Des que l’Ajuntament de Barcelona va obrir l’any 2018 el primer servei de dentista gratuït per a tractaments que no cobreix el sistema sanitari públic, més de 4.000 persones que estan en situació de vulnerabilitat s’han beneficiat d’aquesta prestació en les més de 39.000 visites dutes a terme en els quatre centres habilitats a la ciutat.
En aquestes consultes es fan obturacions (empastaments), endodòncies (matar el nervi), pròtesis parcials i completes, higienes i raspats. Les persones que hi acudeixen són derivades pels Centres d’Atenció Primària (CAP) o pels serveis socials.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és reduir les desigualtats en salut i que anar al dentista no sigui un privilegi, i és que segons dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona del 2021, un 12% de les dones i un 8% dels homes que necessitaven serveis d’odontologia no van poder accedir-hi per problemes econòmics.
A més, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana ampliar l’atenció dental per a les persones més vulnerables, tal com explica al document, ‘Es pot permetre la gent pagar per l’atenció sanitària? Nova evidència sobre la protecció financera a Espanya (2021)’, on diu que “per reduir les necessitats insatisfetes i les dificultats financeres, les polítiques han de centrar-se en ampliar la cobertura del Sistema Nacional de Salut per a l’atenció dental i l’atenció òptica”.
“No podia menjar bé”
La Pilar Aguilar viu sola a Nou Barris i té pocs recursos econòmics. Feia anys que li havien caigut la majoria de dents i queixals, però no tenia prou diners per anar a una clínica privada: “No podia menjar bé i tenia mal d’estómac perquè hi ha moltes coses que no les pots triturar bé”.
La seva assistenta social li va parlar de la possibilitat d’anar al dentista municipal gratuït, un tema que la Pilar ja havia llegit als mitjans, però que no sabia com funcionava. Des dels serveis socials, la van derivar a aquest servei i fa tres mesos va fer la primera visita al centre de la plaça Eucaliptus, al barri de Torre Baró.
“Jo no pago res”, explica. “M’han fet la dentadura, amb algunes peces meves i d’altres noves. De meves, em queden dues a dalt i quatre avall. A mi m’ha anat molt bé i ha estat bastant ràpid”.
Ara, la Pilar Aguilar disposa d’una dentadura postissa i li ha canviat la cara: “Em diuen que em queda molt bé, que està molt ben feta i que és del mateix color que les meves dents. Encara no menjo amb ella, me la trec i me la poso, perquè és recent i estan retocant”.
A aquesta veïna de Nou Barris no li fa por anar al dentista: “Abans anava a la Seguretat Social quan hi havia alguna peça a punt de caure, però jo, això que m’han fet, no ho hagués pogut pagar”. Creu que tenir cura de la boca “és una necessitat, igual que la vista” (va obtenir ajudes per fer-se les ulleres) i ara se sent “més còmoda”.
“Jo estic molt agraïda en tots els sentits. Li ho vaig dir al dentista, i vaig demanar si hi havia algun lloc on ho pogués deixar per escrit, perquè em va sortir, ningú no em va obligar, i ho vaig fer. Vaig dir que estava molt contenta pel tracte afectuós de tothom, del dentista, d’administració, de quan em van fer la neteja… El dia abans de la visita, t’ho recorden, jo vaig avisar un dia que em vaig posar malalta i no podia anar, i tot són facilitats”, assegura.
La salut dental, una necessitat de primer nivell
Partint de la base que la salut dental ha de ser una “salut de primera” més enllà de les revisions i extraccions incloses a la cartera de serveis públics, el dentista gratuït “ha nascut per donar resposta a una demanda que arribava als serveis socials”, indica Davide Malmusi, Director de Serveis de Salut de l’Ajuntament de Barcelona.
“Molta gent necessita un tractament d’aquest tipus. Són tractaments molt necessaris que milloren la qualitat de vida de les persones ateses”, afegeix Malmusi, que destaca que tenir cura de la boca i poder somriure té un impacte a nivell físic, mental i social. Tot i això, l’accés a l’assistència odontològica és molt desigual i els poders públics han estat absents en l’àmbit de la salut bucodental.
El primer dentista municipal per a persones vulnerables es va ubicar a les instal·lacions de l’extinta mútua municipal PAMEM, al número 127 del carrer Viladomat, l’any 2018. Part dels recursos, personal i instal·lacions que es dedicaven a la mútua de funcionaris es van reconvertir en aquest servei. Va ser una experiència pionera tant a Catalunya com a l’estat espanyol. Tres anys després, es va obrir el segon, a Torre Baró, un dels barris més desafavorits de la ciutat. Tots dos són clíniques en instal·lacions pròpies del consistori i, des que es van inaugurar, han fet prop de 29.000 i 6.000 visites, respectivament.
El 2021 també es va obrir un tercer centre al carrer Bonaplata gestionat juntament amb Sant Joan de Déu que també atén infants i que suma unes 2.300 visites; i un quart al carrer Vila Vilà amb la Fundació Sant Pere Claver per a persones amb problemes de salut mental que ja ha realitzat més de 1.700 visites. En total, més de 4.000 persones han estat ateses en aquestes quatre consultes.
Una llei bucodental catalana
El 2022, a l’empara de la Llei de l’atenció pública de la salut bucodental aprovada al Parlament de Catalunya, les quatre clíniques han passat a formar part de la xarxa de centres concertats pel Servei Català de la Salut (CatSalut). Així, mentre que l’Ajuntament va destinar 900.000 euros el 2021 a aquests centres, aquest any la Generalitat inverteix 815.000 euros i el consistori aporta 600.000 euros. El cofinançament de les dues administracions permet augmentar un 50% les visites.
Amb la nova normativa, s’incorporen 18 nous higienistes en 11 CAP de la ciutat, de manera que hi haurà 34 higienistes al sistema sanitari públic de Barcelona, amb un cost anual d’1,37 milions d’euros, i es desplegaran quatre punts d’atenció odontopediàtrica, que suposarà 400.000 euros anuals.

La nova llei catalana, impulsada pel grup parlamentari d’En Comú Podem arran de l’exemple barceloní, inclou que els grups de població amb necessitats econòmiques especials i les persones de fins a catorze anys tinguin accés a obturacions, endodòncies i higienes, a part de les revisions i extraccions que ja entren al servei de salut públic.
Durant el tràmit d’esmenes parlamentàries, els tractaments de pròtesis van quedar fora de la cobertura, per la qual cosa la Generalitat no s’encarrega d’aquest servei, i a Barcelona el costeja l’Ajuntament (amb els 600.000 euros del 2022) als quatre centres odontològics.
“Les pròtesis van quedar fora de la llei, però creiem que s’hauria d’incorporar”, explica el responsable de Salut municipal. “Mentre això no passi, continuar finançant-les és una decisió de l’Ajuntament i és un tractament complementari dins la competència de serveis socials, per a persones que ho necessiten per a la seva reinserció o per les seves condicions per millorar la qualitat de vida”.
Tarifes socials
Amb la finalitat que l’odontologia no sigui un privilegi, al gener del 2020 l’Ajuntament va signar un acord amb l’Associació Empresarial de Centres d’Assistència Dental (AECAD) per tal d’adherir-se a un sistema de tarifa social per a la població amb pocs recursos econòmics.
Les persones beneficiàries d’aquests serveis amb preus més barats són les titulars de la Targeta Rosa Gratuïta o Reduïda, les famílies amb la Targeta Barcelona Solidària (la “targeta moneder”) o les persones que presentin un informe de vulnerabilitat emès per un professional de treball social del CAP o dels serveis socials municipals.
Els preus van des dels 20 euros per higiene, 35 per empastaments i menys de 400 per pròtesi completa. Fins ara, s’han sumat unes 100 clíniques, de les quals 81 estan a Barcelona i la resta estan repartides per la resta de Catalunya. Segons dades del juliol del 2021, ja s’havien atès 600 persones.
L’adhesió per part de les clíniques d’AECAD és voluntària i són elles les que assumeixen que un sector de les persones ateses té dret a tenir uns preus més ajustats que els del mercat.
L’operador odontològic, pendent de resolució judicial
Dins d’aquesta política que totes les persones tinguin dret a serveis bucodentals, el març del 2019 el ple de l’Ajuntament va aprovar la creació d’un projecte de clíniques que oferís tractaments no coberts per la cartera pública, com les pròtesis, els implants i les ortodòncies. Aquests serveis tindrien un preu per sota del preu del mercat d’entre un 10% i un 40%, segons es va calcular en el seu moment.
“L’operador vindria a ser una clínica privada, però el titular seria l’Ajuntament. Seria una clínica dental pública”, afirma Malmusi. “Operaria en el mercat i faria tots els tractaments que no es fan gratuïtament a l’ambulatori a un preu més assequible”.

“Aquest projecte no està pensat per fer benefici, sinó que seria una clínica amb números equilibrats per poder pagar bé el personal i per utilitzar material de qualitat. No hi hauria cap subvenció, perquè això aniria en contra de la lliure competència; de fet, ja va obtenir la valoració positiva de l’Autoritat Catalana de la Competència. Tindria garantia de qualitat, seria de propietat pública i no tindria beneficis”, afegeix Malmusi.
L’operador odontològic, però, no s’ha pogut dur a terme ara per ara perquè va ser recorregut pel Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya davant el jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona, que va emetre una sentència desfavorable a l’Ajuntament en considerar que no tenia competències en assistència sanitària, sinó que aquestes corresponen a la Generalitat.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) també va donar la raó al Col·legi d’Odontòlegs, i ara l’Ajuntament presentarà un recurs davant el Tribunal Suprem (TS) per poder tirar endavant la iniciativa. El consistori argumenta que sí és de la seva competència poder impulsar iniciatives econòmiques en àmbits d’interès públic, i és que un 10% de la població de Barcelona que vol anar al dentista no ho pot fer per motius econòmics.
Segons una enquesta municipal del 2019, el 94% de les persones entrevistades opina que anar al dentista és bastant car o molt car i el 96% es mostra a favor o molt a favor que aquest servei el cobreixi la sanitat pública. També el 96% creu que estaria bé o molt bé que l’Ajuntament oferís un servei de dentista amb preus ajustats als costos reals.