Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El novembre de 2022 vam analitzar la despesa de les CCAA en Sanitat, Educació i Serveis Socials . Ara, amb els pressupostos del 2023 ja aprovats tornem a fer l’exercici per intentar aclarir a que destinen els governs els diners de la ciutadania.
Com que les dades presenten variacions segons les diferents fonts que es poden consultar, prenem com a base el Resumen Ejecutivo dels Presupuestos Generales de las CCAA 2023 publicat pel Ministerio de Hacienda y Función Pública on s’aplica el mateix criteri per totes les CCAA . Les dades del nombre d’habitants i PIB per càpita de les CCAA s’han obtingut de l’INE i son dades del 2021, les darreres publicades. A més, al tractar alguns punts concrets ja farem esment d’altres fonts utilitzades en aquest anàlisi. Per simplificar, i donades les seves característiques peculiars, s’han exclòs d’aquest anàlisi les Comunitats Autònomes de Ceuta i Melilla. Finalment cal advertir que una cosa són els pressupostos, el que analitzem aquí, i una altra diferent el pressupost que s’acaba executant. Malgrat això, les prioritats polítiques a que destinen els governs els nostres diners queden reflectides en els projectes de pressupostos.
Les comunitats més poblades són Andalusia, Catalunya, Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana, que són també les de major pressupost total, amb algun canvi d’ordre. Catalunya, la segona comunitat en nombre d’habitants, és la que té un pressupost més elevat. La Comunitat Valenciana, amb menor població que la Comunitat de Madrid, la supera en pressupost total.
Quan el total del pressupost el dividim pel nombre d’habitants de cada comunitat, obtenim el pressupost en euros per càpita. Com es pot veure en el gràfic següent, la comunitat amb un pressupost per càpita més elevat és Navarra (8.690 €) i la que té un pressupost per càpita menor és la Comunitat de Madrid (4.168 €). Catalunya (6.074 €) i Andalusia (4.848 €), les que presentaven els majors pressupostos globals, passen a ser la 5a i la penúltima comunitat respectivament en pressupost per habitant. Pel que fa al PIB per càpita, Catalunya és la quarta i Madrid la comunitat amb el major PIB, però la de menor pressupost per càpita.
!function(e,i,n,s){var t=”InfogramEmbeds”,d=e.getElementsByTagName(“script”)[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement(“script”);o.async=1,o.id=n,o.src=”https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js”,d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,”infogram-async”);
L’anàlisi dels pressupostos per càpita ens ajuda a comparar que destina cada comunitat per habitant a Sanitat, Ensenyament i Serveis Socials.
Despesa en Sanitat
En el gràfic següent es pot observar quants euros per habitant destinen les CCAA a Sanitat. País Basc (2.113 €), Extremadura (2.081 €) i Navarra (2006 €), les que més pressupost per càpita tenien, continuen estant entre les primeres en despesa destinada a Sanitat, sols superades per Astúries que destina 2.120 euros per càpita a aquest àmbit. A l’altre costat de la gràfica hi ha Catalunya i la Comunitat de Madrid (1.501 i 1.348 € respectivament), les que menys despesa per habitant dediquen a Sanitat. En percentatge sobre el pressupost total, les que més dediquen a Sanitat són Astúries i Castella i Lleó (totes dues per sobre del 36%) i les que menys Navarra i Catalunya (23,1% i 24,7% respectivament), tot i haver incrementat Catalunya el pressupost de sanitat un 9,14% respecte el 2022.
!function(e,i,n,s){var t=”InfogramEmbeds”,d=e.getElementsByTagName(“script”)[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement(“script”);o.async=1,o.id=n,o.src=”https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js”,d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,”infogram-async”);
La despesa en sanitat te un clar impacte en el servei a la població. Si analitzem les dades de llistes d’espera a 31 de desembre de 2022 de l’informe que va fer el Ministerio de Sanidad, podem veure que les comunitats on un pacient havia d’esperar més temps per una cirurgia eren, per ordre, Catalunya (125 dies), Castella i Lleó (124 dies) i La Rioja (122 dies), i en les que menys Madrid (61 dies), Euskadi (63 dies) i Galicia (68 dies). En el mateix informe es pot veure que, pel que fa a les consultes mèdiques, el temps mitjà d’espera més dilatat era de 123 dies a Andalusia, 121 dies a Canàries i 99 dies a Navarra mentre que el més reduït era a Euskadi (48 dies), Castella-La Manxa (61 dies) i les Illes Balears (64 dies), essent a Catalunya de 94 dies.
Aquestes dades estan modulades pel transvasament de persones que s’ho poden permetre de la sanitat pública a la privada. Les dues comunitats que menys euros per càpita destinen a sanitat, són les que presenten un percentatge més elevat de població amb una assegurança privada de salut. Segons l’Informe Estamos Seguros 2020 (2021) d’UNESPA, organització que representa més de 200 companyies d’assegurances, el 2020 a Madrid i Catalunya un 36,65% i un 31,82% de la població tenien una assegurança mèdica privada, és a dir no els calia engruixir les llistes d’espera del sistema públic.
Per últim ressaltar que cap CCAA destina el 25% de la despesa sanitària a l’Atenció Primària com recomana la OMS. L’assistència primària pot solucionar fins un 80% dels problemes de salut i en canvi és una de les que se senten més maltractades. Per un costat hi ha moltes jubilacions previstes i per l’altra, en les convocatòries MIR de Medicina de Família i Comunitària, moltes places queden sense cobrir per falta de candidats, i segons apunten els professionals, principalment per les condicions laborals.
