No et perdis cap article
Alguns es neguen a assumir que el seu cos de vegades s’independitza i mostra la seva pitjor cara, la de les arrugues, la fragilitat, el gaudi desbocat de l’abús o el maltractament, la decrepitud, la malaltia. Prefereixen pensar que és culpa del govern i que compartir la seva veritat amb milers d’anònims internautes els servirà de cuirassa protectora
Amb l’excusa de la Covid-19, la Generalitat pensa fer cinc hospitals nous, adjudicats (com allò de Ferrovial i altres compres) per 50 milions de pressupost sense concurs per la via d’urgència. La notícia, com tantes altres, sembla només per entretenir la gent i fer veure que “s’estan fent coses”. Coses que no fan falta
Ni totes les famílies disposen de xarxa de suport, ni totes es poden permetre la despesa que suposa un cangur. Llavors, amb qui es quedaran les nostres criatures? Si no ens podem quedar amb a casa per qüestions laborals, la Generalitat serà còmplice de les nostres conductes de risc
Tenir un model d’atenció a les persones amb poc reconeixement professional ens porta a un país que no garanteix l’acompanyament de totes les dimensions humanes de les persones més vulnerables. No invertir en l’atenció social ens porta a una situació preocupant perquè les decisions que es prenen avui perduren massa en el temps
La sanitat ha demostrat que un excés d’higiene no afavoreix les respostes immunitàries, sinó que ens fa més febles. La sobreprotecció pot fer de la nostra infància una generació de persones fràgils que no estan preparades per a situacions que els desagraden. No cal evitar l’exposició a certs elements, sinó acompanyar perquè puguin «defensar-se»
Entenc que el que demana el feminisme contrari a l’autodeterminació de gènere és mantenir l’exigència del dictamen mèdic de disfòria, però aniria en contra de l’OMS. No crec que neguin sense més el dret d’existir a les persones trans ni que altres realitats no poden tenir cabuda en el nostre ordenament jurídic, fet que situaria el debat en termes kafkians
Ens en sortirem si rescatem les persones, la salut, la vida i el treball. Ens en sortirem si es deixa de retallar en allò que és important, en allò que és vital
La pandèmia continua però hem oblidat la precarietat dels sectors que van ser considerats essencials, els perills associats i les hores i esforços dedicats. Els treballs invisibles, tot i ser la clau, resten invisibles i apartats de les solucions
Del seu mestratge ens queda el solatge de pensaments i actituds que deixa. Serà difícil identificar-lo en un sol llibre, escrit o xerrada, perquè la seva tasca ha estat essencialment col·lectiva. La nostra especialitat s’ha vist influenciada per ell, i podem considerar-nos, amb tota humilitat, hereus del seu pensament i de la seva acció.
Sobre la confiança en els científics mèdics i la desconnexió de la generació Z
Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.
