L’Hospital del Mar i el seu institut d’investigació participen en un estudi europeu liderat des de França que es proposa abaixar un 35% el nombre d’infants amb obesitat que acaben sent obesos a l’edat adulta. A Catalunya, 4 de cada 10 menors tenen sobrepès.
Segons els informes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), des del 1975, l’obesitat s’ha triplicat gairebé a tot el món. I la majoria de la població viu en països on el sobrepès i l’obesitat actualment ja causen més morts que el fet de no arribar al pes que correspon a l’edat.
En la classificació europea de països segons la prevalença d’aquesta problemàtica, Espanya ocupa la quarta posició. Hi ha un 33,4% de població infantil espanyola amb sobrepès (36,9 són nois i 30%, noies) i un 10% amb obesitat. Davant d’Espanya hi ha Xipre, Grècia i Croàcia, que prenen els tres llocs primers amb més obesitat d’Europa, amb nivells de 43, 42 i 35% respectivament.
Catalunya encara presenta pitjors xifres que Espanya, amb un 40% de sobrepès infantil (4 de cada 10 menors) i un 14% d’infants i adolescents presenten obesitat. Ocuparia el tercer lloc amb més obesitat infantil a nivell europeu. I es tem que l’actual crisi econòmica a Europa fins i tot empitjori aquesta tendència d’augment dramàtic de l’obesitat infantil perquè se sap que està relacionada amb la pobresa.
Per això ara un projecte d’investigació europeu, batejat com a OBELISK, amb 10 milions d’euros de pressupost, i liderat per l’Institut National de la Santé et de la Recherche Médicale de França, busca tallar les arrels de l’epidèmia d’obesitat a Europa, començant pels infants. Vol reduir en un 35% el nombre dels menors amb obesitat que acaben sent obesos a l’edat adulta. Al continent s’ha passat d’una taxa d’obesitat a l’adolescència tardana del 6% l’any 1980 a una mitjana del 32%. Això comporta efectes duradors en la prevalença de l’obesitat greu, diabetis i malalties cardiovasculars, així com de mort prematura i discapacitat. L’IMIM-Hospital del Mar és un dels centres que participa en l’estudi, i l’únic procedent de l’Estat.
La investigadora Jana Selent, Coordinadora del Grup de recerca en descobriment de fàrmacs basats en receptors acoblats a proteïnes G de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, és una de les participants en el projecte que ja s’ha iniciat i que tindrà una durada de cinc anys. Segons explica Selent, es preveu que “d’aquí a un any ja es comenci a tenir els primers resultats”. Perquè OBELISK compta ja amb el treball de seguiment d’una mostra de població infantil, de 8 a 15 anys, que ha estat monitoritzada per obtenir informació de la seva genòmica -l’estudi de la composició, estructura i funció del seu genoma-. Els participants del programa treballen en col·laboració amb l’EU Child Cohort Network10, que ha estat qui ha col·leccionat i continua fent-ho, grans conjunts de mostres de pacients joves. L’anàlisi d’aquestes dades ajudarà a comprendre la interacció entre factors genètics i els ambientals que provoquen l’obesitat.
De fet –explica Selent-, l’obesitat resulta d’una interacció entre factors ambientals i biològics innats. I l’augment de la prosperitat també hi té a veure. “L’ús del cotxe, el lliurament de comandes de menjar a domicili, tot allò que ens facilita, que ens fa còmoda la vida, també predisposa més a fer menys exercici”, argumenta la investigadora de l’IMIM. I afegeix que els videojocs i l’entreteniment massiu a través de les pantalles ha contribuït a disminuir el moviment físic dels infants i adolescents que, per les noves maneres d’oci, en mans de la tecnologia, fan menys exercici. En general, es fa menys esport i no es juga al carrer.
El preu del menjar és un altre factor que esmenta Selent. “Un donut costa menys que la fruita i la verdura fresca. El menjar saludable sol ser més car”, comenta. I, sobre aquesta qüestió, precisa que s’hi hauria d’intervenir des de les polítiques de l’administració per canviar-ho, aplicant subvencions per al menjar més saludable, perquè contribueix a evitar malalties en el futur. I la manca d’educació, d’informació sobre hàbits i alimentació saludable és un dels altres punts febles socialment que des del programa en el què participa l’IMIM es vol actuar també. Tant l’evolució de la prosperitat en relació a l’augment d’obesitat, com la influència en ella de l’epigenètica són part de l’estudi que duen a terme. “Sabem que els factors ambientals poden canviar el panorama epigenètic, contribuint al desequilibri energètic i provocant una obesitat sostinguda”, precisa. “Una tasca important serà fomentar programes educatius i fer propostes als qui prenen decisions en política. Això inclou comunicar conceptes coneguts, però també descobriments nous sobre factors ambientals”, afegeix la investigadora Jana Selent. En aquest sentit, amb els resultats obtinguts, es farà difusió de les millors pràctiques per a la prevenció i tractament.
El programa es marca un seguit d’objectius específics, com ara identificar els gens vinculats a l’obesitat infantil per poder disposar de noves dianes farmacològiques per reduir-la. També es treballarà per generar avenços en els mecanismes moleculars vinculats a aquesta patologia i desenvolupar i explotar eines que facilitin la seva prevenció i tractament precoç. “Som molt moleculars i veiem com les dinàmiques de les proteïnes impacten en la seva funció. Amb simulacions moleculars, aplicant dissolucions atomístiques, estudiarem les variacions que poden portar a l’obesitat”, diu. Es tracta de veure, per exemple, l’impacte de les variacions genètiques en els receptors cel·lulars que han de traduir les senyals d’informació perquè es facin bé les funcions metabòliques. Estudiaran quan i com certs receptors –que són diversos- estan bloquejats o danyats, o no fan bé la seva funció, augmentant o disminuint les senyals que donen. Totes aquestes anomalies en la funció cel·lular deriva en metabolismes més lents que fan que es cremin menys calories. Amb l’anàlisi s’espera trobar biomarcadors que permetin la detecció d’alt risc d’obesitat per prevenir-la de manera precoç, així com provar possibles fàrmacs que rescatin la funció de les proteïnes.
També es portarà a terme l’estudi clínic de la vida real d’un fàrmac que ja s’ha provat en adults que presenten certes mutacions que els predisposen a patir obesitat de forma precoç i greu, i que ara es vol veure si pot anar bé també als menors. Tal com indica la Dra. Jana Selent, “l’obesitat de nens és una condició multifactorial que continua sent poc coneguda. Però els nostres socis europeus del projecte OBELISK han estat pioners i són líders actualment en la (epi)genètica de l’obesitat infantil”.
Si les investigacions d’aquest programa de cinc anys tenen èxit, segons comenta Selent, “es podrien curar fins al 5-8% de totes les persones amb obesitat a Europa, i es poden obrir noves esperances per altres persones amb formes comunes d’obesitat en estat primerenc, amb desregulació de la gana, on el fàrmac agonista GLP1R també pot funcionar”.
Fons europeu de finançament
L’IMIM-Hospital del Mar participa en el projecte a través del Grup de recerca en descobriment de fàrmacs basats en receptors acoblats a proteïnes G (GPCR drugdiscovery Group), coordinat per la Dra. Jana Selent, i el finançament per al seu desenvolupament arriba del programa de fons europeus Horizon Europe que, en concret per al de l’obesitat infantil, aporta a l’IMIM 200.000 euros.
L’OBELISK sobre obesitat infantil és un dels quatre projectes de recerca per als desenvolupament dels quals l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) ha rebut gairebé dos milions i mig d’euros dels fons Horizon de la Unió Europea. El pressupost total per als quatre projectes és de trenta milions d’euros.
Altres dos projectes estudiaran la personalització del tractament després de la cirurgia en càncer de còlon localitzat (Sagittarius) i la utilització de noves intervencions comunitàries i noves tecnologies per protegir la salut mental dels europeus (MENTBEST). I un tercer, projecte, batejat com a LIVERATION, que lideraran cirurgians i investigadors de l’IMIM-Hospital del Mar i de l’Hospital del Mar, analitzarà la capacitat dels equips de radiofreqüència d’última generació d’ampliar els marges de resecció en la cirurgia per extreure tumors al fetge. L’objectiu d’aquest darrer estudi, en el qual hi participaran 24 hospitals i 720 pacients, és reduir la recurrència del càncer en aquest òrgan, que és el segon en mortalitat a tot el món. A més, entre el 20 i el 30% de les persones que pateixen càncer de còlon i recte avançat presenten metàstasis de fetge.
El Diari de la Sanitat, 2024