Des que l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el 29 de setembre la targeta cuidadora per facilitar el benestar de les persones cuidadores i accedir a diferents serveis, en el primer mes de funcionament ja s’ha entregat més de 2.500 unitats, amb una mitjana de més de 140 al dia. “Estem tenint una resposta molt satisfactòria”, explica la Silvia Gambín, responsable tècnica del Projecte Targeta Cuidadora i Xarxa pel suport a persones que cuiden: “Hem notat que es valora molt l’acompanyament, que estiguem aquí, que mirem de facilitar la vida quotidiana”.
A la ciutat de Barcelona, hi ha prop de 355.000 persones cuidadores, siguin professionals o de l’àmbit familiar, que tenen cura d’altres persones malaltes, dependents o amb discapacitat. En la majoria dels casos, es tracta de dones sobrecarregades que fan una feina invisible, solitària i sense reconeixement.
Per això, després de 15 anys de treball amb entitats i institucions, i atenent les consideracions de la Xarxa pel Suport a les Famílies Cuidadores, el consistori ha creat aquesta targeta gratuïta pionera a Europa que posa en valor la tasca de les cuidadores i ofereix diversos recursos: “És important que la persona s’identifiqui amb aquest rol de cuidadora, i que se la reconegui, perquè la seva tasca és imprescindible”, remarca Gambín.
Informació, suport i temps
Entre els objectius de la targeta cuidadora figuren, segons resumeix Gambín, “facilitar informació, que és una de les mancances que hem detectat, ja que moltes vegades s’han de buscar la vida per conèixer una malaltia que per a elles és nova; donar suports pràctics, com saber on es pot disposar d’un llit articulat o d’una cadira de rodes, o com es pot adaptar la casa; i tenir espais d’autocura per poder fer una activitat esportiva, per exemple, o anar a caminar”.
En aquest sentit, l’Ajuntament està en contacte amb entitats especialitzades en Alzheimer i càncer, que són les dues malalties amb més prevalença a la ciutat, per tal que determinades persones que tinguin la targeta cuidadora i estiguin en una situació de sobrecàrrega, sigui per edat, situació familiar o manca d’altres ajudes, per exemple, puguin accedir a aquests programes de respir. L’entitat proporcionaria una persona per anar al domicili, mentre que la cuidadora tindria temps per fer una activitat.
A més d’informació i assessorament, la targeta cuidadora està pensada per accedir a grups de suport emocional i jurídic a determinats espais de la ciutat, i ha posat en marxa un telèfon les 24 hores tots els dies de l’any, el 93 642 01 24.
El catàleg de serveis i agents col·laboradors s’està actualitzant. Així, prop de 200 farmàcies de la ciutat informen sobre com tramitar aquestes targetes. S’està mirant com disposar d’espais dins les biblioteques municipals perquè les cuidadores puguin anar, per exemple, amb malalts d’Alzheimer i interactuar amb jocs i materials ideats per a aquesta malaltia. També s’està estudiant amb els mercats com donar prioritat durant un temps concret a cuidadores i malaltes. I algunes persones podrien tenir descomptes en menús hospitalaris, en funció d’altres determinants, com passar grans estades amb les persones que cuiden.
Ciutat cuidadora
Aquesta iniciativa municipal vol combatre la invisibilitat social de les tasques de cura, les dificultats que les persones cuidadores afronten en la seva vida quotidiana i la manca d’informació, formació i suport que pateixen, així com reduir el risc d’aïllament de les persones que cuiden. La mesura s’emmarca en la idea de contribuir a fer de Barcelona una Ciutat Cuidadora i posar en marxa polítiques a favor de la cura de les persones.
D’aquesta manera, en paral·lel, Barcelona compta amb el servei gratuït VilaVeïna, que informa dels recursos i serveis per a les persones cuidadores de gent gran, infants o persones amb discapacitats. En l’actualitat, hi ha 10 VilaVeïnes a la ciutat, i hi haurà 6 més a finals d’any. Des d’aquests centres, s’informa i tramita la targeta cuidadora, igual que a l’Espai Barcelona Cuida del carrer Viladomat 127. També es pot fer on line a través de barcelona.cat/targetacuidadora.
De mitjana, des que es va obrir el servei, més de 140 persones demanen cada dia la targeta. Gairebé totes disposen d’Internet i la majoria pertanyen a l’entorn familiar de la persona cuidada. Unes 2.000 viuen a la capital catalana, i la resta viuen fora, però totes fan les cures a la ciutat de Barcelona. Unes 600 són treballadores de la llar i de la cura, i moltes d’elles treballen sense contracte.
“Ja no et trobes tan sola”
La Isabel Martínez té 66 anys i és una de les primeres cuidadores que es va fer la targeta. Fa deu anys li van diagnosticar Parkinson al seu marit, que ara en té 69 anys: “Al principi, la malaltia es diagnostica, es dona la medicació i vas fent la vida. Vas observant, un dia li costa més aixecar-se de la cadira, o caminar, o li fa mal una cama, a vegades són coses que no saps que tenen a veure amb la malaltia”.
A finals del 2018 la situació del seu home va empitjorar i va fer una davallada .“És una situació molt difícil per a la persona cuidadora perquè tenim poca informació del que és el Parkinson, tu no ho notes fins que ho vius. És una malaltia degenerativa i no tots els malalts són iguals, però per a mi el 2019 va ser un any horribilis, pitjor que el 2020 en plena pandèmia. La crua realitat d’aquesta malaltia és horrible”.
A l’Associació Catalana per al Parkinson van tenir més informació, van conèixer altres famílies en una situació semblant i van fer sessions de psicologia, però per a Martínez, encara avui “els cuidadors estan abandonats a la mà de Déu. Hi ha petites coses que t’ajuden, com la Teleassistència de l’Ajuntament, la medalleta, que pitjant un botó ja t’atenen. Jo aquí em trobo molt sola i és una ajuda molt gran, ja he trucat diversos cops. Tinc un fill, però viu a Londres des d’abans que li diagnostiquessin la malaltia. Puc comptar amb la família, m’ajuden molt i estic molt agraïda, però al final tothom té la seva vida”.
A l’associació de Parkinson la van informar sobre la posada en marxa d’una targeta per a cuidadores i, pocs dies després, se la va fer: “Tinc molta esperança, encara és molt recent, però et dona una mica de més tranquil·litat perquè hi ha un telèfon en el sentit que et dona suport psicològic i emocional tots els dies. Qualsevol cosa, que et trobis angoixada, amb una necessitat, saps que hi ha algú”.
La Isabel Martínez està alerta de si hi haurà tallers amb altres cuidadores, i de quins serveis s’aniran obrint, com per exemple una col·laboració amb els mercats municipals perquè et portin el menjar a casa si és necessari, o un servei de biblioteques si no pots desplaçar-te. “Són coses petites que et poden facilitar la vida. Jo personalment puc anar al mercat i a la biblioteca, però si algun dia no puc, serà més fàcil. I, si el nostre malalt no es pot quedar sol, també et poden posar una persona mentre vagi a teràpies o a reunions per a cuidadors”.
Ella creu que amb mesures com aquesta targeta, “ja no et trobes tan sola, i ho mires d’una altra manera”. “La gent cuidadora ha estat molt oblidada. Hi ha un col·lectiu que ho està passant molt malament, necessita suport i que la gent l’escolti”, assegura.
Dona i familiar, el perfil majoritari
De les 355.000 persones cuidadores que hi ha a la ciutat, prop de 322.000 són no professionals, 4.500 treballadores pertanyen al Servei d’Ajuda a Domicili (SAD), hi ha 26.150 treballadores de la llar i de les cures i unes 2.500 treballadores del sector sense contracte.
Segons aquestes dades, 1 de cada 4 barcelonines es poden considerar cuidadores no professionals, enfront d’1 de cada 5 barcelonins. En la majoria de casos, les cures recauen en la família i són assumides per dones. L’edat mitjana és de 62 anys i més de la meitat superen els 65.
Un total de 26.150 persones estan afiliades al Sistema especial de treballadors/es de la llar a Barcelona. D’aquestes, el 95% són dones i més de la meitat són de nacionalitat estrangera.
L’objectiu consistorial és prioritzar la tasca de cures i el rol de les cuidadores, i d’aquí neix la Mesura de Govern de Democratització de la Cura 2017-2020 i l’Estratègia de Suport a les persones que cuiden familiars malalts o dependents a la ciutat de Barcelona 2019-2024, per tal d’esdevenir un referent com a ciutat cuidadora.
Catalunya Plural, 2024