L’Hospital del Vall d’Hebron demostra que iniciar la medicació en pacients amb els primers símptomes de la malaltia redueix la seva discapacitat a llarg termini
La comunicació entre les cèl·lules del sistema nerviós -neurones- i la medul·la espinal necessita de la mielina per a donar-se correctament. La mielina és la capa protectora de les fibres nervioses que permet el trànsit idoni de la informació entre neurones, però en malalties neuroimmunològiques com l’esclerosi múltiple, el sistema immunitari danya la mielina i, d’aquesta manera, causa problemes de comunicació entre el cervell i la resta de l’organisme.
Segons dades de l’Associació Espanyola d’Esclerosi Múltiple (AEDEM-COCEMFE), aquesta és “una de les malalties més comuns del sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal). Es calcula que a Espanya hi ha 47.000 persones amb esclerosi múltiple, 600.000 a Europa i més de 2.000.000 al món”.
Tot i que els símptomes més comuns es relacionen amb problemes de mobilitat o d’equilibri, la malaltia inclou altres símptomes com ara fatiga, formigueig a les extremitats, dificultats en la visió i alteracions neurològiques, entre altres. Des del moment en què es comencen a detectar els primers d’aquests símptomes -tal com expliquen especialistes en la malaltia-, la progressió de la malaltia pot ser molt diversa en funció de cada pacient, però fins ara es coneix molt poc sobre aquestes diferències, per la qual cosa la recerca és essencial per a avançar-se als símptomes greus i millorar la qualitat de vida dels pacients. Detecció i diagnòstic precoç per poder iniciar un tractament el més aviat possible són claus per a reduir o evitar un pitjor pronòstic de la malaltia, tal com ha evidenciat ara una recerca.
Un equip d’investigadors de l’Hospital Universitari del Vall d’Hebron, juntament amb el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) han publicat els resultats d’un estudi que mostra per primera vegada que els pacients que inicien el tractament menys de sis mesos després de tenir els primers símptomes de la malaltia tenen una progressió més lenta i una menor discapacitat que quan es comença la teràpia més de 16 mesos després.
Seguiment en 580 pacients
La recerca es va fer sobre 580 persones d’entre 16 i 50 anys que havien tingut un primer episodi de símptomes relacionats amb l’esclerosi múltiple i havien estat ateses al Cemcat entre el 1994 i el 2021. Totes elles prenien algun fàrmac per controlar el procés inflamatori característic de la malaltia, però l’havien començat a rebre en moments diferents: 194 havien començat a prendre’l menys de sis mesos després del primer episodi, 192 pacients ho havien fet entre sis i 16 mesos després de l’aparició dels símptomes, i 194, més de 16 mesos després.
Els investigadors van fer seguiment de la discapacitat dels pacients i d’allò que anaven mostrant imatges de ressonància magnètica durant una mitjana d’11 anys. Es va veure que les persones que havien rebut el tractament en els primers sis mesos després de l’aparició dels símptomes inicials tenien la meitat de risc de tenir discapacitat avançada respecte a les que l’havien començat més de 16 mesos després. Per exemple, tenien més mobilitat i força a les extremitats, menys alteracions de la son, menys fatiga i ansietat, i una millor funció cognitiva.
També es va fer evident que en les persones amb teràpia precoç la malaltia es mantenia estable durant més temps respecte a les que l’havien rebut 16 mesos després. A més, els pacients amb tractament primerenc tenien un 60% menys de risc d’evolucionar cap a esclerosi múltiple secundària progressiva, en què els símptomes empitjoren de forma constant, i no només quan hi ha brots. Concretament, es va veure que només un 7% dels pacients en els quals es va iniciar la teràpia precoçment van progressar cap a esclerosi múltiple secundària progressiva. En canvi, entre els que van començar el tractament passats 16 mesos des de l’aparició dels primers símptomes, un 23% progressen cap a esclerosi múltiple secundària progressiva.
L’investigador principal del grup de Neuroimmunologia Clínica del VHIR (Vall d’Hebron Institut de Recerca) i neuròleg del Cemcat, el Dr. Álvaro Cobo-Calvo explica que els resultats d’aquest estudi “són els primers a mostrar que, quan es comencen a mostrar símptomes, com més aviat iniciem el tractament, millor, fins i tot abans del diagnòstic definitiu d’esclerosi múltiple”. L’especialista del Cemcat afegeix que “d’aquesta manera, la progressió serà més lenta i disminuirà la discapacitat que els pacients pateixen anys després i que, per això, és essencial també promoure la detecció precoç de l’esclerosi múltiple”.
El treball liderat pel Vall d’Hebron Institut de Recerca i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya destaca que, fins i tot quan un pacient té des de l’inici lesions importants al sistema nerviós, sovint acompanyades de símptomes greus, un tractament precoç és capaç de frenar l’evolució de l’esclerosi múltiple.
Els investigadors refermen la importància de les imatges de ressonància magnètica com a eina essencial en la pràctica clínica per ajudar a prendre decisions per iniciar el tractament més aviat i avaluar posteriorment la resposta a les teràpies.
“Les imatges radiològiques ens indiquen que, fins i tot quan un pacient té des de l’inici lesions importants al sistema nerviós, sovint acompanyades de símptomes greus, un tractament precoç és capaç de frenar la progressió de la malaltia”, conclou el Dr. Xavier Montalban, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, cap del grup de recerca en Neuroimmunologia Clínica del VHIR i director del Cemcat.
Foto: Investigadors del grup de Neuroimmunologia Clínica del VHIR i del Cemcat
El Diari de la Sanitat, 2024