La sentència recent del Tribunal Suprem dels EUA -i les que anuncien que vindran- prohibint l’avortament es fonamenta en la maternitat, invocada com inqüestionable ideal sagrat, i assumeix els valors propis de la misogínia: que els qui poden tenir fills deuen els seus cossos als altres

L’empatia digital -aquella que es genera a partir d’imatges i que no s’acompanya d’altres llaços més sòlids i reals- té totes les característiques virtuals: fulgurant i ràpid, però efímer i inconsistent

La pandèmia, ara ja ho sabem, és en realitat una sindèmia, tal com ens va recordar Richard Horton. En tant esdeveniment traumàtic que sorgeix bruscament i sense que puguem encara donar-li una significació completa les seves conseqüències van molt més enllà de la crisi sanitària. Arriben a altres àmbits, com el social, econòmic, laboral, familiar i, per descomptat, psicològic

Cadascú té les seves raons particulars, però algunes les compartim tots. Entre elles la decepció del què no arriba després de les expectatives de la desescalada. O les pèrdues que s’acumulen (vides, treballs, vincles, recursos). A més, se suma una creixent crisi social

Alguns es neguen a assumir que el seu cos de vegades s’independitza i mostra la seva pitjor cara, la de les arrugues, la fragilitat, el gaudi desbocat de l’abús o el maltractament, la decrepitud, la malaltia. Prefereixen pensar que és culpa del govern i que compartir la seva veritat amb milers d’anònims internautes els servirà de cuirassa protectora

AMB EL SUPORT DE

FUNDACIO
PERIODISME
PLURAL

Catalunya Plural, 2024