La Fundació Althaia lidera, juntament amb el centre tecnològic Eurecat, la recerca sobre l’efectivitat d’una aplicació mòbil per monitorar pacients amb trastorn sever de salut mental o patologies cardíaques
La dispersió territorial de centres sanitaris i la manca de professionals de la salut en diferents àrees del territori planteja la necessitat de crear i coordinar alternatives que garanteixin l’atenció, malgrat la distància dels pacients. A la comarca del Bages varen pensar que la tecnologia podria ajudar a fer-ho i, aprofitant la convocatòria de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) de l’any 2019, diverses entitats es van unir per treballar junts en una eina que faciliti l’atenció dels pacients malgrat el context. Els PECT són iniciatives impulsades pels agents del territori i liderades per les entitats públiques locals de Catalunya (ajuntaments, consells comarcals i diputacions provincials), que articulen projectes amb operacions i actuacions per a la transformació econòmica del territori, i que tenen un fort component d’innovació.
La comarca del Bages és una de les comarques de Catalunya amb més alt índex d’envelliment i, per tant, també registra un important nombre de persones amb patologies cròniques. I, tal com explica la cap de la Unitat de Recerca i Innovació de la Fundació Althaia, Gemma Cuberas, “cal tenir en compte que una persona amb patologies cròniques fa un ús més elevat dels recursos del sistema sanitari, ja sigui a l’atenció primària, l’especialitzada i el sociosanitari”. Abordar, doncs, el repte de millorar l’atenció de persones amb patologies cròniques a la comarca del Bages va ser el punt de partida, com afegeix Cuberas, per les seves molt avantatjoses característiques per a propiciar un bon acompanyament de projectes centrats en la innovació en salut i garantir el seu èxit i aplicació a d’altres territoris.
L’Ajuntament de Manresa, Sant Andreu Salut, la Fundació Althaia, Eurecat, l’Institut Català de la Salut (ICS) —a través de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IdiapJGol)— la Fundació Universitària del Bages (FUB) i la Fundació Ampans van començar a treballar diferents projectes en el marc dels PECT. I, en concret la Fundació Althaia i Eurecat varen apostar per crear una eina de suport a pacients crònics. “És una aplicació de medicina personalitzada en la qual el pacient visualitza les activitats de seguiment a realitzar de manera molt senzilla, i que han estat encomanades i supervisades per l’equip clínic a través l’aplicació web de la plataforma. El sistema és capaç, no només de monitorar l’adherència dels usuaris al tractament a través de qüestionaris, sinó també de tenir en compte variables de seguiment basades en informació recollida per sistemes de dispositius electrònics portables”. Ho explica el director de la Unitat de Salut Digital d’Eurecat, David Marí, que detalla també que “els professionals sanitaris disposen d’una aplicació web pròpia per avaluar, prescriure i fer el seguiment dels pacients de manera integrada al sistema d’informació clínica hospitalària. I, d’altra banda, aquesta plataforma usa la tecnologia d’una plataforma que realitza recomanacions personalitzades a partir d’un sistema avançat de suggeriments basat en Intel·ligència Artificial (IA), que analitza de manera continua les dades dels usuaris per a poder oferir recomanacions a mida a través de l’app i així empoderar el pacient per tenir cura de la seva salut”.
Premisses
Els promotors de la iniciativa partien de la hipòtesi que l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) podrien contribuir a promoure una millor relació entre el pacient i els professionals, així com a una major coordinació entre professionals. Tenien molt en compte que, “si bé és cert que el contacte amb el pacient constitueix la base de l’acte assistencial (tant del metge com de la infermera) i, per tant, és insubstituïble en les fases més agudes de la malaltia, també és cert que alguns pacients (i els seus cuidadors), correctament diagnosticats poden mantenir-se estables des de la seva llar gràcies a l’ús de les TICS. Amb tot aquest marc, es va plantejar un projecte que donés resposta al repte detectat i que al mateix moment estigués lligat al creixement econòmic del territori basat en l’expertesa de les entitats participants”, argumenta Gemma Cuberas.
Salut mental i cardiologia varen ser els dos àmbits triats per a definir els camps d’interacció de l’aplicació amb els pacients, amb la idea de poder-ho fer en un futur amb altres especialitats medico-sanitàries. Segons explica la psicòloga, sotsdirectora de la Càtedra de Salut Mental de la Universitat de Vic (UVIC-UCC) i Althaia, Gemma Prat, van estar uns tres mesos treballant conjuntament amb el centre tecnològic Eurecat especificant el que necessitaven. “Els desenvolupadors de l’aplicació, informàtics, van tenir en compte dades obtingudes de persones ateses pels equips de salut mental, més els nostres criteris”, afirma Prat.
Dues finalitats importants són les que persegueix l’aplicació, en el cas de pacients amb problemes de salut mental d’alta gravetat, persones amb trastorn sever amb comorbiditat, que són malalties cròniques i complexes. Per una banda, el maneig de la simptomatologia, la integració del seu tractament en la seva vida diària. Això s’acompanya ajudant-lo a gestionar la medicació, recordant-li les visites mèdiques, preguntant o demanant.-li que puntuï com se sent. I l’altra finalitat és aprofitar el contacte amb el pacient a través de l’app per englobar tot el referent a la seva salut global. Com explica la psicòloga Gemma Prat, “en el cas que la persona que monitorem també tingui una patologia més orgànica, com hipertensió, diabetis, que es porta des d’Atenció Primària, també ens coordinem amb els seus referents allà que, gràcies a la mateixa aplicació, podran controlar si el pacient camina o la dieta que fa. Al mateix temps, també se li recorden al pacient altres visites que té anotades a la seva agenda”. L’aplicació porta incorporada una polsera que mesura el moviment i la son, si es descansa o no, conté moltes variables que poden ajudar la persona. I, segons les respostes, es poden generar alarmes que reben els professionals sanitaris.
La investigació sobre la usabilitat de l’eina, si és fàcil, si agrada, si funciona bé, és el que ara mateix s’està provant. Es va començar a fer servir el mes de setembre passat i fins al proper setembre no s’espera tenir resultats. Les dues hipòtesis per esbrinar la validesa de l’app són: Si és possible utilitzar una eina digital de monitorització de pacients crònics que es pugui aplicar a diferents casos d’ús (en aquest primer cas, en salut mental severa i rehabilitació cardíaca). I si els pacients tenen un coneixement suficient de la tecnologia per estendre l’abast dels serveis clínics a l’àmbit domiciliari.
El més innovador, segons explica la Gemma Prat, és que l’aplicació incorpora un sistema automàtic de resposta a preguntes personalitzades i fa suggeriments. “Per exemple, si li dic que estic trista o tinc l’ànim baixa, em recomana accions que m’anirà bé fer. També, fent determinades consultes, l’aplicació enllaça amb pàgines contrastades amb evidència científica. Tot això és el que ara estem provant”. Ho fan, de moment, amb una quinzena de pacients de salut mental, amb idea d’arribar a la trentena. L’aplicació està pensada per a poblacions molt específiques, com són, en el cas de la salut mental, pacients que conviuen amb l’esquizofrènia, o la bipolaritat i sempre en coordinació amb l’Atenció Primària per valorar altres patologies que puguin tenir també.
En el cas de la rehabilitació cardíaca, Althaia ja compta amb un programa molt treballat, per exemple en casos d’atac de cor. A l’hospital expliquen al pacient i cuidadors com fer la rehabilitació, la fisioteràpia respiratòria, quins esports i amb quina intensitat realitzar, i se’n fa el seguiment. És un àmbit en el qual s’ha fet ja molta recerca. Ara bé, fora de l’hospital, un cop el pacient ja és a casa i se li fa el seguiment des de Primària, és on amb aquesta aplicació es vol mirar d’aconseguir més adherència als tractaments, el maneig de la pròpia malaltia per part del mateix pacient.
En aquesta primera fase, doncs, s’acabaran de detectar codificacions a fer i també la satisfacció i observacions dels usuaris, tant pacients, com dels professionals sanitaris. En una segona fase, es valorarà l’eficàcia de l’eina. Mitjançant un assaig clínic, s’avaluarà l’adherència a la intervenció, així com els resultats pel que fa al manteniment de l’estat de salut dels usuaris i possible reducció de complicacions associades a descompensacions. A partir de la configuració de dos grups d’estudi, els que tindran l’aplicació i els que no, es calcularà l’estadística de cada dada a valorar. “Si veiem que funciona, es posarà a disposició de les persones en la pràctica clínica diària”, apunta Gemma Prat. Tot això ha de passar prèviament l’aprovació del corresponent comitè d’ètica, que avalua que el projecte assegurant que compleix els requeriments ètics, metodològics i legals necessaris.
Com exposa la cap de la Unitat de Recerca i Innovació d’Althaia, creuen que “l’eina pot contribuir en el canvi de paradigma de l’atenció al pacient, ajudant a fer passos endavant en la transformació del nostre sistema de salut cap a una atenció més integrada i continuada”. I sempre precisant que “l’atenció no presencial no ha de substituir la presencial, sinó que ha de reforçar el seguiment i potenciar la proximitat entre pacient i professional a través de les noves tecnologies. Eines com la nostra han d’ajudar a empoderar i corresponsabilitzar el pacient en el seu procés de salut”.
No és la primera experiència d’innovació tecnològica en mans d’Althaia. Cuberas explica que des de fa anys, la Fundació Althaia de Manresa fa una aposta decidida per l’ús de les noves tecnologies que permetin apropar institució, professionals i pacients. La institució va ser pionera amb la creació de l’app Pukono, adreçada a pacients amb patologies nefrològiques. Per altra banda, fa 6 anys que vam posar en funcionament una aplicació per a ús general que facilita informació sobre diferents malalties als usuaris, permet consultar i gestionar consultes i proves, així com fer seguiment de les intervencions quirúrgiques de familiars amb l’objectiu de connectar la tasca dels professionals amb la ciutadania.
Pressupost per a l’actual projecte
Segons puntualitza la responsable de la Unitat de Recerca i Innovació d’Althaia, Gemma Cuberas, el projecte compta amb finançament provinent de la convocatòria de projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT). En aquesta convocatòria s’ha concedit un import de 2.762.752 euros i una subvenció d’1.381.376 euros, procedent de la Generalitat de Catalunya. Amb el nom de PECT Bages, ha estat impulsat per un partenariat de set entitats sòcies —que són les que reben finançament per executar accions concretes—, més quatre entitats col·laboradores, que donen suport a la proposta. Les entitats sòcies són l’Ajuntament de Manresa, Sant Andreu Salut, la Fundació Althaia, Eurecat, l’Institut Català de la Salut (ICS) —a través de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol— la Fundació Universitària del Bages (FUB) i la Fundació Ampans. Hi col·laboren el Consell Comarcal del Bages, la Unió Consorci Formació, l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa i la Fundació TIC Salut Social.
Amb el paraigües del PECT Bages, doncs, aquestes entitats estan desenvolupant diferents actuacions amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i afavorir la inclusió social de les persones amb dependència i malalties cròniques d’aquesta comarca de la Catalunya Central.
Foto: Fundació Althaia
El Diari de la Sanitat, 2024