La marxa de joves investigadors a altres països on veuen que hi ha més possibilitats de ser inclosos en projectes i més ben pagats que aquí és una constant en el món de la ciència a Catalunya. Començar no és gens fàcil, tal com explica el Manuel Ferrando Bernal, biòleg i investigador de 32 anys. “Primer perquè quan acabes la carrera, has de fer abans que res el doctorat. I aconseguir una beca per fer-lo ja és difícil, perquè està condicionat a tenir molt bon expedient, hi ha moltes beques que depenen de la nota dels estudis”, diu.
Per això, la iniciativa de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que acaba de crear un ajut econòmic per aquests investigadors que encara no estan doctorats representa una bombolla d’oxigen per a la ciència aquí. “No podem perdre talent per falta de recursos econòmics”, va dir en la presentació d’aquest suport a noves promeses de la recerca, el director de l’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) i catedràtic de Genètica per la Universitat de Barcelona, Manel Esteller. El nom d’aquest investigador, fill de Sant Boi, ha estat triat per la seva ciutat per aquesta retribució.
És el Premi Manel Esteller d’Iniciació a la Recerca Biomèdica, amb el qual l’Ajuntament de Sant Boi vol per promoure la investigació biomèdica, en concret, sobre la leucèmia, el limfoma i altres malalties malignes de la sang. La dotació del premi és de 40.000 euros, i amb ells es vol finançar els dos primers anys de tesi doctoral, comptant també amb el suport d’empreses patrocinadores locals. D’aquesta manera, la iniciativa santboiana és un exemple també de col·laboració público-privada en favor de la recerca científica per a la salut humana.
Aquest premi permetrà la incorporació d’un investigador o investigadora predoctoral a l’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), on iniciarà la seva carrera científica sota la direcció del doctor Manel Esteller. El científic català, que des del 2002 és Fill Predilecte de Sant Boi, ha rebut més de 40 premis de prestigi internacional, és membre de l’Acadèmia Europea de Ciències (EURASC), considerat a nivell internacional un referent en l’estudi de la genètica del càncer, i un dels noms que més figuren en publicacions científiques en aquest camp. Per això, des del consistori de la seva ciutat senten que “uneixen esforços amb un referent del món la ciència i la investigació per seguir consolidant la seva aposta estratègica com a ciutat de la salut i el seu compromís amb la innovació, el talent científic i la formació especialitzada en un dels sectors amb major pes en el conjunt de l’economia local, en el mercat de treball i en la generació d’oportunitats d’ocupació de futur dignes i de qualitat”.
El nou guardó es va presentar el passat 10 de març al Campus Docent del Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi, en un acte presidit per la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant.
Convocatòria biennal
La primera convocatòria del premi la farà pròximament l’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras. Aquest premi tindrà una periodicitat biennal i les persones aspirants hauran de tenir un títol de màster o haver-se matriculat al curs 2021-22 en un màster universitari oficial que doni accés a un programa de doctorat, amb la finalitat d’haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el moment d’acceptació de la beca.
El jurat del premi estarà format pel doctor Manel Esteller, com a president d’honor, l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, en qualitat de presidenta, un investigador de reconegut prestigi en l’àmbit de la Biomedicina, el regidor o regidora de Salut de l’Ajuntament de Sant Boi i el president del Clúster de Salut Mental de Catalunya.
Aquesta iniciativa és una mostra més de recolzament als científics, en aquest cas als que comencen, que tampoc no tenen garantida la continuació en la recerca, en endavant. Com explica, i ha viscut el Manuel, “quan acabes, t’enfrontes al teu primer post-doc, la primera investigació un cop ja t’has doctorat. Ja ets graduat en investigació, però has de demostrar que et pots desenvolupar com a investigador”. Aleshores –afegeix- “no està escrit enlloc, però és molt recomanable estar un o dos anys fora treballant en un laboratori”. I n’argumenta una de les raons. “Quan es necessiti una persona en un equip d’investigació a Barcelona, posem per cas, es revisarà l’expedient acadèmic dels candidats, si han publicat articles, en solitari o en equip, però també si han estat treballant en altres països i publicant amb investigadors de fora, perquè vol dir que ja tenen contactes de grups d’investigació allà on sigui”.
Però, quan un jove se’n va a viure a fora, sous que poden ser més alts que aquí, i relacions socials i afectives que segurament farà, poden fer fàcilment que ja no torni. Aquesta és la primera via de ‘fugida de talent’, en el món de la investigació, a Catalunya i a tot l’Estat. Ara mateix, el Manuel espera passar unes entrevistes que li poden obrir les portes d’un laboratori a Israel. Després de la seva tasca investigadora durant el doctorat, ha continuat fent recerca de manera independent, com a investigador freelance, sense pertànyer a cap grup. Amb informació del big data accessible als investigadors, analitza dades que el porten a confirmar o descartar hipòtesi. Graduat en Biologia, a València, i tesis doctoral, a la Universitat Pompeu Fabra, sobre genètica en humans, va postular recentment per una beca Marie Curie que van demanar 7.044 persones i només l’han concedit a 1.200. “Significa que 6.000 persones s’han quedat sense res. I això de dependre d’una beca cada dos o tres anys és molt fotut”, considera el Manuel. Per això, ajudar gent que porta ja temps en la investigació també hauria de ser tingut en compte, “perquè si portes deu anys investigant i no t’ajuden, ho has de deixar, no pots estabilitzar-te. I aquest és el problema de l’investigador a Espanya, que no es podem estabilitzar”, lamenta.
El seu és un exemple només de com la vocació d’investigador cerca camins per a realitzar-se. Les beques i premis com el creat ara a Sant Boi ajuden, i molt, també en moments avançats de la carrera professional, per tal que cap projecte d’investigació no hagi de quedar a mig camí, ni tampoc la consolidació com a científics.
