L’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra ha llançat la web Nutrimedia, un projecte que té com a objectiu principal analitzar el grau de confiança científica que mereixen determinats missatges sobre alimentació i nutrició difosos a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. Els resultats de les avaluacions s’aniran publicant gradualment en una web en la què s’ofereixen dades i criteris científics per ajudar al fet que els ciutadans prenguin decisions informades sobre alimentació i salut. El projecte compta amb la col·laboració d’experts en medicina basada en l’evidència (MBE), nutrició i avaluació de resultats científics vinculats al Centre Cochrane Iberoamèrica, i amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (Fecyt).
En la primera fase del projecte, s’avaluarà una selecció de mites, notícies i anuncis actuals que tracten temes d’alimentació i nutrició. A més, també s’analitzaran i respondran qüestions formulades pel públic a través de la secció Pregunta a Nutrimedia. En total seran 30 missatges, sis dels quals ja han estat publicats. Els resums de les avaluacions, escrits en llenguatge assequible i divulgatiu, es presenten amb la següent estructura: contextualització del missatge, veredicte de l’avaluació (el resultat s’acompanya d’un codi de signes), justificació de la conclusió, grau de confiança en els resultats de les recerques i, en alguns casos, informació complementària. Per qui vulgui conèixer els detalls de cada avaluació, està disponible també l’informe tècnic complet en PDF.
Nutrimedia és l’única font d’informació sobre alimentació i nutrició en castellà que aplica un mètode d’avaluació científic per establir el grau de confiança o qualitat de l’evidència que hi ha darrere de cada missatge. Per realitzar l’avaluació, el primer que es fa és formular el missatge en termes d’una pregunta de recerca; a continuació, s’identifiquen i seleccionen els estudis més rellevants sobre la qüestió; després s’analitza el grau de confiança que mereixen els resultats dels estudis mitjançant el sistema GRADE (Grading of Recommendations Assessment, Development and Evaluation), una metodologia contrastada que permet determinar i classificar el nivell de certitud dels missatges de salut (alta, moderada, baixa i molt baixa). Finalment, la valoració de la veracitat de cada missatge es classifica en cinc graus: cert, probablement cert, probablement fals, fals i incert.
Les primeres sis avaluacions publicades ofereixen les següents conclusions: el missatge “els suplements antioxidants prevenen les malalties” (mite) és probablement fals; “el consum moderat d’alcohol és beneficiós per a la salut” (mite) resulta ser fals; el missatge que “Danacol redueix el colesterol alt fins a un 10%” (anunci) és cert; “consumir més de cinc racions diàries de fruites i verdures és saludable” (notícia) també resulta ser cert; la idea que “el sucre afegit als aliments és perjudicial per a la salut” (notícia) és probablement certa, i la conclusió a la qüestió de si “l’oli de palmell és o no més perjudicial per a la salut que altres greixos d’ús similar” (pregunta) és incerta, doncs falten estudis que analitzin efectes directes sobre la salut i els disponibles són de qualitat molt baixa.
Una de les peculiaritats de la recerca en nutrició és que la majoria dels estudis són observacionals, i aquests solen aportar evidències científiques de baixa qualitat. Ocorre també que hi ha moltes preguntes d’interès que han estat poc o gens investigades, o bé els resultats disponibles són incerts i no permeten extreure conclusions ni recomanacions. Però el que pretén Nutrimedia no és oferir certituds que no existeixen, sinó ajudar al fet que els ciutadans siguem consumidors exigents de missatges sobre alimentació i nutrició, alhora que recolzar als mitjans de comunicació a divulgar aquestes qüestions.
Catalunya Plural, 2024