El 8 d’octubre passat va tenir lloc l’acte commemoratiu de la 20a Assemblea de l’Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas (AMIT) a l’Auditori del Jardí Botànic de Madrid. A causa de la pandèmia de la Covid-19, l’acte es va desenvolupar en format híbrid, presencial i en remot.
La jornada va comptar amb la participació de diferents expertes i personalitats. La primera conferència, a càrrec de l’expresidenta de l’AMIT i exsecretària d’estat de recerca, Carmen Vela, fou una mirada exhaustiva sobre la necessitat de la perspectiva de gènere en tot allò relacionat amb els fons de recuperació; la segona de les conferències, a càrrec de Sondan Durukanoğlu Feyiz, catedràtica de Física i rectora de Kadir Has University (Istanbul, Turquia), va fer un recorregut pel canvi de paradigma educatiu que la rectora ha dut a terme a la seva universitat i com aquest canvi ha impactat en la presència de dones estudiants; i la tercera, que es va dedicar a l’aspecte constitucional de les accions positives, la va impartir Itziar Gómez, professora de Dret Constitucional de la Universitat Carlos III de Madrid i lletrada del Tribunal Constitucional.
A més, i després de les conferències, AMIT va fer entrega dels premis anuals que concedeix a figures que s’han destacat per la seva defensa dels drets de les dones i que enguany han recaigut en la periodista i primera dona que va dirigir el diari El País Soledad Gallego-Díaz i en el catedràtic de la Universitat de Còrdova, Octavio Salazar.
El títol d’aquest text vincula directament l’AMIT amb la Fundació Dr. Antoni esteve. Tot començaria un any abans d’establir-se aquest vincle, quan la Fundació va posar en marxa una de les seves primeres activitats orientades a potenciar la visualització de les dones científiques. Fou el 2003, en col·laboració amb El País i dins de la Setmana de la Ciència, amb la presentació del llibre Rosalind Franklin, la dama oscura del ADN, en un acte que va tenir lloc a Barcelona i que va comptar amb la presència de la seva autora, Brenda Maddox.
Així, el 2004 ja es va establir la primera col·laboració entre l’AMIT i la Fundació Dr. Antoni Esteve, a més de la participació de l’Associació de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. Va suposar la publicació de l’informe Documento sobre mujeres y ciencia, coordinat per Roser Gonzàlez-Duarte. Això no hauria estat possible sense el tercer protagonista d’aquest text: Sergi Erill, director-fundador de la Fundació Dr. Antoni Esteve, una persona amb una sensibilitat especial sobre temes de gènere i ciència, que juntament amb la iniciativa i l’empenta de la Dra. González-Duarte van dur a terme aquest projecte.
Posteriorment, des de la Fundació Dr. Antoni Esteve, es va impulsar també la sèrie de conferències Mujeres en ciencia en col·laboració amb Aula El País, amb la intervenció de reconegudes investigadores que presentaren el seu punt de vista sobre què va suposar ser dona en la seva trajectòria científica. Neus Visa, Margarita Salas, Fàtima Bosch, Carmina Virgili i Rosana Menéndez Duarte van ser algunes de les científiques convidades.
El 2007, també a proposta de la Dra. Gonzàlez-Duarte, es van publicar dos quaderns de la Fundació que recopilaven, en castellà i català, les biografies d’una dotzena d’investigadores del segle XX que van desenvolupar la seva activitat en àrees biomèdiques. Aquestes biografies es van publicar en paral·lel a la revista Annals de Medicina i al diari El País.
L’any 2011, quan es commemorava el centenari de la concessió del Premi Nobel a Marie Curie, des de la Fundació Dr. Antoni Esteve, i en homenatge a totes les dones que treballen en ciència, es va distribuir un gravat creat per a l’ocasió per l’artista Concha Ibáñez. De nou, darrere d’aquestes iniciatives estava la tasca i la capacitat organitzativa de Sergi Erill. De fet, el llibre La ciència oculta, publicat per la Fundació, va constituir una de les últimes aportacions de Sergi Erill. Es va publicar el 2017 i recull amb enginy, amb originalitat i amb la seva sensibilitat característica, quinze exemples de dones científiques i les seves vicissituds per assolir l’èxit. Es van organitzar diferents actes de presentació del llibre a Barcelona, Madrid i Màlaga, en els quals també hi participaren representants de l’AMIT.
El març del 2018, i a proposta de María Teresa Ruiz Cantero, la Fundació organitzava a Barcelona una taula rodona sobre Perspectiva de gènere en medicina, que generaria posteriorment una publicació en format Monografia del Dr. Antoni Esteve.
Com una línia més de col·laboració amb l’AMIT, la Fundació Dr. Antoni Esteve i El País-Materia, també el 2018 es va posar en marxa el consultori Nosotras respondemos, mitjançant el qual de forma periòdica es publica una columna escrita per sòcies de l’AMIT en resposta a preguntes sobre ciència per part del públic en general. Aquesta iniciativa continua en l’actualitat amb el suport del programa L’Oréal-Unesco For Women in Science. El mateix any, i de forma paral·lela, El Periódico y la Fundació Dr. Antoni Esteve van llançar el projecte Xarxa de Científiques Comunicadores amb l’objectiu de potenciar la participació de les dones científiques en el debat públic, incrementant la seva presència a la premsa.
Quan el Dr. Sergi Erill va deixar la direcció científica i ja formava part del Patronat de la Fundació Dr. Antoni Esteve, l’AMIT li va atorgar la distinció ad honorem en reconeixement de la seva trajectòria científica i aportacions en temes d’igualtat de gènere. De fet, quan en aquest text s’han recopilat les iniciatives de la Fundació Dr. Antoni Esteve al voltant del gènere i la ciència, directament estem parlant d’activitats impulsades per Sergi Erill. Els membres actuals de l’equip científic de la Fundació tractem de donar continuïtat a les seves iniciatives, per convenciment, per necessitat d’impulsar activitats i publicacions sobre dones i ciència i, com una forma de mantenir viva la imatge d’en Sergi entre nosaltres.
Victoria Toro es de l’Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas, Madrid. Pol Morales i Fèlix Bosch formen part de la Fundació Dr. Antoni Esteve, Barcelona.