Un dels avantatges d’un país petit, més evident quan s’arriba a una certa edat, és la facilitat que totes ens coneguem. Quan vaig treballar a l’Hospital de Bellvitge a mitjans dels 70, vaig conèixer força a fons la mare d’Oriol Junqueras. Una excel·lent persona, l’Antònia. Molts bons records. I uns quants anys abans, quan encara era un innocent membre del…

En els meus dos anteriors escrits, vaig entrar tangencialment a l’actual debat (enllaç on trobareu els diferents documents que després cito) sobre la ubicació del futur Hospital Josep Trueta de Girona, de l’Institut Català de la Salut. Quan hi explicava la senzillesa dels mecanismes que ens permetrien portar a terme el necessari canvi de model sanitari, venia a dir que…

El CEO, Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, i el CatSalut han publicat el “Baròmetre Sanitari de Catalunya. 1a onada 2016”, una enquesta que demostra tant el desconeixement que té la població del seu model sanitari com la clara intenció de les nostres autoritats sanitàries de mantenir aquesta ignorància per evitar que sigui qüestionat. A la pregunta P1, sobre quin…

El curs acadèmic 1969-70 jo estudiava tercer curs d’infermeria i segon de medicina. Els diumenges era l’única persona que, durant 16 hores, sense titulació i amb un contracte que no cotitzava a la Seguretat Social, exercia les feines d’infermeria en una unitat de medicina interna de l’Hospital Clínic. A primera hora, una monja m’obria l’armari de la medicació, marxava a…

Entre el 13 i el 17 d’aquest mes vaig participar en les cinc presentacions que es van fer a Catalunya del llibre ‘Se vende sanidad pública’, editat per la Coordinadora Antiprivatització de la Sanitat (CAS) Madrid. En el llibre escric un extens capítol dedicat al nostre país que, amb una dosi d’ironia i una altra d’esperança, vaig titular ‘Catalunya en procés…

Per molt de bombo i platerets que se li vulgui donar, la recent constitució del Cercle de Salut no és més que el quart dels recents intents dels “grups d’interès” del model sanitari català d’invisibilitzar els moviments socials han posat seriosament en qüestió aquest model, de frenar les fonamentades crítiques que se li fan i d’impedir un procés constituent participatiu…

L’any 1975, en les acaballes del franquisme, va tenir lloc una gran vaga, evidentment salvatge, a l’Hospital de Bellvitge, llavors “Ciudad Sanitaria Príncipes de España”. Encara no s’havien produït els gairebé 300 acomiadaments, quan determinats partits suposadament revolucionaris van plantejar que havíem d’aturar la mobilització. Vaig exposar en l’assemblea del vestíbul de l’hospital, llavors un ampli espai molt adient per…

Com explica Raquel Gallego en el capítol ‘La política sanitària catalana’ del Manual de la UAB 26 “Autonomia i benestar. Govern i polítiques públiques a Catalunya (1980-2000)”, “la construcció intencionada d’un mercat relacional…va precedir el discurs de la NGP (Nova Gestió Pública)”. I ho va fer implantant la separació de funcions amb la creació del Servei Català de la Salut…

Aquests darrers dies he participat en un debat en les xarxes al voltant de les repetides paraules de Xavier Domènech que critiquen l’existència d’una hegemonia neoliberal a Catalunya, un debat que es va anar centrant en la nostra sanitat. Om li retreia la invenció d’un fantasma inexistent per suplir la seva falta de programa. No seré jo qui defensi la…

És la segona vegada que em veig embolicat en una batalla ferotge al Twitter amb exaltats de l’independentisme neoliberal. En part, la culpa és meva per no resistir-me a la provocació del diputat al Parlament per Podem Catalunya i amic Albano Dante, amb qui ja fa anys que no parlo. Dante em posa com a destinatari de determinades piulades quan…