Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Si abans d’ahir es donava a conèixer la possibilitat real de detectar l’Alzheimer a partir d’una anàlisi de sang, ahir l’Hospital Germans Trias de Badalona era actualitat per ser el primer hospital de l’Estat espanyol a implantar el dispositiu d’estimulació cerebral profunda recarregable més petit del món amb programació remota. Es tracta d’un element que s’utilitza en el tractament de persones que pateixen trastorns del moviment, com ara la malaltia de Parkinson, la distonia i el tremolor esencial. L’aparell –anomenat Liberta RC– s’implanta a la regió infraclavicular o abdominal, a nivell subcutani, i compta amb un generador d’impulsos implantable que envia estimulació elèctrica al cervell per interrompre els senyals anormals que causen els símptomes. Aquest procés es coneix com a estimulació cerebral profunda i pot ajudar els pacients a controlar millor els símptomes, inclosos els tremolors, la rigidesa o la lentitud de moviment.
El Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent al món, després de l’Alzheimer. Es calcula que actualment hi ha unes 200.000 persones afectades per aquesta malaltia a l’Estat espanyol –el novè país del món amb més casos de Parkinson– i, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), cada any es diagnostiquen uns 10.000 casos nous. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la prevalença de la malaltia de Parkinson s’ha duplicat en els últims 25 anys, i més de 8,5 milions de persones viuen amb aquesta afecció a tot el món. Aquesta mateixa organització, conjuntament amb l’Associació Europea de la Malaltia de Parkinson (actualment coneguda com a Parkinson’s Europe), va instaurar l’11 d’abril com el Dia Mundial del Parkinson coincidint amb l’aniversari de James Parkinson (1755-1824), el doctor britànic que va descriure el trastorn per primera vegada. La malaltia de Parkinson acostuma a produir tremolor de repòs (a les mans, els braços, les cames i la mandíbula o el cap), rigidesa (engarrotament de les extremitats i el tronc), lentitud en els moviments i inestabilitat postural (deteriorament de l’equilibri). Aquests símptomes empitjoren amb el temps i a mesura que es tornen més pronunciats, les persones afectades poden tenir dificultat per caminar, parlar o fer tasques senzilles. Aquesta data té com a principal objectiu donar a conèixer l’impacte que aquest trastorn degeneratiu del sistema nerviós central té en les persones afectades i el seu entorn.
Tanmateix és l’Alzheimer la malaltia neurodegenerativa més freqüent, amb uns 800.000 casos a Espanya, i la demència més comuna. Les seves característiques clíniques es basen en la pèrdua de la memòria, però pot presentar d’altres símptomes, tant cognitius com conductuals, com ara alteracions del llenguatge, dificultats d’orientació temporal, espacial i personal o problemes per la planificació de tasques o la resolució de problemes. El passat 9 d’abril la revista Nature Medicine va publicar que, a partir d’ara, una anàlisi de sang permetrà diagnosticar la majoria de casos d’alzheimer de manera precoç, quan els afectats tinguin símptomes incipients de deteriorament cognitiu, a través del biomarcador phospho-tau217 en sang. Així es desprèn d’un estudi liderat per investigadors del Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC), de la Fundació Pasqual Maragall, i de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, el qual ha analitzat 1.767 persones amb símptomes de diferent severitat compatibles amb l’Alzheimer en hospitals i CAP’s d’Espanya, Suècia i Itàlia, i va detectar la malaltia amb una precisió de més del 90%. Aquest test analitza el nivell de phospho-tau217 a la sang, que es tracta d’una variant de la proteïna tau que augmenta fins i tot abans que apareguin els primers símptomes de l’alzheimer.
El Dr. Marc Suárez-Calvet, metge adjunt del Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar i investigador del seu institut de recerca i del Barcelona Beta Brain Research Center, explica que es tracta d’un “biomarcador en sang que no només és molt acurat a l’hora de detectar l’Alzheimer en diferents fases de la malaltia, sinó que és molt fàcil d’utilitzar”. “De fet, la majoria d’hospitals i de laboratoris clínics el poden aplicar. Ja hi ha molts laboratoris de molts hospitals a Barcelona, a Catalunya i a la resta d’Espanya que ja l’estan fent servir”, afegeix. Disposar d’un test de diagnòstic precoç d’alzheimer que sigui fiable, assequible i no invasiu és important en un moment en què hi comença a haver fàrmacs per a fases inicials de la malaltia; aquest avenç ajudarà a identificar els pacients que són candidats a rebre els tractaments que frenen la progressió de l’alzheimer.
