La Ivana Gallardo encara no era infermera quan es va declarar la pandèmia de la Covid-19 i l’Assumpta Ruiz, ja jubilada, feia gairebé quaranta anys que en coneixia l’ofici. Persones com elles van treballar amb intensitat i amb professionals en actiu a un dels anomenats hotel salut, com el Rafaelhoteles de Badalona, que quasi es va muntar de la nit al dia per descongestionar l’Hospital Germans Trias i Pujol

El doctor Joaquim Serra es va jubilar el març del 2019, just un any abans de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, però va haver de tornar a l’UCI de l’Hospital Vall d’Hebron en el moment de màxima necessitat de personal. A la falta de llits s’afegia la corba de víctimes que no deixava de pujar i la incertesa de quan milloraria la situació, però la serenor i la sensació de ser útil es van imposar

Quan es va decretar l’estat d’alarma per la Covid-19 el 14 de març del 2020, el doctor Hipòlit Pérez es trobava a l’UCI de l’Hospital Germans Trias, on hi treballa des de fa prop de 30 anys i on és cap de la secció d’Intensius. L’estrès, la fatiga, la sobrecàrrega laboral, la manca de materials i el número de pacients que morien eren complicats de gestionar i, per això, quan a finals de mes es va començar a trobar malament va pensar que era fruit del cansament. Va haver d’ingressar a l’UCI pel coronavirus i va veure com el seu equip l’atenia amb la suavitat i la por de què potser no se’n sortiria

S’imaginaven la jubilació gaudint del temps lliure i d’algun viatge de plaer a l’estranger, després de més de 40 anys treballant com a infermeres en diferents unitats, cada vegada amb més càrrecs de responsabilitat, però quan va arribar l’hora de retirar-se estaven en plena pandèmia i, poques setmanes després, van tornar al peu del canó. La Cuca Esperanza i la Marisa Garreta acudeixen cada setmana a l’Hospital del Mar per vacunar contra la Covid-19. Asseguren que és una obligació moral i que continuaran exercint fins que sigui necessari

L’Iris Garcia estava acabant les pràctiques finals de Grau Infermeria a Mèxic quan el coronavirus estava causant estralls a mitja Europa. Les notícies que li arribaven del confinament i el toc de queda li semblaven difícils de creure, però quan va aterrar a Barajas li van ploure les ofertes de feina sense estar titulada oficialment i, des de llavors, no ha deixat de treballar, primer a les Urgències de l’Hospital de Viladecans i després a les de Bellvitge

Quan la Inés Ibáñez, infermera de l’Hospital del Mar, va saber que una parella que havia ingressat per Covid estava a punt de fer els 50 anys de casats, va activar tot l’equip per organitzar les noces d’or. I tota la planta s’hi va bolcar. El missatge de la filla dient que creia que seria l’últim aniversari en què els seus pares podrien estar junts i el delicat estat de salut de la mare, en un moment en què no estaven permeses les visites, van fer que la Carmen i el Tomás tinguessin un record i una celebració inoblidables

Fernando Domínguez va ser el primer pacient Covid que va sortir amb vida de l’UCI de l’Hospital de Bellvitge. Ja a casa i en procés de recuperació, va decidir escriure una carta d’agraïment en la qual va plasmar l’angoixa per estar intubat i el tracte humanitari que va rebre. De les seves línies va sorgir un documental i, amb el temps, va conèixer les persones que hi havia darrere dels EPI i de les quals només havia vist els ulls

La doctora Eva Gil havia diagnosticat més casos de Covid dels que podia recordar. Aquest virus desconegut que cada setmana els obligava a canviar de protocol a l’hospital era sinònim de caos, impotència i despersonalització, però quan va saber que havia ingressat la tieta de la professora de la seva filla va anar a visitar-la i, de forma natural, va sorgir un afecte cap a aquesta senyora que vivia la malaltia en solitud i va recuperar la implicació amb els pacients: “Va ser tornar a fer la medicina personal que m’agrada”

No jutjar és un element indispensable per aconseguir el vincle entre les persones que exerceixen la prostitució i les diferents entitats socials que atenen les seves necessitats sanitàries, psicològiques, laborals o jurídiques. Així ho fan, per exemple, l’agència Abits, la Fundació Àmbit Prevenció o l’associació Genera, que també poden facilitar targetes sanitàries per tal que les dones siguin ateses a serveis especialitzats als ambulatoris de Barcelona

En els seus 5 anys de vida, l’ONG Proactiva Open Arms i el seu fundador i director han rebut prop de 50 premis per la seva feina a favor dels Drets Humans a la Mediterrània, però la tasca diària està plena d’entrebancs. Entrevistem a Òscar Camps