Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
M. Cinta Sadurní i Xavier Bardolet | Eumo Editorial
Un llibre que dona visibilitat i veu a les dones i a les infermeres com a membres actius en la lluita antifeixista i a favor de la Segona República, i identifica les cures d’infermeria com una manera de fer-ho.
Es tracta d’una història, la de l’Hospital de les Brigades Internacionals que es va instal·lar a Vic l’abril de 1938, plena d’històries gràcies al testimoni de les infermeres que hi van treballar. Vic va ser una de les ciutats escollides per les Brigades Internacionals per establir-hi un dels seus hospitals, el qual va estar operatiu entre l’abril de 1938 i el gener de 1939. Concebuts com a unitats militars i sotmesos a un ferri control polític, els hospitals de les Brigades eren territori dels homes. S’hi parlava de combat, i no de pèrdua o sofriment… És a través de les veus de les infermeres, en el relat del seu dia a dia, que es descobreix el dolor, la precarietat, a vegades la negligència, però també la solidaritat entre dones provinents de cap a cap del món occidental, amb un mateix compromís: frenar el feixisme.
2. Cuinant les nostres emocions a foc lent
Col·lectiu Sol Idàries | Parcir Edicions Selectes
El llibre pretén explicar la psicologia d’una manera senzilla, i per a fer-ho utilitza metàfores al voltant de la cuina i de l’alimentació. La idea sorgeix de sis psicòlogues de l’Àrea de Salut Mental d’Althaia (Manresa) –Rosa Tejedor, Yolanda Martínez, M. Cruz Crespo, M. Jesús Creus, Dominica Díez i Antònia Raich, autores del llibre– i vincula l’alimentació amb la salut mental. Hi participen tots els cuiners de Catalunya amb estrella Michelin i els diners recaptats amb la venda del llibre es destinen a diferents projectes de recerca en salut mental de la Fundació Althaia.
Està estructurat en tres parts: entrants, plats principals i postres. Els plats principals parlen de les emocions bàsiques i universals (la tristesa, la ira, la por, el fàstic…); en els entrants s’inclouen els aspectes previs i necessaris per a la regulació emocional (acceptació, consciència del nostre diàleg intern etc…) i a les postres es parla del cultiu del benestar: la importància de l’amabilitat, el compartir, el sentit de l’humor… A cada capítol hi trobem un conte, una temàtica psicològica i una recepta associada.
3. Disbarats emocionals. Ja n’hi ha prou
Eva Bach | Plataforma
El llibre fa una reflexió complexa i completa al voltant de les emocions, descrivint què aporten al desenvolupament de les persones, concretament als infants i als adolescents. Descriu com les respostes i les maneres d’actuar davant l’entorn, els conflictes, les dificultats o les vivències positives s’encaren de maneres diverses depenent de com es gestionen les emocions. L’autora ressalta la importància de l’educació emocional, però alhora remarca que una educació emocional errònia aboca l’individu a una gestió incorrecta de les emocions i pot causar dificultats en el seu desenvolupament, doncs un desconeixement de les emocions fa que no s’atenguin de manera sana i no eduquen correctament.
A partir de supòsits emocionals, l’autora fa una descripció detallada sobre com atendre les emocions, desfent una trentena de malentesos emocionals, i aporta una descripció, al seu parer, correcte, de cadascun dels malentesos que descriu.
4. STOP al Bullying
Lolita Bosch | Edicions 62
L’autora ha viscut a diversos llocs del món. És Doctora en Filosofia, novel·lista, periodista especialitzada en zones de conflicte, editora i educadora amb una producció que inclou assaig i obres per a infants i joves. Compromesa amb la pau i l’art, ha assessorat institucions globals, i impulsa iniciatives com la plataforma stopbullying.help, un recurs essencial per combatre l’assetjament escolar.
Com es fa constar en el subtítol, es tracta d’una guia pràctica dirigida a famílies, joves i centres educatius. Hi trobarem unes consideracions pedagògiques i de respecte a l’alumnat molt bàsiques, però massa sovint oblidades: escoltar els infants, fer-los cas (que no vol dir mimar), acompanyar-los en la resolució dels conflictes que els van sorgint en el procés de creixement, fomentar la cultura de la pau, treballar-nos el racisme o el masclisme que cada adult portem incorporats. Defensa la relació franca entre l’escola i la família i aborda la responsabilitat individual i col·lectiva (com a centre educatiu i com a societat) per fer front al bullying. Però també hi trobareu un munt de recursos: graelles per fer-nos reflexionar, llibres, documentals, pel·lícules…
Si bé el llibre està centrat en el bullying, tant les reflexions educatives com els recursos, ens poden servir com a mares i pares o com mestres per fer front a aquest repte que tenim com persones adultes que és l’educació dels infants i joves. I, evidentment, com a pràctiques per fer prevenció.
Un bon índex: 1.- Què és el bullying, 2.- Primeres reaccions davant d’un cas de bullying, 3.- El manifest ALLAN: Dotze passos contra el bullying, 4.- Actua. Un llibre interessant per llegir en família i per debatre en els centres educatius.
5. Neurodiversidad. El funcionamiento del cerebro en la escuela inclusiva
Coral Elizondo Carmona | Octaedro
En paraules del Nobel de medicina Gerald Edelwman: “El cervell no és de cap manera una màquina que rep instruccions com un ordinador. El cervell de cada ésser individual és més aviat com una selva tropical on abunden el creixement, la decadència, la competició, la diversitat i la selecció.” L’autora, Coral Elizondo, ens fa saber que avui dia els éssers humans tenim un cervell conscient i social que coneix la importància de la diversitat i la inclusió. És aquí on apareix la importància de promoure cultures d’aula inclusives, en què es posen en relleu valors inclusius, donant espai al diàleg i a les preguntes curioses dels infants i famílies, per poder fer front a la por, a allò que és diferent. Ens explica també que el coneixement dels avenços actuals en neurociència brinden una comprensió sense precedents de com funciona el cervell humà, des d’una visió dinàmica i complexa, i això té un alt impacte en com abordem els desafiaments d’inclusió i atenció a la diversitat a les escoles.
L’autora ens endinsa al coneixement del cervell per tal de mostrar la seva gran capacitat de transformar-se com a conseqüència de l’experiència, cosa clau per comprendre què és realment l’aprenentatge. És així que avui sabem que la neuroplasticitat és una característica del cervell que permet que les persones aprenguem al llarg de tota la vida (i no només fins als tres anys), a partir de la pràctica i l’experiència. Sota aquesta perspectiva, l’autora ens fa adonar que les possibilitats de trobar dos cervells iguals que funcionin de la mateixa manera i aprenguin de la mateixa manera són mínimes. Aquesta riquesa individual ha estat deixada de banda durant anys pels sistemes educatius que han estat dissenyats en una “talla única” i han proporcionat objectius d’aprenentatge estandarditzats per a infants i joves, materials, experiències, etc., fetes sota la idea d’un inexistent “aprenent mitjà”.
Les neurociències posen en relleu que la variabilitat en les i els infants és la regla, per la qual cosa és normal i predictible que en un grup de noies i nois no totes i tots es comprometin de la mateixa manera amb els propòsits d’aprenentatge que com a docents els podríem plantejar, ni que reconeguin de la mateixa manera la informació que els presentem, o que facin servir i expressin els seus coneixements de la mateixa manera. En aquest sentit, un centre educatiu inclusiu determina els fonaments psicoeducatius, formatius, ètics, de defensa de l’equitat i de justícia social que han de permetre crear la societat que desitgem, minvant el fracàs i l’exclusió i augmentant la qualitat educativa per a tots els alumnes, sense excepcions.
L’autora destaca que no existeixen receptes ni fórmules màgiques i iguals per a la inclusió, i afirma que les i els docents hem de conèixer als nostres alumnes, les seves fortaleses, els seus reptes o les seves vides i, per això, hem d’aplicar estratègies que permetin obrir possibilitats i camins. Per tant, el fet de tenir un diagnòstic, per si mateix, no és ni bo ni dolent, sinó que hem de tenir cura sobre quines paraules fem servir en la narrativa. Elizondo redefineix el concepte de “normalitat”, el qual ha de ser entès amb una perspectiva més àmplia en què s’han de tenir en compte que existeixen propietats físiques i psicològiques múltiples que poden ajudar a la resiliència. Aquest llibre ajuda a valorar la diversitat com a un fet inherent a l’ésser humà.
