones que hi havia darrere dels EPI i de les quals només havia vist els ulls

La doctora Eva Gil havia diagnosticat més casos de Covid dels que podia recordar. Aquest virus desconegut que cada setmana els obligava a canviar de protocol a l’hospital era sinònim de caos, impotència i despersonalització, però quan va saber que havia ingressat la tieta de la professora de la seva filla va anar a visitar-la i, de forma natural, va sorgir un afecte cap a aquesta senyora que vivia la malaltia en solitud i va recuperar la implicació amb els pacients: “Va ser tornar a fer la medicina personal que m’agrada”

No jutjar és un element indispensable per aconseguir el vincle entre les persones que exerceixen la prostitució i les diferents entitats socials que atenen les seves necessitats sanitàries, psicològiques, laborals o jurídiques. Així ho fan, per exemple, l’agència Abits, la Fundació Àmbit Prevenció o l’associació Genera, que també poden facilitar targetes sanitàries per tal que les dones siguin ateses a serveis especialitzats als ambulatoris de Barcelona

Quan es va anunciar l’estat d’alarma i el confinament de la població el 14 de març, els hospitals estaven plens de professionals que no tenien equips de protecció suficients i això va fer augmentar la càrrega vírica dels qui es van contagiar. Mesos després, encara n’arrosseguen les conseqüències i tenen por de tornar a posar en risc la seva vida i la de les seves famílies. Són les víctimes de la Covid persistent

Estan acostumats a tractar amb pacients crítics a l’UCI i a Urgències, però no s’havien vist a l’altra banda. Van ingressar per Covid en un moment de màxima pressió assistencial en què els sanitaris eren més que necessaris. El Francisco Álvarez, doctor de l’Hospital del Mar, i la Sandra Inestal, infermera al Santa Tecla, ens expliquen la seva experiència

AMB EL SUPORT DE

FUNDACIO
PERIODISME
PLURAL

Catalunya Plural, 2024