L’informe “Salut i drets sexuals i reproductius a Barcelona” data que l’any 2021 es va reprendre la tendència a l’alça de les ITS després de “l’estabilització” durant el 2020 a causa de la pandèmia. Aquest augment s’ajusta a les tendències analitzades en altres països, per exemple al Regne Unit (Stephanie Migchelsen et al., 2022) i als Estats Units (Sexually Transmitted Diseases Surveillance Data, 2022), amb augments en totes les ITS el darrer any, després del descens i/o manteniment experimentat durant la pandèmia. Sota aquest marc de transmissió més elevada, el consistori ha creat una pàgina web informativa, consensuada amb entitats i organitzacions sanitàries en el marc de l’Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva (ESSIR) i distribuirà cartells i fulls de mà en diferents indrets de la ciutat i també a través de les xarxes socials, entre altres actuacions en el marc del “Visca el sexe lliure (d’infeccions)”.
“Per a mi un dels principals encerts de la campanya és que el missatge va en positiu, molt allunyat dels missatges clàssics que s’han llençat tota la vida situant les ITS des del discurs de la por”, diu Jordi Baroja, director del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats. Per a Elia Díez, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el missatge seria que “el sexe és plaer, i que som éssers socials. Estem exposats a les ITS, el que cal és prevenir-les, i, detectar-les”. Allunyar-se de la culpa i comunicar des d’un altre paradigma és el bastió de la campanya: “hi ha ITS que es poden transmetre via coital, oral, o fins i tot pell amb pell, però no s’ha de parlar des de la por, sinó des del tenir clar que és una cosa a la qual ens exposem”, afegeix Díez. En aquesta línia, Jordi Baroja explica que amb la campanya es pretén “contribuir a la desestigmatització de les ITS i intentar normalitzar la seva presència a la societat. A la mesura que llencem missatges d’autocura, intentant allunyar-nos de missatges de por, el que intentem és normalitzar: les ITS són aquí i hem d’intentar prevenir-les. S’intenta treure tota la càrrega afegida d’estigma i moral que tenen”.
La campanya comunicativa ha estat desenvolupada per un grup de treball integrat per més d’una trentena de professionals de 17 organitzacions, inclosa l’Agència de Salut Pública de Barcelona. El projecte és el resultat d’un marc de consens estable des de fa anys a la ciutat, l’Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva (ESSIR), que compta amb la participació de més de 60 entitats i organitzacions diferents. Més enllà del lema, l’objectiu és difondre missatges preventius des de la defensa dels drets sexuals de tota la població, com per exemple el missatge que ‘El sexe hauria de ser una font de plaer, no d’infeccions. Entre tots i totes les podem prevenir, detectar i tractar’.
Per a Elia Díez de l’ASPB, una passa endavant que dona aquesta campanya és el fet d’anar més enllà de la protecció: “podem prevenir-ho, però de vegades falla, per circumstàncies o una cosa tan simple com que es trenqui el condó. S’ha de normalitzar el fet d’assistir als recursos, que per sort són molts i estan a l’abast de tota la població, per això s’ha d’informar amb tal de donar-ho a conèixer”. Baroja afegeix que sempre es plantejava el ‘t’has de protegir’, i que és “de certa manera culpabilitzador”, però que aquest missatge limitat es deixava anar “sense oferir ni acompanyar en els serveis que tenen les persones a l’abast. Intentem enviar un missatge i alhora els recursos per prendre mesures i responsabilitat”.
Amb tot això, “Visca el sexe lliure (d’infeccions)” per al director del CJAS és també una oportunitat per a “canviar el paradigma de només fer proves d’ITS quan hi ha pràctiques de risc, sinó integrar com a pràctica d’autocura la regularitat de les proves”. Per aquest motiu, un altre dels recursos estrella és el mapa de la ciutat a on consten tots els centres que ofereixen serveis relacionats amb sexualitat i ITS, per tal que la població pugui veure de manera fàcil i intuïtiva el que troba més al seu abast: “És important destacar que l’oferta de recursos ha d’estar disponible i en coneixement de la població per tal d’adaptar, i que cadascú pugui assistir de manera regular allà on se senti més còmode”, esmenta Baroja.
Les ITS en dades: l’augment de la transmissió a la ciutat de Barcelona
Pel que fa a cada una de les ITS, segons l’informe “Salut sexual i reproductiva a Barcelona”, en el cas de la sífilis, es van notificar taxes de 12,5 per cada 100.000 dones i 152,0 per cada 100.000 homes. Tot i que les dones presentaven una incidència notablement inferior a la dels homes, s’observa un increment del 30,2% respecte a l’any 2020, que no es dona en els homes. Respecte a la gonocòccia, es van notificar 4.462 casos, dels quals el 10,9% eren dones, el 88,9% homes i un 0,2% persones trans. La taxa ha estat de 56,3 en dones i 504,3 en homes, fet que suposa un augment del 13,7% en dones i del 42,0% en homes. En el cas del LGV (clamídia), es van notificar 316 casos, dels quals 292 eren residents a la ciutat i tots ells eren homes. La taxa ha estat de 37,7 en homes, amb un increment del 10,0% respecte a l’any 2020.
L’objectiu de la campanya passa per visualitzar, informar i sensibilitzar sobre la incidència disponibles per a la seva atenció. De fet, tot i que la infecció per VIH segueix la tendència al descens dels últims anys, la situació de la sífilis, la gonocòccia, la clamídia o el limfogranuloma veneri (clamídia) és radicalment diferent, amb una incidència que és especialment alta en el cas dels homes. La voluntat de l’Ajuntament de Barcelona, més enllà de conscienciar sobre les ITS i el seu impacte en la vida de les persones, tot recordant que aquestes malalties es poden prevenir, detectar, tractar i curar, és defensar el dret de les persones a gaudir de la sexualitat de forma lliure i plaent en un marc de respecte, consentiment i autocura.
Catalunya Plural, 2024