El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Browsing: Opinió
Ara ens cal, urgentment, fer un bon anàlisi independent i transparent del que ha passat i per què ha passat, i proposar-nos un canvi radical de model, polític, econòmic, cultural i social. Si no ho fem ara, quan ho farem?
A l’atenció primària no necessitem una nutricionista per a 50.000 persones, sinó solucionar el dèficit crònic d’infermeres. Més infermeres que tinguin cura de les persones, les famílies i les comunitats en totes les seves dimensions amb la mirada holística que les caracteritza
Sobre el moviment pel llenguatge clar a l’administració i la ciència
La burocràcia produeix pobresa i augmenta les desigualtats. Calen polítiques socials actives que no provoquin estigma social i que provoquin condicions d’igualtat, no les pressuposin
Les etiquetes en salut mental sempre han tingut mala fama. El perquè es deu al seu estigma profundament desacreditador, tal com va analitzar el sociòleg nord-americà Erving Goffman als anys 60
Instem a la Conselleria de Salut i responsables polítics centrar tots els esforços a modernitzar i millorar el sistema d’atenció primària i no obrir nous fronts de caràcter especulatiu que busquen reduir-la a un pobre consultori ple de trampes i de teranyines
Voldríem poder passar pàgina i parlar d’altres coses. Però, ara per ara, el coronavirus ens té capturades, obre i tanca els informatius, omple les xarxes, contamina les converses familiars, les reunions d’amics… les dades ens inunden dia darrere dia, llençades sense cap pudor
Després de viure en la pitjor pandèmia dels últims cent anys, l’opinió pública està més sensibilitzada que mai sobre les mesures de prevenció, les possibilitats assistencials del sistema, l’existència de coronavirus i fins i tot el funcionament dels tests d’antígens, però vacunar s’ha reduït a una acció gairebé mecànica: la punxada.
Una noia de vint anys se suïcida al nostre país després d’haver denunciat fins a quatre ocasions que sofria ciberassetjament. La polarització, l’odi i les faltes de respecte s’han tornat, desgraciadament, la norma en les xarxes socials. Fins quan continuarem menyspreant aquest problema?
Una ambulància porta una dona gran amb Alzheimer a l’hospital, a causa d’unes lesions per una caiguda. Passa una hora, però ningú es posa en contacte amb la família i, per tant, serà la família qui vagi cap a l’hospital. Un cop al servei d’urgències, s’informa la família que l’àvia ha estat donada d’alta i ha marxat pel seu propi peu