Amando Martín Zurro
Amando Martín Zurro (Valladolid 1945). Doctor en Medicina i Cirurgia. Especialista en Medicina de Família i Comunitària i Medicina Interna. Director de la càtedra Docència i Investigació en Medicina de Família (UAB
2001-2007). Coordinador General del Programa de Medicina de Família i
Comunitària de Catalunya (1995-2008). Co-Director del Pla d’Innovació
d’Atenció Primària i Salut Comunitària del Departament de Salut (2007-
2010). Director de l’Àrea de Formació i Desenvolupament Professional del
Institut d’Estudis de la Salut de la Generalitat de Catalunya (2004-2008).
Editor de la revista Atención Primaria i del programa FMC. Soci d’Honor de
les societats espanyola i catalana de Medicina de Família i Comunitària.
Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari (2015). Premi a l’Excel·lència
Professional del Col·legi de Metges de Barcelona (2006). Editor i autor de
múltiples llibres i articles científics.
Amando Martín Zurro
Amando Martín Zurro (Valladolid 1945). Doctor en Medicina i Cirurgia. Especialista en Medicina de Família i Comunitària i Medicina Interna. Director de la càtedra Docència i Investigació en Medicina de Família (UAB
2001-2007). Coordinador General del Programa de Medicina de Família i
Comunitària de Catalunya (1995-2008). Co-Director del Pla d’Innovació
d’Atenció Primària i Salut Comunitària del Departament de Salut (2007-
2010). Director de l’Àrea de Formació i Desenvolupament Professional del
Institut d’Estudis de la Salut de la Generalitat de Catalunya (2004-2008).
Editor de la revista Atención Primaria i del programa FMC. Soci d’Honor de
les societats espanyola i catalana de Medicina de Família i Comunitària.
Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari (2015). Premi a l’Excel·lència
Professional del Col·legi de Metges de Barcelona (2006). Editor i autor de
múltiples llibres i articles científics.
És ben cert que el nostre sistema sanitari, com el de molts països desenvolupats, pateix fortes tensions i desequilibris. La medicina de família i l’atenció primària, juntament amb la salut pública, formen part del que col·loquialment es pot anomenar grup dels “parents pobres” del sistema. La cultura sanitària dominant segueix centrada en la superespecialització, l’hospitalocentrisme i l’alta tecnologia. La medicina…
El procés de reforma de l’atenció primària es va iniciar a Espanya dos anys abans que la del conjunt del sistema sanitari, basada aquesta en la Llei General de Sanitat de 1986. És evident que la Llei va produir el canvi polític i estratègic més important amb l’establiment de la universalitat del dret a les prestacions, el seu finançament públic…
