Les xarxes veïnals i familiars van ser decisives per sobreviure a la crisi del 2008. Ara han tornat a ser l’últim refugi durant la pandèmia. Una d’aquestes xarxes de protecció està formada pels Centres d’Assistència Primària (CAP), per les seves professionals. En aquest segon capítol expliquem els testimonis del Besòs i del Raval

Pisos petits amb molta gent, por de perdre la feina i barreres idiomàtiques posen en perill el correcte confinament als barris més castigats per la Covid-19. En el context de pandèmia, els Centres d’Atenció Primària (CAP) multipliquen els esforços per minimitzar el risc de rebrot i sovint es converteixen en el referent d’una població desorientada i sense recursos. Recollim el seu testimoni

• Els treballadors dels geriàtrics han patit en primera línia les conseqüències del coronavirus: han vist gent gran morir sola i gran part dels seus companys contagiar-se per la falta d’EPIs. La por al rebrot, a tornar a infectar-se o a portar el virus a casa, els obliga a estar en alerta permanent, i és que el 70 per cent de les morts per Covid a Espanya han tingut lloc a les residències de gent gran
• Sobreviure a les residències (1): Entre la solitud i l’angoixa

Sobreviure a la Covid-19 en els geriàtrics ha resultat ser una gesta, ja que ha estat el principal focus de contagi i el més letal. Els malalts mentals figuren entre els que s’han endut la pitjor part, ja que s’ha acusat el seu deteriorament per la sensació d’abandó, tancament i solitud, mentre que els familiars han patit, des de la distància, l’angoixa de no saber en quin moment podia trucar la funerària