Era fàcil de presagiar que la pandèmia que ha trastocat les nostres vides des que arribà el 2020 es convertiria en un esdeveniment històric sense precedents i que tota la ciència al seu voltant tindria un altíssim impacte social. Però calien xifres concretes. Com les que ofereix l’estudi elaborat per la Fundació Dr. Antoni Esteve i que ha liderat l’investigador i comunicador científic Gonzalo Casino. Entre els seus resultats es destaca que set articles científics sobre fàrmacs per a la COVID-19 dels 627 que s’han publicat des que esclatà la crisi sanitària global s’han col·locat entre els 100 de més impacte social de la història. La investigació es va presentar en el congrés de l’Associació Europea de Farmacologia Clínica i Terapèutica que es va celebrar el juny a Atenes.
L’estudi mostra que els assaigs clínics sobre fàrmacs i, especialment, sobre vacunes per a la COVID-19 estan entre els articles que més impacte han tingut en les notícies, les xarxes socials i altres plataformes digitals, monitorats per Altmetric, una de les principals companyies de mètriques alternatives. Dos dels articles sobre vacunes per a la COVID-19 publicats en les dues revistes mèdiques de referència, The Lancet (vacuna Sputnik V) i New England Journal of Medicine (vacuna Pfizer), van ser el primer i segon amb més impacte social, respectivament, de tots els publicats per aquestes revistes des de 2010, quan es van començar a enregistrar les mètriques alternatives.
Fent servir la base de dades Clarivate Web of Science (WoS), es van identificar els 627 assaigs clínics sobre vacunes i altres fàrmacs per a la COVID-19 que es van publicar fins a l’11 de setembre de 2021. D’aquests articles es van registrar totes les variables incloses en l’algoritme que mesura l’Altmetric Attention Score (AAS), un sistema de puntuació que avalua l’atenció mediàtica i digital fora de l’esfera acadèmica de 20 milions d’articles científics.
Els resultats de l’anàlisi mostren que set vacunes van acaparar el 58,3% de l’impacte social dels 50 assaigs més citats a WoS. El 32,1% de l’impacte social correspon als assaigs clínics d’antivirals, el 4,5% als d’immunomoduladors, el 3% als d’anticossos monoclonals i el 2,1% als de teràpies combinades. Finalment, cal destacar que 25 dels 50 articles analitzats es van publicar en el New England Journal of Medicine i altres 10 a The Lancet, i que ambdues revistes van acaparar el 44,3% i el 38,1%, respectivament, de l’impacte social dels 50 articles.
Aquestes troballes s’emmarquen en el projecte Medicaments i premsa iniciat el 2017 des de la Fundació Dr. Antoni Esteve amb la participació de Gonzalo Casino, de la Universitat Pompeu Fabra i el Centre Cochrane Iberoamericà (Barcelona). El projecte busca analitzar la informació sobre medicaments publicada a la premsa espanyola, amb l’objectiu final de poder millorar-la.
En el marc d’aquest projecte, es va publicar el 2018 una llista de comprovació de 21 punts per avaluar la qualitat de la informació sobre fàrmacs a la premsa i aportar uns criteris per millorar aquesta informació. Posteriorment, es va analitzar quantitativament l’espai que ocupen els medicaments en la informació que publica la premsa general, econòmica, especialitzada i professional espanyola durant un període de deu anys. També es van objectivar els temes de major interès sobre medicaments abordats a la premsa, així com l’atenció prestada a la recerca clínica i preclínica, entre altres aspectes. Amb aquest últim estudi, s’han confirmat l’elevat impacte social que han tingut els medicaments sobre la COVID-19 a escala global.
Catalunya Plural, 2024