Dra. Llúcia Benito, Dra. Núria Roger, Dra. Elisa Llurba, Dr. Alfons Hervàs, Dra. Anna Meseguer, Dr. Gabriel Capellá, Dr. Josep Basora i Dr. Elías Campo
Assegurar el relleu generacional dels investigadors, la perspectiva de gènere, i la inclusió del pacient i el seu context familiar i social en la recerca, van ser part del debat entre representants de vuit centres d’investigació convocats pel Diari de la Sanitat. Tots van reivindicar la importància d’investigar en salut per a una millor assistència
El dia a dia dels professionals sanitaris que dediquen part de les seves jornades laborals a estudiar com poden ajudar més els seus pacients és aquella pluja fina que va enriquint el substrat de la salut de tothom, però de manera molt silenciosa. El gran gruix de la feina d’investigadores i investigadors passa molt desapercebut, a menys que alguna molècula dispari una alerta realment esperançadora per a la cura d’una malaltia, i sobretot si aquesta afecta molta gent. Malalties minoritàries, millores en les cures pal·liatives, o com una mirada amb perspectiva de gènere, menystinguda encara ara en la investigació, pot ampliar i enriquir els beneficis de la recerca, queden fora dels titulars periodístics i lluny, per tant, de ser prou valorats. Si realment la salut vol posar la persona al centre, sigui quina sigui la seva edat, malaltia, gènere o classe social, cal fer investigació més transversal, transdisciplinar i que inclogui totes les necessitats del pacient. Per això calen grups de recerca conformats per professionals de diferents àmbits i, per damunt de tot, un reconeixement a la pròpia recerca com a principal via de millora de l’assistència integral.
Amb aquesta idea de partida, el Dr. Elías Campo, director de l’IDIBAPS, va iniciar la primera sessió de la trobada de representants de vuit centres de recerca en salut convocats pel Diari de la Sanitat aquest dimarts al Col·legi de Periodistes de Catalunya per parlar de la recerca a Catalunya com a model de futur. Citant Juan Rodés, pioner en la investigació hepàtica, Elías Campo va destacar la necessitat de la investigació per a una assistència de qualitat. I va recordar la iniciativa a l’Hospital Clínic, ja als 80, quan la comunitat mèdica va acordar aportar un 1,5% del salari per potenciar la investigació. Allò comportava també la formació i experiència a l’estranger de professionals del Clínic, aprenent colze a colze amb investigadors de centres a altres països, que després tornaven i posaven al servei dels seus pacients el coneixement adquirit. Aquella aportació altruista a la recerca –va dir el Dr. Campo- es va mantenir després de la crisi del 2008, malgrat les retallades de sou que es van aplicar. “El valor de la recerca el professional l’assumeix com un valor de la seva professió”, va expressar. Aquest compromís personal, la motivació individual, és el que s’hauria de garantir en les futures generacions de professionals sanitaris, per continuar mantenint “l’alt nivell en recerca biomèdica a Catalunya, un sistema potent, però amb moltes debilitats”, com va definir el mateix Campo. No va oblidar tampoc citar el paper cabdal de les fundacions, com la mateixa Fundació Clínic per a la recerca biomèdica, creada l’any 1989, pionera com a factors claus de recaptació de fons per a la recerca en salut que són les fundacions.
Estem, però, en un moment de canvi de paradigma, segons va dir també el Dr. Campo. “La recerca és potent, sòlida, però fràgil, perquè alguns dels valors com el voluntarisme estan en crisi. I tampoc no hi ha temps per poder dedicar a la recerca, per tant, es necessiten accions positives per potenciar-la”.
En la mateixa sessió de la trobada, parlant de ciència i assistència clínica com a responsabilitat compartida, van intervenir també la Dra. Anna Meseguer, cap del grup de recerca de Fisiopatologia Renal del VHIR, el Dr. Gabriel Capellá Munar, director de l’IDIBELL i la Dra. Elisa Llurba, cap del Grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
La Dra. Meseguer va remarcar que la recerca ha de partir del pacient i tornar al pacient, i que el suport del govern és molt necessari, també per permetre que tot allò que ja funciona en el sistema es deixi fluir. Meseguer va fer una crida a la responsabilitat periodística per contextualitzar bé les notícies sobre investigació, perquè no aixequin expectatives més enllà de les reals, i que no sembli que cada dia tenim una nova solució per al càncer. També va posar sobre la taula la poca visibilitat en l’espai mediàtic de realitats com les que pateixen persones amb malalties rares -3 milions a l’Estat espanyol- i les dificultats que els comporta a elles i a les seves famílies no poder tenir, de vegades ni tal sols un diagnòstic.
El repte del relleu generacional en el món de la investigació, “no només per atraure talent, sinó també per a retenir-lo”, va ser expressat pel director de l’IDIBELL, el Dr. Gabriel Capellá. Ell va parlar, a més, de la necessitat d’implicar de manera activa pacients i població en la investigació, i que aquesta sigui reconeguda com a generadora de coneixement aplicable a l’assistència. En aquest sentit, va citar la covid com a lliçó extrapolable a d’altres àmbits de la investigació: “hem de continuar convencent la societat de que un millor coneixement científic permet respondre millor a problemes rellevants”.
La perspectiva de gènere en la recerca
Gràcies també a l’experiència de la covid i els efectes de les vacunes creades per vèncer-la, s’ha fet palès que la majoria d’assajos clínics es continuen fent en homes, sense tenir en compte –com va passar- les conseqüències en certes realitats femenines, com la menstruació, la gestació i la fertilitat. Com explica Elisa Llurba, cap del Grup de medicina Perinatal i de la Dona de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, s’ha posat sobre la taula un tema conegut ja, però que ara gràcies a la covid, està en la societat.
La Dra. Llurba treballa des de fa anys la perspectiva de gènere en la recerca que, segons va explicar, ha trigat molt a incorporar-se en els programes de recerca i fins ara, es pot dir que s’ha fet poc i insuficient, i, per tant, hi ha molta feina a fer. “Les xarxes socials ens estan ajudant perquè la gent pot expressar allò que li passa i li preocupa”, va dir. I va aprofitar per mostrar la seva satisfacció per l’elecció de la Salut sexual i reproductiva com a objectiu dels projectes que finançarà la Marató de TV3 d’aquest any, que estarà dedicada a aquesta temàtica, sobretot per la visibilitat que donarà a malalties com l’endometriosi, i als problemes de la fertilitat o gestació.
La Dra. Llurba va parlar de la necessitat d’enfocar amb perspectiva de gènere l’assistència sanitària, no només la recerca. “No aplicar-la comporta un dany, i això no s’havia tingut en compte ni per part les professionals, ni per les pròpies dones. I també així es fa més humana la medicina, fent que tingui en compte les diferències, per millorar la nostra resposta i la qualitat de l’assistència”.
De la interdisciplinarietat a la transdisciplinarietat
Tal com va començar apuntant la Dra. Elisa Llurba, un dels reptes com a científics és treballar amb altres especialistes, en ciències socials o enginyeria, “que ens ajudin a trobar les parts que ens falten”. En aquest sentit va explicar que “moltes de les convocatòries a nivell europeu ja comencen a afavorir aquestes interaccions”.
A la inclusió del pacient i els determinants familiars i socials per posar la persona al centre, no només de l’assistència sanitària, també de la recerca, van referir-se els ponents que, en una segona sessió d’intervencions, va donar veu a la investigació en mans de la medicina de família, amb la participació del Dr. Josep Basora, director de l’IDIAP-Jordi Gol. De la investigació que es duu a terme en l’àmbit de la infermeria en va parlar Llúcia Benito, directora adjunta de la càtedra UB-COIB d’Infermeria. I la Dra. Núria Roger Casals, directora de Transferència del Coneixement (Recerca, Docència i Innovació) del Consorci Hospitalari de Vic, i Alfons Hervàs, director de Qualitat i Coneixement d’Althaia (Manresa) van aportar a la jornada la visió extrametropolitana de la investigació en salut. De fet, tota la segona taula, professionals sanitaris d’atenció primària i infermeria, i els representants de la investigació en ecosistemes territorials més concrets van poder posar en comú la importància de la llavor que ells i elles aporten des de la proximitat del pacient, a primera línia de les seves necessitats en el dia a dia de cures i tractaments.
Perquè la investigació en salut va més enllà de les troballes microscòpiques al laboratori. Cada cop amb una tendència més traslacional, que surti del pacient per tornar al pacient, on l’atenció primordial li donen els professionals de la medicina de família i la infermeria. En ambdós àmbits la investigació també procura millores assistencials. La proximitat al pacient d’aquests dos col·lectius, i en qualsevol petit o mitjà hospital fora de Barcelona, amplia les perspectives de la recerca fent diana en aspectes molt quotidians, com ara les cures o les principals dificultats que dia a dia troben les consultes de l’atenció primària.
Des de l’Institut univesritari per a la recerca a l’atenció primària de salut Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol), el seu director, el Dr. Josep Basora, va explicar que en els 25 anys d’història de l’IDIAP, han estat molt a prop del pacient. Tenen a les seves mans les històries clíniques de tot el país, amb les que poden ajudar a resoldre molts dubtes als sanitaris, com ha passat amb els efectes secundaris de les vacunes de la covid. Compten amb 35 grups d’investigació acreditats, amb diferents perfils en recerca, a més de metges i infermeres, psicòlegs, nutricionistes, enginyers i professionals de l’àmbit social.
També des de l’infermeria la investigació camina ben al costat dels pacients. Segons va explicar Llúcia Benito, la càtedra UB-COIB d’infermeria es va crear l’any passat amb l’objectiu d’impulsar la recerca i fer-ne difusió, i promoure la inclusió infermeres en programes multidisciplinars de recerca. A la càtedra tenen grups de recerca, per exemple, en cures en l’àmbit de la salut mental, tant a nivell hospitalari com comunitari. També estudien aspectes com la valoració del pacient crític i la identificació de tots els factors que, en mans de les cures infermeres, poden repercutir en la millora del pacient, com ara la mortalitat hospitalària, més o menys alta segons les hores d’atenció d’infermeria.
El director de Qualitat i Coneixement de la Fundació Althaia, Alfons Hervàs, va destacar la importància dels ecosistemes de recerca al territori, i la col·laboració de les entitats sense afany de lucre i també amb els agents privats. En aquest sentit, la directora de Transferència del Coneixement (Recerca, Docència i Innovació) del Consorci Hospitalari de Vic, la Dra. Núria Roger Casals, va afirmar que “quan ets fora de l’àrea metropolitana, se sent una gran responsabilitat des de l’assistència, que està relacionada amb la capacitat dels professionals d’estar al dia dels avenços amb formació sanitària especialitzada per garantir la qualitat de l’assistència”. I va destacar el paper d’un hospital com el de Vic com a motor econòmic de la comarca, i el seu gran impacte en la salut de la població, també en la formació dels professionals amb grans projectes de recerca i docència. Però, sense obviar tampoc –va dir- “la complexitat de mantenir el model, i la major dificultat per a una ciutat que no és Barcelona, de captar i retenir talent. Si des dels centres amb més alta tecnologia i especialització també ho pateixen, imagineu a fora de l’àrea metropolitana”.
Passar de la interdisciplinarietat a la transdisciplnaretat és l’altre gran repte de la investigació, tal com va apuntar des de la càtedra d’infermeria, Llúcia Benito, és a dir, que la recerca contempli els 360º del pacient, totes les seves necessitats. No hi ha cultura de treballar la investigació així a Catalunya, segons van comentar els ponents, tots d’acord en què l’assistència integral a la persona interpel·la diferents professionals, també en la investigació.
El Diari de la Sanitat, 2024