La Unitat de Trasplantament Renal de l’Hospital Vall d’Hebron ha provat un nou tractament que permet el trasplantament de ronyó en pacients que fins ara eren inoperables. El nou fàrmac, anomenat imlifidasa, elimina els anticossos en sang de pacients que tenen el sistema immunitari molt activat per evitar el rebuig immediat del trasplantament renal i es planteja com una nova estratègia terapèutica en pacients en què és altament improbable trobar donants immunològicament compatibles. Aquest nou tractament pot ser una alternativa terapèutica eficaç per a aquest tipus de pacients amb malaltia renal terminal, els quals estan destinats a romandre en diàlisi durant molts anys.
El primer pacient a Vall d’Hebron en participar en aquest estudi ha estat un home de 54 anys que des del 1984 requeria diàlisi a causa d’una malformació en les vies urinàries que li van causar l’aparició progressiva d’insuficiència renal crònica terminal. Després de dos intents de trasplantament sense èxit, el sistema immunitari del pacient va quedar sensibilitzat i els seus nivells d’anticossos eren molt elevats, la qual cosa ha fet impossible trobar un donant compatible durant tots aquests anys.
El maig de 2022, el pacient va rebre el tractament amb imlifidasa seguit d’un trasplantament de ronyó. Després de tres mesos, continua en seguiment ambulatori i sense requeriments de diàlisi. “Aquest fàrmac pot obrir la porta al trasplantament a un grup de persones altament sensibilitzades i pràcticament sense opció a un trasplantament compatible. Actualment, la proporció d’aquest tipus de pacients pot arribar fins al 10-15% del total de pacients que estan actualment en llista d’espera per rebre un trasplantament de ronyó”, afirma el Dr. Francesc Moreso, cap de secció de la Unitat de Trasplantament Renal de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Nefrologia i Trasplantament Renal del VHIR.
El tractament amb imlifidasa es duu a terme per via endovenosa i és efectiu de forma molt ràpida, al cap d’una hora després de l’administració, moment en què el pacient ja pot anar a quiròfan i ser trasplantat sense tenir anticossos contra el donant. “El fàrmac ens dona una finestra d’oportunitat d’entre 5 a 6 dies per fer el trasplantament”, afirma el Dr. Oriol Bestard, cap del Servei de Nefrologia i Trasplantament Renal del Vall d’Hebron, qui lidera el projecte a l’Hospital.
“És molt probable que la supervivència del trasplantament en aquests pacients no sigui comparable al d’aquells que reben un òrgan compatible, però pot permetre viure al pacient amb un ronyó funcionant durant un període llarg de temps sense necessitat de diàlisi. Sens dubte, aquest fàrmac pot tenir un impacte molt positiu per a aquests pacients, aportant també una millora en la seva qualitat de vida”, afegeix Bestard.
Pas previ a l’aprovació de l’EMA
L’estudi en què participa Vall d’Hebron és un estudi d’eficàcia post-autorització (PAES), un assaig clínic de Fase III que es considera el pas previ a l’aprovació per part de l’Agència Europea del Medicament (EMA). En ell hi participaran 50 pacients que necessiten un trasplantament de ronyó però que, per les seves característiques immunològiques, es considera que és molt improbable que trobin un donant compatible.
Es tracta d’un estudi promogut per Hansa Biopharma AB, companyia biofarmacèutica sueca. A l’Estat, també hi participen l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital Universitario 12 de Octubre de Madrid. Vall d’Hebron ha estat el primer centre europeu en començar a incloure pacients.
El Diari de la Sanitat, 2024