Browsing: Opinió

Longitudinalitat, setze lletres té aquesta paraula que ha pres protagonisme els darrers dies quan Manuel Balcells, el nou conseller de Salut explicava que “la longitudinalitat a l’atenció primària és un paradigma que ha quedat antic en aquests moments”. Recordem que la longitudinalitat fa referència a la continuïtat assistencial que s’estableix entre el/la professional i el pacient al llarg de la vida, en la mesura que aquest es fa responsable del seu seguiment i cura.

Les explicacions de l’honorable conseller de Sanitat per a justificar la iniciativa de singularitzar les visites domiciliàries dels equips d’atenció primària, posant en  dubte una de les característiques més genuïnes d’aquest nivell de l’atenció sanitària, la longitudinalitat, han suscitat la lògica crítica de molts professionals d’aquest àmbit

El districte de Barcelona de Ciutat Vella té cinc Centres d’Atenció Primària, quatre d’ells estan esperant (desesperant) les promeses de canvi de situació de l’edifici per tal de millorar la seva feina des de fa quatre anys: Raval Nord, Gòtic, Casc Antic i Barceloneta. De moment, Drassanes sembla que es queda on està.

El Servei Català de la Salut (segons la memòria d’activitat del 2021) fa 63.400.000 de visites a l’any als Centres d’Atenció Primària de Catalunya (332 centres) i els hospitals pagats pel sistema públic fan 800.000 ingressos a l’any

Als anys 70, l’escriptora Susan Sontag, va exemplificar en el càncer i la tuberculosi la utilització social de la malaltia com a metàfora, tot i que aquesta figura s’ha emprat també amb altres afeccions. Afirmava Sontag que la tristesa i la tuberculosi van esdevenir sinònims. Avui dia, que ja no es pot mistificar la tuberculosi, es recorre a una altra malaltia, la depressió, per fer-la sinònim de tristesa i malestar.

No és tasca complicada indagar en el perfil dels ‘influencers’ i trobar-se, entre tants filtres, amb un contingut totalment diferent del que reivindiquen el Dia de la Salut Mental: fotos retocades, cossos modificats, operacions estètiques, cares de porcellana, anuncis de bàlsams que eliminen la fam, dietes extremes, toxicitat normalitzada i, com a conseqüència, plors desconsolats