Browsing: Opinió

Cal seguir enderrocant muralles a la ciutat. Volem una ciutat per viure, amb salut i qualitat: amb bones condicions de treball per tothom, amb menys desigualtats, amb solidaritat, llibertat en enfront de la diversitat, democràcia real i millorant l’habitatge per totes les persones, la qualitat del medi ambient, el respecte a la natura.

Si fa vint anys m’haguessin parlat de distopies, abans hauria cregut en la possibilitat d’una pandèmia d’aquestes característiques que en el deteriorament actual, total, de l’atenció sanitària. Què se n’ha fet de l’atenció primària de salut a Catalunya? Com ha pogut arribar a trobar-se en la situació d’indefensió en què es troba actualment?

Cal canviar amb urgència un model de salut que és injust i ineficient. Cal un Servei Nacional de Salut ben finançat, transparent, amb una provisió totalment pública. Un sistema basat en l’Atenció Primària i Comunitària, els Serveis Socials i la Salut Pública, que garanteixi serveis efectius i amb equitat, que desmedicalitzi la salut alhora que potenciï la fabricació pública de medicaments i materials.

Benvinguts siguin aquests diners, que poden suposar un alleugiment de la greu situació en què es troba l’APS, però ni de lluny serviran per fer-ne l’eix vertebrador del sistema. El problema de l’APS és estructural, no d’aquests últims mesos.

Hi ha dues formes de rebutjar la vacuna: el de les teories conspiratives de l’extrema dreta i el de la reivindicació liberal contra l’intervencionisme de les polítiques públiques de salut

Alguns es neguen a assumir que el seu cos de vegades s’independitza i mostra la seva pitjor cara, la de les arrugues, la fragilitat, el gaudi desbocat de l’abús o el maltractament, la decrepitud, la malaltia. Prefereixen pensar que és culpa del govern i que compartir la seva veritat amb milers d’anònims internautes els servirà de cuirassa protectora

Amb l’excusa de la Covid-19, la Generalitat pensa fer cinc hospitals nous, adjudicats (com allò de Ferrovial i altres compres) per 50 milions de pressupost sense concurs per la via d’urgència. La notícia, com tantes altres, sembla només per entretenir la gent i fer veure que “s’estan fent coses”. Coses que no fan falta

Ni totes les famílies disposen de xarxa de suport, ni totes es poden permetre la despesa que suposa un cangur. Llavors, amb qui es quedaran les nostres criatures? Si no ens podem quedar amb a casa per qüestions laborals, la Generalitat serà còmplice de les nostres conductes de risc

Tenir un model d’atenció a les persones amb poc reconeixement professional ens porta a un país que no garanteix l’acompanyament de totes les dimensions humanes de les persones més vulnerables. No invertir en l’atenció social ens porta a una situació preocupant perquè les decisions que es prenen avui perduren massa en el temps

La sanitat ha demostrat que un excés d’higiene no afavoreix les respostes immunitàries, sinó que ens fa més febles. La sobreprotecció pot fer de la nostra infància una generació de persones fràgils que no estan preparades per a situacions que els desagraden. No cal evitar l’exposició a certs elements, sinó acompanyar perquè puguin «defensar-se»