Les vivències i emocions pròpies del malalt crític han aportat la informació a les infermeres per dissenyar i validar l’instrument per avaluar la satisfacció de cada pacient vers les cures infermeres
Tot projecte d’investigació en salut neix d’una voluntat de millora o desaparició de símptomes, curació o erradicació de malalties que amenacen la vida o la compliquen molt. Tractar d’entendre els mecanismes pels quals el cos desenvolupa anomalies o per què els seus sistemes de defensa no poden lluitar i vèncer les amenaces són els grans reptes als laboratoris on es fa recerca, que són cada cop més a la vora i en coordinació amb els professionals sanitaris i els malalts.
Alleugerir el dolor i tractar d’aturar l’evolució de les malalties i l’impacte dels símptomes és la missió diària en l’atenció directa al malalt. I saber si aquesta atenció en primera línia es fa el millor possible, si es cobreixen totes les dimensions en les quals es pot aportar millora al malalt sovint es mesura ajudant-se de qüestionaris de satisfacció que es donen a respondre als usuaris dels serveis, sobre els tractaments i tracte rebut en consultes de CAP’s i centres hospitalaris. Són senzilles preguntes, la majoria de vegades asèptiques des del punt de vista emocional i estandarditzades, que passen revista a instal·lacions i personal que ens ha atès, amb respostes de sí i no, o per marcar un valor en una escala numèrica.
Un grup d’infermeres de la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, cap a l’any 2010, varen començar a preguntar-se si les avaluacions de satisfacció eren prou rigoroses en el sentit de tenir en compte totes les dimensions del malalt com a persona, és a dir, la seva part física, emocional i espiritual. Si, a cadascun de nosaltres, com a persones, qualsevol vivència ens pot afectar sobre alguna d’aquestes dimensions -pensaven- per què els qüestionaris no possibilitaven exposar l’experiència en cadascuna d’elles?
Mancances
Van adonar-se que els instruments que permetien avaluar la satisfacció dels pacients no donaven resposta al que les infermeres buscaven perquè reflectien la satisfacció en escales amb un sol factor o dimensió, per tant, no resultaven les més adequades per interpretar la multidimensionalitat del propi concepte. Tampoc no incorporaven, en alguna mesura, la percepció del pacient, i varen veure que això podia comprometre la validesa dels resultats perquè els pacients i els professionals defineixen de manera diferent què constitueix la qualitat i donen prioritats diferents a les diverses dimensions. Amb això s’adonaven que es corre el risc de millorar la qualitat, però només des del punt de vista dels professionals.
Les infermeres també varen veure que els qüestionaris de satisfacció contenien temes més relacionats amb aspectes estructurals i dels serveis oferts per l’hospital que amb les cures i, per tant, no reflectien la satisfacció amb les cures infermeres, que era el que elles volien avaluar, en realitat, per poder detectar els marges de millora.
Era evident que aquestes mancances les explicava l’autoria dels qüestionari. “Qui els ha dissenyat? Des de quina perspectiva?”, exposa la investigadora principal en aquesta recerca, infermera de l’Hospital de Sant Pau, Marta Romero, directora de la Càtedra d’Infermeria UB-COIB. I varen creure que era “més lògic incorporar la perspectiva del pacient també en el disseny dels instruments esmentats, en comptes d’auto-atorgar-nos el rol de decidir quines dimensions i indicadors configuren aquest constructe de satisfacció o qualitat des del punt de vista del pacient”, exposa Romero.
Solució
Les infermeres van posar fil a l’agulla, fins arribar a crear el primer instrument que incorpora la perspectiva del pacient, tant en els processos de disseny com en els de validació. Només així consideren que es dona veu a les persones que reben aquestes cures, posant-les a elles mateixes en el centre de la atenció.
L’eina que han creat, després d’anys de recerca, és la Nursing Intensive-Care Satisfaction-Scale (NICSS), i recull la visió holística de la persona, les formes de comunicació, comportaments professionals i conseqüències. “És a dir -puntualitza la infermera Marta Romero- hem conceptualitzat la satisfacció en relació a les cures infermeres des de la perspectiva del pacient crític. Les dimensions engloben, per una banda, aspectes relacionats amb la cura de la persona des d’un punt de vista holístic que inclou tant aspectes físics com aspectes psicoemocionals i espirituals de la cura. També engloben aspectes relacionats amb les formes de comunicació, tant verbal com no verbal, així com aspectes relacionats amb els comportaments professionals de les infermeres i, finalment, les experiències dels participants de rebre cures infermeres considerades com a satisfactòries, descrites a partir de les vivències i dels sentiments expressats”. I tot això, perquè han estat els propis pacients ingressats a les Unitats de Cures Intensives els que han expressat que consideren que les cures infermeres són satisfactòries quan aquestes es caracteritzen per la combinació humanística i científica, es dispensen de manera continuada i van dirigides a proporcionar-los seguretat, benestar i confiança.
Segons detalla també Romero, “la validació de contingut va ser portada a terme per pacients crítics que van adquirir el rol d’experts a l’hora de jutjar el qüestionari. Si posem realment la persona al centre, serà ella qui decideixi quins aspectes considera necessaris i importants per millorar les cures”. També perquè -afegeix- “possibilitar unes cures realment centrades en la persona requereix una avaluació de les cures igualment centrada en la persona. I aquesta avaluació només serà possible si, entre d’altres requisits com el de la robustesa psicomètrica, es considera el grau d’incorporació de la perspectiva dels pacients per part de l’instrument. Per aquest motiu, l’equip investigador no va acceptar eliminar cap dels ítems estadísticament suggerits perquè es tractaven d’ítems conceptualment vàlids i necessaris per als factors que conformaven el qüestionari”.
Objectiu
A partir de la identificació dels aspectes susceptibles de millora, és com poden, els professionals, gestors i administradors augmentar la qualitat de les cures mitjançant la modificació, canvi o enfortiment de comportaments, habilitats, actituds o situacions susceptibles de millora que intervenen en el procés d’aquestes cures. “A més de la millora contínua de les cures humanitzades des del compromís del rol professional”, afegeix la infermera Marta Romero.
En paraules seves també, “la gestió de la qualitat es basa, en darrera instància, en un compromís personal manifest en la pràctica i en el treball diari de les infermeres. Per tant, la millora de la qualitat requerirà canvis en la formació i la gestió clínica. Tot això ens porta a la humanització de les UCI en particular i de l’assistència sanitària en general, coherent amb la Fundación Humanizando la Sanidad que inclou la xarxa internacional Proyecto HU-CI, Humanizando los Cuidados Intensivos, de la què soc membre i que en una de les seves línies es treballa el benestar i la satisfacció del pacient”.
En el grup on es va començar a engendrar aquesta nova eina pionera, hi havia les infermeres Pilar Delgado, Laura de la Cueva, Belén Acosta, Carmen Jover, Teresa Ricart, Montse Sola , Natalia Sola, i la mateixa Marta Romero. Van començar primer revisant la bibliografia sobre el tema i elaborant el projecte de recerca. I en una segona fase, Romero va aprofundir més en el tema, de la mà de la seva tesi doctoral, dirigida per Pilar Delgado i Teresa Lluch. El psiquiatra de l’Hospital de Sant Pau, Joan Trujols, també va aportar el seu suport a la investigació, a partir de la qual es van obrint ara noves línies de recerca per adaptar l’eina a d’altres serveis sanitaris, com els serveis d’urgències, les diferents unitats d’hospitalització o en el context del pacient quirúrgic o pediàtric.
En l’actualitat, a més, la NICSS s’està adaptant i validant per al seu ús en altres països, com ara Japó, Turquia, Estats Units, Iran i Xina. “L’última que ens ha demanat permís per fer-la servir i avaluar la satisfacció ha estat la UCI de la Clínica Universidad de Navarra”.
El Diari de la Sanitat, 2024