Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Cada compra anticipada de milions de dosis de vacunes per part de qualsevol país o regió és una acció que s’anuncia a so de bombo i platerets. Hi ha moltes esperances dipositades en aquests tractaments preventius i garantir a la població que podrà comptar amb la seva dosi en el futur s’ha convertit en una important basa política a tot el món. En aquest sentit, la Unió Europea (UE) va anunciar fa al voltant d’un mes que havia assegurat la compra de 300 milions de vacunes (ampliable a 100 milions més) a AstraZeneca. També s’han signat precontractes amb quatre farmacèutiques més que es troben avaluant les seves vacunes en assaigs clínics: 225 milions de dosis a CureVac, 200 milions a Janssen (ampliables a 200 milions més), 300 milions a Sanofi-GSK i 80 milions a Moderna. En total, la UE comptarà amb 1.100 milions de dosis de vacunes, com a mínim, sempre que totes aquestes vacunes demostrin seguretat i eficàcia, cosa que no està en absolut garantit.
La gran difusió mediàtica sobre l’adquisició de vacunes per part dels estats europeus contrasta amb el secretisme que envolta les negociacions i els contractes signats entre la Comissió Europea, els Estats i les farmacèutiques. Els detalls dels acords, les persones encarregades de negociar amb les empreses farmacèutiques i els processos de negociació són, fins ara, confidencials. Fins a tal punt són desconeguts que ni tan sols el Parlament Europeu coneix les condicions per les que s’adquiriran les vacunes.
El passat dimarts 22 de setembre eurodiputats de la Comissió de Salut Pública de Parlament Europeu van sol·licitar més transparència en la compra de les vacunes contra el coronavirus. Aquesta crida va tenir lloc durant una reunió conjunta entre parlamentaris europeus, l’Agència Europea del Medicament (EMA), Metges Sense Fronteres i les farmacèutiques Sanofi-GSK i CureVac (Astrazeneca va declinar participar) sota el títol: “Com assegurar l’accés a les vacunes contra la Covid-19 per habitants de la UE: els reptes en els assajos clínics, en la producció i en la distribució”.
Aquesta manca de transparència entre els Estats i les farmacèutiques no es tracta d’un fet aïllat, sinó que és la norma en la majoria de països. A Espanya, per exemple, es desconeixen els criteris que empra la Comissió Interministerial de Preus de Medicaments per fixar els preus dels fàrmacs que es recepten. Aquests detalls són confidencials i els processos de negociació entre la indústria farmacèutica i les administracions sanitàries públiques espanyoles són opacs.
Quines són les conseqüències del secretisme en la compra de medicaments? En primer lloc, aquesta manca de transparència no permet saber a la població i als experts si la fixació dels preus i les condicions dels contractes s’han realitzat correcta i honestament. D’altra banda, que els detalls no es facin públics afavoreix la implantació de preus més elevats per als medicaments perquè obstaculitza la competitivitat. A la pràctica, això porta a preus diferents perquè els hospitals, les comunitats autònomes o els països (segons cada cas) desconeixen el preu dels medicaments fixats per a altres. A més, la indústria farmacèutica tendeix a “inflar” les seves despeses de R+D de medicaments per tenir més poder a l’hora de negociar amb les administracions i així ampliar els seus marges de beneficis (més elevats que en pràcticament qualsevol altre sector).
Metges Sense Fronteres ha publicat recentment una declaració en la qual sol·liciten que tots els Estats de la UE s’adhereixin a la iniciativa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per assegurar la distribució equitativa i justa de les vacunes contra la Covid-19 en tot el món. També afirmen en aquest comunicat: “S’hauria d’exigir transparència total a les corporacions perquè revelin els costos de R+D i producció, els preus en tots els països, la situació de la propietat intel·lectual i els acords de llicència i de transferència de tecnologia. La responsabilitat resideix en aquest Parlament per assegurar que tot el finançament, els acords de compra per avançat i els contractes estiguin disponibles públicament. El secret i privilegi comercial no haurien interposar-se a la resposta a aquesta crisi de salut global”.
L’OMS porta anys sol·licitant també una major transparència en diferents facetes de la indústria farmacèutica, com els assajos clínics, els diferents factors que determinen el preu dels medicaments o les patents. A l’agost, Itàlia va ser el primer país del món en prendre mesures contundents en aquest assumpte. Com explica Belén Tarrafeta, farmacèutica experta en gestió sanitària i accés a medicaments, aquest país “va publicar un decret que obliga la indústria farmacèutica a una transparència total perquè els seus medicaments entrin en el paquet de medicaments que són reemborsats per la sanitat pública. Això implica inversions en R+D, fons públics rebuts, despeses en màrqueting, beneficis, preus negociats per a altres països, publicació de dades, etc.”.
Detalls ocults
Tarrafeta explica que “se sap molt poc sobre preus i res sobre les condicions de prepagament, ni què passa si una vacuna falla. Tampoc està clar com es compliran les quantitats i terminis de lliurament. Tot això és fonamental per fer plans i estratègies de vacunació, si hi ha vacuna. I per augmentar la confusió tenim les negociacions bilaterals, per una banda, i multilaterals a través de COVAX, per l’altre, sense que ens acabi de quedar clar si els interessos d’unes xoquen amb les altres, i quina negociació prevaldrà en cas de problemes de proveïment”.
A més, els detalls sobre les possibles indemnitzacions que assumiran els estats per ajudar les farmacèutiques si apareixen efectes indesitjats o inesperats per les vacunes contra el coronavirus després de la seva comercialització tampoc són públics. I l’EMA va reconèixer el passat 22 de setembre que, fins aquell dia, aquesta institució no havia rebut cap dada sobre els resultats dels assajos clínics de les vacunes contra la Covid-19 i que el seu procés per revisar les vacunes començarà quan comptin amb aquests dades dels assaigs clínics. Aquesta agència va afegir que quan es produeixi l’autorització o la retirada d’una vacuna a la UE, la informació sobre aquest producte amb dades anonimitzades es publicarà als tres dies.
La identitat de les persones de la Comissió Europea que estan negociant amb la indústria farmacèutica les condicions de les vacunes també és pràcticament un misteri. Només s’ha revelat la identitat d’un dels set individus involucrats, gràcies a la investigació del diari belga HLN: Richard Bergström, copropietari de la farmacèutica PharmaCCX, involucrat en empreses que ofereixen serveis a múltiples multinacionals farmacèutiques i director general de la patronal de la indústria farmacèutica innovadora europea durant anys. Ni les preguntes de la premsa ni les dels parlamentaris sobre qui són les altres sis persones que estan negociant els contractes sobre les vacunes contra el coronavirus han aconseguit que la Comissió Europea faci pública aquesta informació. D’altra banda, el diari holandès Algemeen Dagblad ha informat que la Comissió Europea està obligant als estats membres a mantenir en secret els contractes d’adquisició de vacunes.
L’ONG Observatori Europeu Corporatiu, l’objectiu de la qual és mostrar els efectes dels lobbies corporatius en les decisions polítiques de la UE, ha realitzat dues sol·licituds de Llibertat d’Informació a la Comissió Europea perquè publiquin les dades sobre les negociacions i els acords de precompra de vacunes contra la Covid-19: “Hem demanat accés als contractes de les vacunes i demanat rebre tota la correspondència i actes de les reunions entre els negociadors de la UE i les companyies farmacèutiques”. El 6 d’octubre de 2020 finalitza el termini perquè la Comissió Europea respongui a aquesta ONG.
Com apunta Betlem Tarrafeta: “La manca de transparència sobre contractes i preus no és res de nou. Però la circumstància que agreuja la negociació al voltant de la vacuna Covid-19 és la ingent quantitat de diners públics injectat en el desenvolupament de la vacuna i en augmentar la capacitat de fabricació. Sembla legítim esperar que els resultats d’aquesta inversió, incloent coneixement científic i tecnològic, a més de la possible vacuna, siguin de domini públic. I el mínim esperable és claredat i transparència sobre els contractes relatius a una vacuna que, si finalment s’aconsegueix, serà gràcies a tots”.
