Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Comencem pel principi. La vacuna ChAdOx1 nCoV-19, desenvolupada per la Universitat d’Oxford, està constituïda per virus que afecten ximpanzés i han estat modificats perquè s’assemblin al SARS-CoV-2 (tenen un component de la proteïna S). Així, quan aquesta vacuna s’inocula en el nostre cos, el sistema immunitari reacciona com si fos el coronavirus, només que sense el més mínim risc de desenvolupar la malaltia.
La tàctica no és nova: moltes de les vacunes que rebem en la nostra infància funcionen de la mateixa manera. El resultat és que l’organisme es prepara perquè, si arribem a contraure la infecció, no produeixi la malaltia. O en tot cas, si hi ha algun efecte, que sigui el més lleu possible. Per dir-ho d’una altra manera, li “presentem” al SARS-CoV-2 perquè no li resulti un complet desconegut.
Amb la vacunació no només aconseguim evitar la malaltia, sinó que a més contribuïm entre tots a que el virus no es transmeti. Ens protegim nosaltres i protegim els altres. Un exemple clar que l’estratègia funciona el trobem en la recent eradicació de la poliomielitis a l’Àfrica.
Seguretat i eficàcia en animals d’experimentació
Abans de començar els assajos en humans, la fase preclínica inclou obligatòriament provar la vacuna en primats no humans, normalment micos macacos. Són el millor model perquè el seu sistema immune és molt semblant al nostre i pateixen la infecció de forma similar. A més, un cop vacunats se’ls infecta deliberadament per analitzar si la vacuna funciona.
Els investigadors d’Oxford van trobar anticossos contra el SARS-CoV-2 a les dues setmanes d’inocular als animals la vacuna i no es van trobar en els quals no l’havien rebut, utilitzats com a control. Els animals que havien rebut doble dosi tenien més anticossos i no van observar efectes adversos en cap dels dos grupos.También van detectar un augment d’interferó com a senyal d’una bona resposta immune cel·lular (cèl·lules T). Aquests efectes són els que es pretenen aconseguir en una vacuna.
No obstant això, després d’infectar-los amb SARS-CoV-2, tots els animals presentaven virus a les vies respiratòries, encara que cap d’ells va patir pneumònia (segons les anàlisis dels seus pulmons), ni afeccions en altres òrgans.
La conclusió va ser que la vacuna sembla segura, sense efectes adversos, però no va evitar la proliferació de virus en els animals (es van infectar i podien transmetre-ho), encara que va reduir significativament la malaltia.
Però, funciona en humans?
Recentment s’han publicat els resultats dels primers estudis en humans (fases I i II). En els assajos, es va injectar a 543 persones sanes (18 a 55 anys) la vacuna contra el SARS-CoV-2, i a 534 persones una vacuna diferent (meningococ, que produeix una altra malaltia). Per què meningococ? Perquè comparar resultats amb quelcom conegut i de provada eficàcia proporciona una informació molt valuosa per testar tractaments nous.
A continuació es va analitzar el nivell d’anticossos en la sang dels individus vacunats mitjançant test serològics (ELISA) als 28 dies de la vacunació. El que es va detectar va ser un clar augment d’anticossos pel que fa al nivell abans de la vacunació. En injectar una segona dosi, el nivell d’anticossos va seguir creixent, i a més es va comprovar que reaccionaven contra el virus SARS-CoV-2 (el neutralitzaven). També es va observar que als 14 dies augmentaven els limfòcits de memòria (Cèl·lules T madures), com en els micos.
I què hi ha de la seva seguretat?
Per analitzar les reaccions a la vacuna es va administrar a part dels individus paracetamol abans de la vacunació. Els símptomes observats descrits a la figura són els habituals que mostren la majoria d’altres vacunes que han demostrat ser segures per a multitud de malalties.
La màxima intensitat dels símptomes es va manifestar un dia després de la vacunació. I van desaparèixer del tot abans dels 7 dies. Encara que alguna reacció va mostrar característiques severes, en cap cas es va necessitar hospitalització. Quant a la segona dosi, també va produir algun efecte, però sempre més lleu.
El seguiment exhaustiu de la salut dels participants s’estendrà per un any. És una de les raons per les quals es triga a aprovar definitivament una vacuna o medicament: per comprovar la seguretat i eficàcia de la vacuna a llarg termini.
Però encara falta…
Els investigadors constaten que es necessiten més proves amb més persones amb diferents característiques d’edat (nens i ancians), salut, etc. abans d’estar segurs que la vacuna és eficaç. De fet, ja s’està preparant la fase següent, que comprèn la vacunació de milers d’individus al Brasil, Sud-àfrica i el Regne Unit.
Per què en aquests països? Perquè la vacunació en regions on actualment és més fàcil adquirir la malaltia permetrà obtenir les dades necessàries per completar l’experimentació. Els resultats i conclusions d’aquests estudis seran els que determinin si la vacuna s’utilitzarà per a la profilaxi de la COVID-19.
Transparència i veracitat
El que sembla indiscutible és que la publicació en revistes científiques sobre com s’estan desenvolupant medicaments i vacunes és un requisit imprescindible. Principalment perquè implica que aquests resultats són revisats minuciosament per altres investigadors per detectar qualsevol error o omissió, atorgant el nivell de veracitat que caracteritza l’avanç de la ciència.
La crisi sanitària actual està permetent donar a conèixer a tothom els secrets de cadascuna de les investigacions de noves vacunes per poder adquirir un criteri sobre les mateixes. La societat, de cop i volta, s’ha interessat en temes científics sobre els quals fa escassos mesos no entenia, com ara el funcionament del sistema immunitari.
Cal ressaltar que això és positiu i excepcional. És més, suposa un avanç importantíssim per apropar la recerca científica a tota la societat, que és a qui va dirigida. En temes tan importants com la salut, i en concret les vacunes, s’ha de conèixer com funcionen i com de segures són. Una de les responsabilitats dels científics és que aquesta informació arribi a tota la societat, de manera que la por irracional a les vacunes no guanyi terreny.
Aquest és un article publicat originalment a The Conversation